Crom ofereix la seva versió de la Jeniffer; versió filosòfica i stoera; presentem "la Arantxa"

Agraeixo el teu comentari.
M'agradat aquedt Relat.
Salutacions, Joan

M'encanta! Ens has aranxitxat amb una quimera molt divertida. Jo també he somiat les meves escultures "Quimeres". A veure si ens trobem pel concurs Arts.

Bon Nadal!

Marta Finazzi

Moltes gràcies pel teu comentari, no et coneixia i m'ha agradat descobrir-te!!!

Per totes les Arantxes del món, de les que ens enamorem peti qui peti.

Hola Unicorn gris, Gràcies per haver comentat el meu relat. Sí, crec que de vegades somio massa i em deixo portar per la bellesa i no veig l'altra cara de la moneda.
Cromelnordic, veig que t'has canviat el nom i ara en portes un que també evoca una estranya bellesa ... És curiós, has aparegut mentre estic llegint "Un despietat país de les meravelles i la Fi del món" d'Haruki Murakami. Les seves pàgines van plenes d'unicorns i de bellesa poètica. Els d'ell, però, són unicorns daurats.
Fins a la propera!
Si em vols visitar a un blog acabat d'estrenar: Dies d'Art (http://artgrocdefoc.com)
Grocdefoc

Moltes gràcies pel teu comentari.

Per mi és molt important rebre le opinió dels companys relataires, tots estem dintre del mateix sac encara que... uns millor que els altres i això també va per tu.

Gemma

Bon dia, gypsy. ¿Què tal, simpàtica?

Dona, bé, jo diria que... ¿Masclista dius tu que trobes que és el relat? ¿Masclista fins a quin punt? Si puc opinar... Bé, simpàtica, és un relat amb una mica d'aire masculí, això crec que sí, vaja, però no el veig masclista. No fa referències a la violència física, ¿oi que no? Doncs això és significatiu, em sembla. Entre d'altres aspectes.

¿Tant dolent és que sigui una mica masculí? Sé que no tots els homes són bons, i que hem abusat almenys una mica del poder, però...

No és un relat ultra-igualitari, no, però ¿ho ha de ser? ¿Només els relats ultra-igualitaris poden ser bons?

En tot cas, és un relat d'humor, i en un relat d'humor s'ha de fer una mica de broma. Comparem: un relat seriós, solemne i 100% ple de respecte pot ser bo i tot, però en ningun cas és un relat humorista. L'humor i la solemnitat mai s'aniran de boda junts, em penso.

Jo volia fer una mica de broma de les dones (i d'altres coses), però la intenció no era ofendre. Suposo que no he ofès, però, si ho hagués fet, de segur que demanaria perdó; ho prometo, ja pots prendre'n nota si vols.

No cal ser seriosos, i menys a la manera de Sòcrates i Plató, em penso. En Sòcrates, malgrat el seu humorisme (una miqueta ofensiu), era molt seriós a la seva manera, sospito. Però no tots els filòsofs són iguals. El sofista Gòrgies era un bon humorista a vegades, em penso. I Demòcrit. O això suposo. Ho suposo, síps. :-)

Ja en parlarem, si cal.

Res més per ara.

Bona tarda.

que no article, la trobo ben original amb algun rerefons masclista, però això no és res dolent, tan sols reflecteix la realitat que encara pateix la dona en la nostra societat. Podria ser una cançó de denúncia, ara que ja no se'n fan.

pel comentari que em vas fer en el meu darrer poema editat. Em va semblar que deies que cançons n'hi ha moltes. Volia que sabessis que la cançó del meu poemet era aquesta que t'he posat. Potser no ho hauria d'haver posat aquí, al teu espai. Disculpes.

No sóc un xicot. Sóc una dona de 48 anys.

Salut i literatura.

Bona tarda, gypsy.

Gràcies per comentar-me el meu article, xicot, però no obstant tinc un dubte, ara mateix te'l comento: ¿Aquesta cançó que m'has passat, la "Doce de Coco", com és que me la passes? ¿Té potser alguna relació amb la cançó Arantxa, o me la passes per un altre motiu? Crec realment que ets un bon noi, si bé el dubte, per ara, queda en l'aire, ehem...

Sigui com sigui, que passis una bona tarda i a reveure. Salut, bon relataire.

La cançó era aquesta:



:)

Una mena de proposta desorbitada de l'original
amb grans dosis de surrealisme empíric
i amb rerefons exageradament anàrquic...
mmm, jejeje

-és una manera de dir-ho!!-

a mi m'ha agradat,
m'ha flipat.

Una abraçada ben literària... i real!!

que t'has pres abans de penjar això a relats, com a broma passi, però d'original, ni l'ombra, però no pateixis, dubto que ningú més et comenti aquesta cançó, tan treballada per part teva.

Un petó amic.