Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

Obashim i Misaki (14). El retorn de la Misaki Manaka al seu temps.

Ja feia dues hores que la Misaki Manaka estava al seu temps. Li havien aplicat un antiverí i li havien tapat la ferida al coll. Ara, ho trobaven tot molt estrany. La Misaki Manaka estava estirada en un llit d’un hospital i delirava… Es comentava:

  • Ha tornat a nosaltres, de part d’un desconegut que se l’ha trobada de casualitat, d’alguna manera – deia son pare, – però vestida com una reina de l’edat mitjana. ¿Qui li deu haver donat aquest vestit? ¿Com pot haver arribat a tenir un vestit amb tant d’aspecte d’antic i tant ben conservat, com si hagués viatjat temporalment al passat? Apart, algú li deu haver disparat una fletxa, a jutjar per la ferida. I li ha disparat al coll. Per sort, hem pogut aplicar-li un antiverí i tapar-li la ferida. No fa més que estar quieta al llit murmurant sobre un tal “Serafí”. Deixem-la descansar.

La M.Manaka estava estirada al llit i murmurava suaument:

“Serafí, amor meu… Això no ens separarà per a sempre… Algun dia tornaré a tu en el passat… t’enyoro…

Finalment, la pobra noia caigué en un somni profund.

Algunes hores després, la Manaka es despertà i veié com sons pares, el seu ex-enamorador Makoto, l’esposa de Makoto la Yura i alguns companys de feina i alguna que altra persona més la miraven angoixats.

  • ¿Què ha passat, Manaka? Desapareixes durant dos dies i reapareixes amb un vestit amb pinta de medieval, malferida del coll que per poc no et salvem i inconscient i murmurant sobre un tal Serafí i no sé quin Obashim i una dona que es diu com tu excepte pel cognom “Aurora”. Explica’ns amb detall què ha passat…

La Misaki Manaka només respon:

  • Vull descansar una mica més, i després vull parlar amb la Yura, la dona del Makoto, i amb el mateix Makoto, nosaltres tres a soles, per parlar d’assumptes importants.

Les persones que estan en la sala, excepte la Misaki, es miren entre ells, com trobant-ho molt estrany, però accediren. Tots se’n aniran després a casa o al treball, excepte el Makoto i la Yura que es quedaran asseguts silenciosament, llegint i atents, a l’habitació de la Misaki.

Al cap de dues hores més de descans, la Misaki ja es trobava millor i amb ganes de xerrar.

Els hi va xerrar, al seu company de feina i a la seva esposa, sentint que algú havia de saber-ho, tota la veritat, des de la distorsió temporal fins que va retornar al present pel portal dimensional fet pels mags del rei Serafí. Va explicar com va conèixer a l’Aurora i a l’Obashim que li salvaren la vida, la seva actuació com a ballarina, com es va enamorar i va enamorar al rei Serafí, malgrat els consells en contra (només a l’inici) de l’Aurora, i, al final, quan se suposava que aviat seria reina, l’atac amb la fletxa que gairebé la mata, de no haver estat per la intervenció del seu amant i d’altres.

El Makoto i la Yura, un cop acabat el monòleg, no sabien què pensar. El Makoto va parlar una estona amb la Yura i va respondre a la Misaki:

  • És difícil de creure la teva història. Suposo que ens la creiem. Però no podem anar explicant a tothom els teus viatges al passat; la gent podria viatjar enrere quan sabés la manera i això podria generar problemes. Però conec gent que podria tenir informació sobre viatges transtemporals i ser una valuosa ajuda per a tu. Deixa’ns uns dies. Pel que respecta a la mare i a la gent, ja inventarem alguna història plausible perquè no sospitin.

La Yura va afegir:

  • És obvi que ets feliç al passat, però almenys de moment no hi pots anar. Però potser hi podràs anar en un futur pròxim. Creiem en la teva història i t’ajudarem. Però ara de moment millor que reposis i et milloris. A reveure.

Però aleshores el Makoto li va indicar a la Yura que volia parlar amb la Misaki a soles. La Yura va travessar la porta sola i es va quedar en una habitació contigua. El Makoto es va apropar a la Misaki i li va dir, prou baix perquè la Yura no ho sentís:

  • Veuràs, Misaki, jo soc un home casat i amb responsabilitats, i no tinc ganes d’anar-me’n amb tu, però crec que ets una dona molt maca i sempre he trobat amb tu certa… afinitat. Si hagués estat solter i sense xicota en conèixer-te en comptes de casat, potser me’n hauria anat amb tu, potser. Però, les coses com són ara, estic content de veure que hagis trobat un home ideal per a tu i que t’admiri. T’ajudarem a tornar amb ell i, passi el que passi, pots comptar amb la meva amistat.

La Manaka, malgrat el seu estat, es va incorporar lo necessari per a abraçar al seu amic.

Però el que no sabia la Manaka eren els tripijocs que intentava en Serafí amb l’Aurora…

.

.

.

Sigueu benvinguts a Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

L’administrador perenne avisa, per norma, que podrà refusar de publicar comentaris a Ciutat Perenne fins sense avisar, si fós el cas.

Hola, gent de Ciutat Perenne.

Us aviso del següent nou article de la normatació o norma primera que faculta per, en el seu cas, poder no publicar pas comentaris a Ciutat Perenne fins i tot sense avisar a qui ha proposat el missatge que no es publicarà pas.

Concretament, la normatació, en l’article 34C3, ara diu el següent, que és preceptiu a ple efecte:

34C4. Sobre els casos de no publicació de missatges a Ciutat Perenne sense avís previ. L’administrador decidirà els casos excepcionals o, si fós necessari, els casos normals en què un comentari dirigit a Ciutat Perenne no sigui publicat i, si és així, no es doni ni tant sols ningun avís que el missatge no és publicat, sobretot referent a temes del Racó Català i/o de l’extingida La Stoa i les seves també extingides webs correlatives i/o del seudònim prohibit d’Unicorn Blanc (Crom el nòrdic).

Que ho tingueu present. Bona tarda.

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

El Fòrum Perenne ha estat suprimit, però el Cosmos Perenne, sense el primer, segueix endavant

Hola gent.

Sapigueu que el Fòrum Perenne ha estat suprimit en part per falta d’èxit i en part per haver assimilat que és complicat mantenir l’èxit en uns fòrums o en una web similar.

La norma que suprimeix el Fòrum Perenne és aquesta norma, per si us interessa el consultar-la.

Però continuarà l’activitat en Ciutat Perenne, en Lletra Perenne i en els articles en Relats en Català; de fet, només se suprimeix el Fòrum Perenne i els vincles que hi redirigien.

El Fòrum Perenne ha desaparegut, però el Cosmos Perenne encara continua.

Salut, gent.

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

El crustaci seductor

El llamàntol més maco de la costa podríem dir-ne, elegant com sempre, un crustaci digne d’una certa admiració, va decidir sortir de l’aigua del mar per uns moments abans de tornar. De sobte, va veure una cosa que li cridava l’atenció: una criatura de gran tamany (ell no ho sabia, però era un ésser humà, més concretament un lampista) que tirava un objecte al mar ben alt i lluny que el llamàntol va creure, sense veure’l massa clarament, que era un altre crustaci com ell. El crustaci, dominat per la ira, es va decidir a atacar a l’ésser humà.

En realitat, però el crustaci llamàntol no sabia que el que l’ésser humà tirava al mar no era ningun crustaci sinó una làmpara amb la que el lampista portava hores barallant-s’hi per poder-la arreglar i al final, malgrat les insistències del client per fer-la reparar a tota costa, s’havia adonat que la làmpara era totalment irreparable. Malgrat ser conscient que això li podria haver de suposar pagar una indemnització (que pagaria gustós, siguent com era una làmpara la mar de comuna i corrent), no podia ni tant sols conservar la làmpara amb la ràbia que li donava el pensar en la de temps que li havia costat intentar reparar-la sense ni tant sols èxit,

Podria haver-la tirat a un contenidor ni que fós lluny de casa, però, no volent que ningú sabés mai més res de la làmpara ni del temps de reparació que li havia costat infructuosament, li va donar el rampell de llençar-la al mar. I això estava fent…

El llamàntol s’apropava cuita-corrents a l’home que “havia tirat violentament un crustaci al mar”, com si anés a combat mortal. Però el lampista, girant-se de sobte, va veure el llamàntol que se li apropava amb rapidesa, i, coses de la vida, va passar que el va trobar molt bonic. El va agafar amb suavitat i afecte i, com si resultés que el llamàntol entengués tot el que ell li deia (¿qui no ha parlat mai a un gat o a un gos, per exemple?), l’home lampista, agafant-lo del terra i acariciant-lo amb l’epiteli dels seus dits, li va dir:

  • Ui, quin crustaci més bonic!! ¿Com estàs, bufó? ¿A què vens? ¿T’agradaria ser la meva mascota? Apa, vine a casa meva que et prepararé alguna cosa de menjar improvisada.

El crustaci anava a reaccionar en contra, però les carícies de l’epiteli el varen convèncer, almenys en part de moment, i es va deixar portar, a veure què passava, per l’ésser humà, qui el transportava amb delicadesa com si fós la seva mascota de tota la vida.

L’home, un cop arribat a casa seva, va posar el crustaci dintre d’un pot gran a l’espera de comprar-li una peixera més apropiada. Però resulta que l’home no vivia sol, sinó que vivia amb la seva muller, que en aquest moment no era pas a casa, sinó que havia anat a fer un encàrrec. El lampista, que per cert es deia Johnny, va decidir que el seu nou crustaci es diria “el Pinces”. Li va posar una mica d’aigua al pot, li va posar una mica de menjar per a que estigués còmode, i, segur que el crustaci no es podria escapar malgrat que ho intentés, i suposant que la seva dona no tornaria tant aviat de fer els encàrrecs, se’n va anar a fer un passeig.

Deu minuts més tard, la seva dona, no sospitant res del nou “inquilí” com era obvi, va sentir certs sorolls com d’una rata… va apropar-se a poc a poc cap al pot d’on venia el soroll i es va quedar de pedra al veure al crustaci tranquil·lament fent lo seu.

Quan l’home va retornar, la seva dona, que es deia Maria per cert, li va fer una bona bronca al lampista, dient-li: “Què és això? Jo ja puc sortir de casa? Bé… Aquest diumenge el portarem al nostre mas i allí es quedarà”.

En Johnny es va disgustar al sentir això, però sentia que no ho podia impedir. Va fer carícies al “Pinces” amb l’epiteli, per dir-ho així, dels seus dits i li deia paraules suaus. Semblava que el Pinces estava condemnat perquè a la seva dona no li queia bé…

Però passaven les setmanes i la dona ja ni parlava d’enviar el Pinces, el llamàntol, al seu mas… al contrari, fins li feia alguna carícia a la bèstia. Després d’un temps, el Pinces es va integrar a la família com si fós un familiar de rang especial.

Un dia el Johnny li va dir a la seva dona Maria, pel que ell pensava:

  • Tu et penses que ell és una closca-trencacoses amb tubs digestius.

I ella li va dir tranquil·lament:

  • Si jo pensés això, aniria a parar… ¡¡al matadero!! – dient l’expressió final en castellà.

I l’endemà el Johnny va veure a la dona acariciar amb l’epiteli de tota la ma al crustaci mentre deia, sense que el Johnny li preguntés res al respecte per anticipat; deia això:

  • Jo també me’l estimo…

¡¡L’amor a vegades triomfa, amics!!

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

L’administrador Perenne deixa estar ja definitivament el tema «Perenne-Racó Català» i, a partir d’ara, es dedicarà a fer articles nous i altres continguts d’interès per al portal Perenne i a altres assumptes similars.

Benvinguts perennes d’ambdós gèneres, per dir-ho així,

A partir d’ara, i amb la informació ja donada en articles anteriors, donc ja per enterrat i ja per ben explicat el tema de la dualitat entre el Racó Català i el Portal Perenne (qui vulgui més informació, li recomani que miri els articles anteriors a aquest en aquesta web, Ciutat Perenne).

Ara és hora de dedicar-se a explotar el potencial talent d’Unicorn Blanc (no infinit, és clar que no, però sí amb un cert abast) i a continuar, per exemple, les aventures de Històries Medievals amb les dues Misaki, el rei Serafí i l’aventurer Obashim.

Per tant, tanco el tema anterior en una caixa forta i endavant cap al futur.

Salutacions!!!

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

L’1 de juliol d’aquest any 2024 s’acabarà la suspensió de la gran part suspesa de la normatació i de la publicació de nous articles

Benvolguts usuaris de Ciutat Perenne (creient que n’hi ha algun),

Sapigueu que l’1 de juliol d’aquest any (2024) s’acabarà (si no es reinicia, cosa última aquesta improbable) la suspensió de publicar nous articles en el Cosmos Perenne, almenys en gran part activa aquesta suspensió.

L’1 de juliol ja procuraré anunciar degudament aquest reinici de gran part de la normatació suspesa.

Atentament,

.

Unicorn Blanc, administrador perenne.

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

N’Unicorn Blanc (ex-alies Crom el nòrdic) només vol una cosa del Racó Catala: que el deixin en pau (cosa que ell procurarà seguir fent respecte a ells) i marcar distàncies.

Ara parlem de les webs Racó Català i Portal Perenne (també dit el Perenne).

Ara ja fa molts anys (excepte un petit parèntesis ja acabat) que Unicorn Blanc, jo mateix (no m’anomenaré Crom el nòrdic, seudònim del que ja fa molt que he renegat) ja no faig la murga (o el que ells consideren fer la murga) al fòrum de Racó Català. Hi ha al Racó qui ha dit que el millor és deixar-me en pau, cosa que jo, amb simpatia, considero positiva.

Potser (qui sap) algun dia el Racó Català i Portal Perenne seran webs amigues, però, tenint en compte les moltes diferències entre ambdues webs, segur que mai seran (no funcionaria) webs germanes. No volem adoptar, en tot cas no molt, la forma, el mètode i els objectius de la web raconaire. Dit amb tolerància. No és perquè el Racó sigui millor o pitjor del Perenne, però perseguim objectius diferents i tenim visions diferents del respecte moral. Hi ha coses que els administradors raconaires permeten i jo com a administrador perenne no hagués permès, sense fer-me por la falta d’usuaris.

No es tracta de voler destruir o de voler eclipsar l’èxit que pugui tenir el Racó, però sí de posar distàncies. Internet és prou gran per a tothom i, encara que no ho fós tant, cal fer competència lleial i evitar la pirateria.

El Portal Perenne recull la herència (i assumeix, en els casos que correspongui, la culpa pels seus errors) del Portal Stoer.

Crec que ja és hora que el Portal Perenne i el Portal Racó Català facin les paus… mantenint la deguda distància. No cal referir-me al Portal Stoer perquè és un portal (ho diu la mateixa norma primera dels Portals Perennes) un portal que ja no existeix.

Crec que l’objectiu de defensar la llengua catalana i aconseguir la independència política dels Països Catalans (o Catalunya) és dels no pas molts objectius que tenen en comú ambdós portals, tenint en compte que, insistim, cal mantenir la distància i no perjudicar-se mútuament. No tenim prou en comú per ser webs germanes però crec que no cal ser webs enemigues.

També afegim que anirem amb compte de defensar-nos davant qualsevol intent de difamació o perjudici, o fins atac hacker, que, si fós el cas, un raconaire, varis o, si és així, tot el web raconaire poguera intentar contra el web perenne. Els nostres enemics (els qui en el seu cas ho siguin) són astuts però jo no soc tant ruc com per deixar-me dominar amb tanta facilitat.

Que l’ésser màxim protegeixi ambdues webs des de la distància i que s’acabin els atacs raconaires contra el Portal Perenne i el seu administrador… i que el Portal Perenne es guardi d’atacar, i encara menys indegudament, el Racó Català. Tenim almenys la possibilitat de ser webs amigues, doncs aprofitem-ho, aquest podria ser el nostre somni si ho assumim, almenys és el meu somni. O, si no som webs amigues, almenys siguem webs separades des de la tolerància.

Que així sigui dit.

Atentament,

.

Unicorn Blanc, administrador perenne.

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

El Portal Perenne, successor en certa manera del Portal Stoer, manifesta la seva repulsa cap al Racó Català i algunes de les seves execrables accions contra la memòria de La Stoa i contra el mateix Portal Perenne, reconeguent que ninguna de ninguna d’aquestes webs ni del passat ni del present és pas perfecta.

Des del Portal Perenne, amb la nostra escassa (o potser nul·la; tant fa) audiència, manifestem el nostre rebuig per vàries accions que ha fet el Racó Català i alguns dels seus membres.

Creiem que, si el Racó Català és una web que aplica molt el «seu» dret i deure al respecte moral, si això és cert (ja m’he llegit les seves normes, que imagino que no han tingut més canvis des d’aleshores), jo soc l’os Yogui.

No volem ser enemics del Racó Català, però sí mantenir-nos aïllats dels mateixos. I ens agradaria que ells també ens deixessin fer la nostra, amb o sense respecte per part seva. No volem obtenir o mantenir enemistats però sí marcar unes distàncies que siguin respectades.

Internet és prou gran per a tothom i hi ha prous usuaris per a totes les webs… o això crec sincerament jo mateix.

Jo vull respectar als qui no m’agradin… amb el silenci i l’aïllament. El problema és que no totes les webs a qui no els agrada la meva web o jo mateix no fan el mateix i em fan la contra… hi estigui present o no.

Que cadascú tingui la sort que es mereixi… m’agradi a mi o no. En fi…

Salut!!!

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

Un resum de perquè el líder Perenne no vol visitar, o gairebé no, el fòrum umbrià o raconaire.

S’ha creat l’article 1.30. de la norma primera dels Portals Perennes; el seu text és aquest:

1.30. Observació entre la gent d’Umbria i la del Racó i del Perenne Primer. El Perenne Primer no es considera superior ni inferior a la gent d’Umbria i la del Racó (almenys, no en quan a drets o mereixement del respecte). Però creu que els raconaires i els umbrians són gent més simple, més improvisativa i ultraactiva (dit amb neutralitat), més «anti-spam» (aquest últim punt és un dels que ha portat més polèmica; si el Perenne Primer hagués pensat el mateix del «spam» que els umbrians i els raconaires no hagués fet certes coses; és un dels principals motius pels que no vol rondar els fòrums raconaire i umbrià, amb les poques excepcions definides per norma). No és perquè siguin inferiors que els que faltin al respecte moral aquí, sinó perquè la filosofia d’Umbria i la del Racó, mentre l’administrador governi aquí d’acord amb les normes, és i serà una filosofia diferent de la d’aquestes dues altres webs, d’acord amb les normes. Es pensa això fins i tot si ningú volgués venir a visitar el fòrum Perenne mai, que això seguirà així mentre Unicorn Blanc visqui.

Pot semblar massa llarg, pot, però ¡¡qui cregui que la vida és simple és que va a palpentes, crec jo!!

I aquí queda aquesta reflexió…

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

Obashim i Misaki (13). ¿A quins canvis obligarà el rei a la M. Aurora?

El rei ja havia fet tots els retocs des de fa més d’una hora per a… transformar l’Aurora en una mena d’altra persona. La bola màgica l’ajudava en el que calia i li observava tots els moviments. El temps passava lentament per al rei mentre arribava l’Aurora. Finalment, tres quarts d’hora després, l’Aurora arribava a palau i es feia anunciar la seva arribada al rei. Aquest mateix la feu entrar enseguida.

– Hola, Aurora. ¿Com estàs?

– Molt bé, Serafí. ¿De què volies que parléssim?

– En parlarem després, però abans… té, t’he preparat un cafè descafeÏnat – i li allarga la tassa, procurant no fer-se notar la seva impaciència.

– Gràcies, Serafí. – diu l’Aurora. Beu un glop de la tassa. – Aquest cafè té molt bon gust – deia mentre es bevia alguns glops. – Però aprofitem el temps. ¿De què volies parlar-me?

El rei es bevia una mica del seu cafè, completament inofensiu en el seu cas. Li explicà a l’Aurora algunes coses sobre el reialme i les seves peculiaritats, mentre esperava a que el cafè fés el seu efecte.

Prop de deu minuts més tard, l’Aurora començà a sentir-se malament i a sentir marejos; era l’efecte d’un somnífer. L’Aurora no sabia què pensar. I si fós una jugarreta del Serafí? Massa cansada com per impedir la son, la bella dona, amb permís del rei, s’estirà en un llit i alguns minuts més tard caigué en un somni profund.

El rei Serafí donà ordres que ningú entrés en la sala sota cap concepte, excepte emergència molt estricte, fins que ell digués que ja es podia entrar. Tothom l’obeí…

En Serafí, rogant a la divinitat que li perdonés el que estava fent, rocià tot el cos de la Misaki amb una extranya pòcima, mentre recitava unes extranyes paraules sagrades màgiques. Per efecte de la màgia, el cos de la Misaki s’anava cobrint d’una extranya llum al temps que anava canviant…

… fins que al final l’Aurora estava molt lluny de ser la dona que era, almenys en el físic. Ara l’Aurora tenia totalment la pell negra en comptes de blanca, tenia l’expressió facial una mica canviada, amb unes galtes enormes, portava un monyo en comptes del pel solt com portava abans, tot i que conservava més o menys la mateixa altura de baixeta. L’únic que conservava és el tamany dels pits, que potser s’engrandia una mica més. I seguia dormint. Només que anava vestida com abans.

I psicològicament? I en el el que ella creuria recordar d’ella mateixa? Havia patit algun canvi? Aviat ho veurem.

No seria la primera dona de pits grans amb qui havia fet l’amor el rei Serafí (recordem la seva experiència amb la Misaki Manaka, dona amb la qual el rei havia estat compromesa i les circumstàncies el varen obligar a separar-se (tot i que tant ell com ella seguien estimant-se, però el destí a vegades és més fort)) però era la primera dona de la qual modificava el seu físic i els seus records secretament.

El Serafí, impressionat amb les experiències amb les Misaki, estava tant impacient per a tenir l’amor d’una de les dones anomenades “tetorrones” (o sigui, de pits gegantescos) que no es podia moure del costat d’ella i, a més, volia estar segur que la cosa funcionaria; a més, ella conservaria l’autonomia (encara que tindria els records com a enterrats al fons del subconscient però teòricament recuperables) i, fins sense recuperar la memòria, podria marxar-se del costat del rei fins si per a fer-ho necessités escapar-se o alguna cosa similar.

Varen passar tres quarts d’hora… el rei seguia impacient, però sabia que la Misaki Aurora s’aixecaria del llit més tard o més d’hora, i que no trigaria massa.

¿I què li ha passat a la Misaki Manaka, transportada al futur i separada del seu amor el rei Serafí? I què li haurà passat a l’Obashim quan vegi que la Misaki Aurora no torna a ell?

Aviat sabrem la resposta a la primera pregunta…

.

.

.

Continuarà…

.

.

———————————————–

Pots visitar Lletra Perenne: www.ciutat-perenne.com/m/37n