Aquesta és una imatge d’un monument del País Valencià.
.
La candidatura del partit popular
queda primera,
i la cara dels socialistes esparvera.
Eleccions per triar nou president;
els del bloc prefereixen Catalunya a València
sorprenentment.
La Generalitat en mans del PSOE
i del Tripartit, fet constatat,
sobretot quan Zapatero, d’una patada,
del balcó ens ha expulsat!
Els senyors del bloc fan el ridícul
confonent català amb valencià;
primer ens transformen en un dialecte,
per la nostra identitat esborrar!
El partit popular defensava
del poble espanyol, la unitat;
els valencians voten separatisme,
i a la fi ens han sentenciat.
Amb tots els pressupostos,
els socalistes ens roben calerons;
no volíeu un govern honrat?
Doncs no haver-nos deixat segons!
El senyor Aznar ha estat detingut,
Al Tribunal Penal, a clau i pany!
Per tota Catalunya i mitja Espanya,
salten taps de xampany!
Al nostre gran líder li poden caure,
trenta anys i ben rodons;
mentre els socialistes només pensen en fer peles.
Per l’ànima de Franco, quins collons!
Amb la derrogació definitiva del PHN,
ens deixarà ben seca València;
ens prometen amb les noves dessaladores,
i armeu-vos de paciència!
Diu Zapatero a Camps: «Una Espanya de debò plural,
per la pau aconseguir».
Diu Camps: «Que no veus que al nostre país el volen diluir?».
Mentre el gran partit Unió se’ns afilia,
Convergència fa pactes amb republicans.
Com podeu pactar amb separatistes?
No ho permetem, castellans!
Amb la victòria quasi segura d’Esquerra Republicana,
el referèndum per la Independència pot dir que sí,
i Zapatero els somriu amb simpatia,
el que faltava per sentir!
No permetem la nostra ruïna,
no ens hem de deixar derrotar,
perquè és el nostre destí el triomf,
visca el Partit Popular!
.
.
.
Sigueu benvinguts a Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n
2 respuestas a «El portal Perenne treu a llum un dels seus clàssics: l’auca fictícia del tripartit valencià.»
Estimat Unicorn, m’agrada llegir-te i admiro el teu estil narratiu però en aquest cas tinc una crítica constructiva a fer. No em sembla gaire una auca en el sentit clàssic. L’auca tradicional són parells de versos molt breus, sovint heptasíl·labs o octosíl·labs, pensats per anar amb vinyetes. En aquesta auca apareixen estrofes llargues, amb mètrica irregular i un to més de poema satíric o pamflet polític que no pas d’auca.
Les rimes hi són, però forçades en alguns punts, i el ritme és desigual: alguns versos flueixen bé i d’altres s’encallen.
Pel que fa al contingut és molt clarament partidista i combatiu, sense gaire matís. No intenta convèncer l’indecís, sinó mobilitzar els convençuts.
El llenguatge és dur, agressiu i provocador (“per l’ànima de Franco, quins collons!”, “d’una patada, del balcó ens ha expulsat”), cosa que pot resultar efectiva per a un públic afí, però allunya qualsevol lector neutral.
Barreja fets reals amb exageració i caricatura, cosa típica de la sàtira política, però aquí sovint queda més a prop de la consigna que de la ironia intel·ligent.
Històricament està molt ancorada en un moment concret (Zapatero, PHN, Tripartit, Camps, Aznar). Això fa que avui tingui un aire força datat i perdi força fora d’aquell context.
En quant a l’estil, predomina el to de greuge i victimisme, amb una narrativa constant de traïció, robatori i amenaça identitària.
Falta varietat: gairebé tot el text va en la mateixa direcció emocional, sense contrast ni pausa.
Quan intenta fer humor, sovint és més barroer que fi, cosa que pot fer gràcia a alguns, però literàriament no suma gaire.
La meva valoració global, com a peça literària: fluixa. Mètrica irregular, estructura confusa i poca subtilesa.
Com a pamflet polític: efectiva per reforçar identitat i indignació dins del propi bàndol.
Com a auca: no ho és gaire; com a poema satírico-polític militant, sí.
Estimada Laia,
He llegit de la A a la Z el teu comentari i l’he trobat prou objectiu i educat com, ja pots veure, publicar-lo; en cas contrari, dubto molt que l’hagués publicat; de fet, com a molt, potser ni hagués fet menció al fet que hagués rebut el teu comentari.
Crec que has fet una crítica respectuosa a la meva auca, i passo a fer-te els meus comentaris al que, en tot cas, jo entenc com a auca (o com a la meva visió vanguardista de fer auques, cosa que em va comentar un senyor a les meves auques).
Abans que res, dir-te que en això dels versos de 8, 10 o 12 estrofes, jo en passo pel forro la mètrica. Per mi, les normes de mètrica les suprimiria totalment de les auques. Si les auques depenguessin de mi, és clar. Aclarit aquest punt, continuo.
En quan al meu estil moralista o politicastre de les auques, jo trobo que és correcte; és una mica estil políticament lleugerament incorrecte, però això ho fa més divertit al meu estil; auques a l’estil del Polònia, si puc dir-ho així.
En quan a això que dius que falta varietat… bé, és una auca d’un pensament únic… jo sóc d’esquerres, no de centre, o almenys ho era quan vaig escriure aquesta auca…
En quan a la neutralitat… és una auca sobre ficcions, no sobre realitats, per això es pot permetre certes llicències (o almenys jo crec que s’ho pot permetre). ¿No es nota que tot això no ha passat mai en la realitat, sinó que «podria haver passat»?
Bé, perdona, Laia, amiga meva (¿et puc anomenar així?) ara estic cansat i vull anar-me’n a dormir, de manera que, almenys per ara, no et comento res més. Bona nit i fins una altra. I el meu portal estarà obert, o almenys això suposo, a les teves crítiques de bona fe. Però no oblidis que tothom al meu portal és objecte al deure de respecte moral (i partícip del dret al respecte moral), inclòs jo com a administrador si bé en règim de autoresponsabilitat.
Bé, ens veurem, Laura!!!