Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

L’auca de l’escepticisme

.

Pels voltants de l’any 300 abans de Crist,
pel món grec, bé ho has «vist»,

alguns del món grec fan, d’alegria, una crida,
doncs va néixer, entre altres pensaments, l’escepticisme.

Per l’escepticisme, per ser sincers, la més pura veritat,
el seu pitjor enemic sempre va estar

el dogma intolerant
que sempre et lliga de peus i de mans,

i ells creien, una mica innocents,
que l’epicureisme i l’estoïcisme només eren dogmes; que impacients!!!

L’escepticisme el va inventar, sí senyor,
un atontat de nom Pirró,

que va intentar de ser pintor, la veritat,
però en això mai va triomfar, amb sinceritat,

i en Atenes s’instal·la,
però l’atontament no va deixar,

porser això va influenciar
en què inventés l’escepticisme, qui sap.

Però aviat va dir, la veritat,
que mai deixaria res escrit… què carat!!

I sort que va tenir, trobo jo,
que sí que escrivís, entre d’altres, el seu deixeble Timó,

qui, malgrat contra Epicur i els estoics es «blasma» el tòtil,
més atacà a Plató i a Aristòtil.

De la doctrina de l’escepticisme no es pot dir «res»,
no es transformés en dogma… ¡¡ai ves!!

Però una cosa us en puc dir, amb bona vista,
és que potser és pare de l’empirisme,

i potser simpatitzà amb ells, i ho dic de ferm,
l’escriptor modern Paul Strathern.

Quan l’escepticisme arriba a l’Acadèmia Platònica,
passa una curiosa «cosa»,

doncs Arcilesau un escèptic, i Carnéades, s’ha vist,
passa a dirigir els platònics per un temps, ¡¡dit i escrit!!

Després l’Acadèmia l’escepticisme va abandonar,
però, com ja se sap, aquest, va continuar,

i encara segueix avui en dia, com és vist,
malgrat la persecució dels escolàstic de Jesucrist.

L’escepticisme, en la seva forma més radical,
pot semblar una tonteria «no gens genial».

Però no és culpa de l’escepticisme, què haig de dir,
que NO TOT en la realitat es pugui «saber i seguir».

Doncs per als escèptics una cosa és certa, ho aplaudís o ho cridis,
que vol aconseguir, de la moral, l’autodomini.

I a l’escepticisme no li facis massa mal,
doncs dubtar una mica és com cal.

.

.

.

.

Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://www.ciutat-perenne.com/m/37n

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.