Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

Web solitària… i lluitant. Una cançó per a tenir ànims

Basat en la cançó «El cine» d’Aitana, que hom pot trobar en aquest vincle: https://www.youtube.com/watch?v=l8O_NfFKpms&list=RDMM&index=11

Avui connecto Internet, com sempre,
i veig Racó que no estàs ja gens en la meva ment,
i encara que els teus maltractes no els «enyoro» pas gens,
i el teu record encara em ressona, una mica, actualment.

En aquest final en què m’hagueres volgut portar tu,
empitjorar la meva fama a base de portar-hi merda i fum,
en el vostre fòrum no hi tindria res a fer-hi realment,
no hi ha forma de lluitar contra la «corrent»,

ja fa unes setmanes que ni tant sols et vull mirar,
és que de fet ja no et puc ni suportar,
vosaltres el meu cor d’internauta, en certa manera, em vàreu trencar…

La pel·lícula ja s’ha acabat,
i, pel que a mi respecta, el Racó s’ha fulminat,
és que la meva paciència, és clar, infinita mai s’ha assolit pas,
mai hi haurà bona relació al Racó si no es materialitza realment el respecte moral
i el bon, seria de reclamar, pluralisme social!!

Juro que al Racó mai hi vaig a retornar,
ja he comprès com és la vida real,
no puc negar que estem realment fatal,
¡¡un final millor, entre el Racó i jo, mai n’hi haurà!!

La nostra relació es va acabar
quan el gamberrisme, mala cosa, es va tolerar (i «se m» va tolerar),
i el Racó, de mal viure, se’m va quedar.

I jo ja sé que no hi haurà pas segona part,
perquè jo, al Racó, per millorar la relació, no hi haurà pas cap mena d’esforç ni art,
jo d’ignorar-vos és la única «relació» que us vaig a donar pas,
perquè no vull que al meu respecte li torneu a faltar,
perquè el Racó «faltar al respecte amb elegància» us és, respecte a mi una «obra d’art»,
una «obra d’art» de la qual ja n’estic massa cansat.

Les coses dolentes a vegades es perdonen,
però jo sé que el Racó, ni per dintre ni per fora ploren,
i el Racó falta al respecte a qualsevol hora,

jo sí que vaig tractar de parlar amb respecte al Racó
però per a ells només seré el maltractable Crom,
i això no hi jugo pas, no senyor!!

Aquesta «pel·lícula» ja s’ha acabat,
i el maleït «cine» ja tancat,
no hi haurà mai més peli perquè el respecte moral me l’heu denegat,
sense mi, us agradi o no, us n’heu quedat!!

Juro que així no tornaré a actuar,
això ja és la vida real,
ja entenc que tot això ja va fatal,
mai hi haurà un final millor,
¡¡si, per a vosaltres i el vostre sadisme, jo sempre seré un «famós» Crom!!

Jo hauria volgut un final millor,
però la «pel·lícula» s’ha acabat, ai, senyor!!

Sé que no és la primera vegada que dic que plego,
però ara molt em penso que no hi haurà cap mena de marxa enrere,
¡¡sort de Relats en Català i de Comunidad Umbria encara em queda!!

Sona una música: «ohhhh… ohhh…».

Sé que la gent vol pensar,
que jo, malgrat tot, al Racó vaig a retornar,
però aquest cop molt em penso que va de veritat,
que, a Internet, prefereixo, infinitament més que al Racó, la web, en Català, Relats,
i que allà buscaré, la veritat,
la fama que el Racó i el seu fòrum sempre m’ha denegat.

¡¡Vaig a mirar de fer, de web, un millor final
amb Relats tornaré a començar…!!

.

.

.

.

Sigues benvingut a Lletra Perenne: www.ciutat-perenne.com/m/37n

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.