Jo soc l’Unicorn, l’Unicorn Blanc,
sempre buscant visites, per la web rondant,
els maleïts frikies raconaires em van les pessigolles buscant.
Per Relats en Català vaig buscant visites i atenció,
espero algun dia ser famós,
jo l’esperança no deixo, no senyor,
jo sempre confio en l’improbable destí,
¡¡què collons se’m dona, si sóc així!!
A Relats en Català i en el Portal Perenne jo hi tinc confiança,
sobretot ara que la RFR ja m’ha abandonat, quines coses,
podria abandonar, més no ho faré per ara,
jo seguiré buscant visites, bo i encara,
jo buscaré més fama, en Catalunya el meu país,
en el bon català, la meva llengua, doncs sí,
¿és la meva culpa, de ser així?
Visitant articles d’altres usuaris coses jo puc aprendre,
i si visiten els meus articles es fa de molt bon veure,
i si així puc satisfer una mica les meves ambicions,
¡¡no em vull desanimar, pels meus collons!!,
jo buscaré més fama, avui i demà,
i demà passat seguiré, ai sí,
i potser tota la vida, tocant el «flautí»,
¿és la meva culpa, de ser jo així?
.
.
.
.
Aquí pots visitar l’Osset de Peluix: http://www.ciutat-perenne.com/m/4ym
4 respuestas a «Jo sóc l’Unicorn, l’Unicorn Blanc. Cançó per agafar ànims.»
M ha agradat Marc
Moltes gràcies i sigues benvingut, Joan Estades de Moncaira, amic meu.
No sé si als meus líders els farà gràcia que publiqui això, però la veritat és que a mi també m’ha agradat.
Bë, per mi ets lliure de publicar que t’ha agradat, sempre que ho diguis sincerament… Per mi els teus líders ja poden cantar missa…