La meva amiga Júlia, de la qual lamentablement fa molt que no en sé res, en el seu temps em va entregar per a La Stoa (ara és a Lletra Perenne) un relat on s’acomiadava carinyosament dels seus avis.
¿Què serà el que els hi dirà a sons ara difunts avis la noia entristida?
Aquí ho podeu llegir:
https://lletra-perenne.fandom.com/ca/wiki/Julia:_ad%C3%A9u_avis
A reveure, perennis i perennies.