Per l’any 1844, ja ho has “vist”,
nasqué el polèmic filòsof Nietzsche.
De jove fou obedient i disciplinat,
i amb sa mare i sa germana, sa vida ha començat.
Fins que un dia la lectura de Schopenhauer li inspirà
i en filòsof es “transformà”.
En Lou Salomé cregué trobar l’amor de sa vida,
i amb ella i el senyor Ree s’uniren de seguida.
Més un dia pròxim la Lou l’abandonà
i el pobre Nietzsche en la tristesa s’enfonsà.
Més d’un apanyat amb mala vista
simplement l’anomenaren el filòsof del pessimisme.
De la versió més crua i freda del cristianisme, la veritat,
Nietzsche mai hi hagué simpatitzat.
Va rebutjar, almenys fins a cert punt, la forma freda d’Apol·lo,
i va dir que acceptava la desmesura de Dionisi, de tots colors.
Potser la seva frase més freda i radical, t’ho creus,
va ser la de la mort de déu, ja ho veus.
Si en Nietzsche un optimisme vols trobar, posa punt i coma,
perquè no creu en déu sinó en el superhome.
I si en Nietzsche, en tots sons escrits, ninguna religiositat hi podries trobar,
¿com és que catòlics, protestants i ortodoxos, en certs casos, s’hi varen acomodar?
A Nietzsche més aviat li hauries de donar, als seus escrits, una visita,
perquè es pot considerar un dels pares de l’existencialisme.
I si amb la “mort de déu” creus que Nietzsche ja es pot rebutjar,
una ullada als seus escrits potser hauries de donar.
Els escrits de Nietzsche costen de comprendre,
però no només rebel·lia en ells pots veure.
I si vols un consell, sigues persona d’esquerres o de dreta,
és que a Nietzsche, almenys no sempre, no te’l prenguis al peu de la lletra.
I si els simplistes creuen que Nietzsche s’acaba en la “mort de déu”, veureu,
els diré que Jesús s’acaba en un “no folleu molt”, feu-vos-en creus.
No és que vulgui fer-me el pompós,
però qui sap si algun dia faré l’auca de Nietzsche dos.
Si vols llegir a Nietzsche, tu sabràs, si vols passa per l’embut,
i aquí s’acaba aquesta auca, ¡¡salut!!