Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

Arriba el Perennito

Imatge d’una guitarra, inspirant, en certa manera, el Trifachito i la Trinca.

(Inspirat en la cançó de la Trinca «arriba la Trinca» i en la cançó de l'»arriba el Trifachito» del Polònia. Podeu llegir més sobre el Trifachito aquí).

.

Es veu venir pel camí local apropar-se un cotxe on hi ha l’Unicorn Blanc, servidor, el seu amic del Facebook Lkr i el germà de l’Unicorn Capità Senyera.

.

Canten:

«Ahhh…

Arriba, arriba, arriba, el Perennito, nito, nito, per ajudar a la cultura, ah, ah,

sabem molt bé, com orientar-nos, l’enemic no ens podrà pas!!»

.

Es veu un noi mirant el Racó Català per l’ordinador; jo canto:

«Hi ha uns fòrums, que em maltractaven, i em posaven del revés,

però jo els acuso, de dir-me ‘cabró’, i els abandono per sempre més!!».

.

«Ahhh…

Arriba, arriba, arriba, el Perennito, nito, nito, per ajudar a la cultura, ah, ah,

sabem molt bé, com orientar-nos, l’enemic no ens podrà pas!!»

.

Es veu un altre noi mirant el Facebook; el Lkr canta:

«En el Facebook oferim, la cultura Perenne, no ens volem desanimar,

almenys aquí, qui no vol lo nostre, només ens té que ignorar.».

.

«Ah…

Arriba, arriba, arriba, el Perennito, nito, nito, per ajudar a la cultura, ah, ah,

sabem molt bé, com orientar-nos, l’enemic no ens podrà pas!!»

.

Apareix, enmig del camí, un noi retallant insignes de la RFC (resistència frikie catalana); canta el Capità Senyera:

.

«Aquí aquest senyor, dels friko-gamberros, actuava amb malda-a-at,

però ara no poden, fer tantes putades, ara que Unicorn solet està manant.».

.

«Ah…

Arriba, arriba, arriba, el Perennito, nito, nito (…)»

.

Apareix, enmig del camí, una aparent estàtua de Nietzsche; canta Unicorn:

«Aquí Frederich Nietzsche, dels vitalistes, un gran heroi filosofal,

si algú es burla, de la seva figura, li foto patada via anal» i faig com si pegués una patada a l’aire…

.

Uns segons de silenci; canta Unicorn:

.

«Ai apreneu, aquesta lliçó, un portal us espera ben bo,

si us animeu a llegir una mica, si la ganduleria bé no us pot!!

.

«Ah…

Arriba, arriba, arriba, el Perennito, nito, nito (…)»

.

El cotxe surt pel camí mentre es canta la cançó; la Senyora Catalana, amiga d’Internet, el Nietzsche i el noi del Facebook ens veuen partir; Nietzsche comenta: «Realment, la filosofia es torna dicharachera amb els temps…». I la Senyora Catalana fa que sí amb el cap…

.

.

.

Per a tenir més auques i més material literari, recomanem aquesta web: http://ciutat-perenne.com/m/37n

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.