(Inspirat en la cançó del Polònia de la Rosalia.).
Hi ha un públic animat. Sona un soroll musical de fons.
– Sóc Marc Corbera, – més soroll de fons -,
» sóc un home nascut amb molta trempera,
» per a fer la meva web em sobra espera.
» porto dins al cor la forta senyera!!
Soroll de fons del públic. S’obre una porta i entra un administrador de certa web amb un somriure. Segueixo cantant jo:
– Al meu portal, bonic i genial,
» que la veritat a ningú fa mal,
» algun dia l’èxit el beneïrà,
» o això jo vull esperar,
» per això jo us vull dir:
FUCKING VISITES MEN,
– Algun dia les paus tots farem,
FUCKING VISITES MEN,
» Tindré paciència fins al 2100!!
FUCKING VISITES MAN,
» La meva qualitat no resistireu,
FUCKING VISITES MEN,
» Tindré paciència fins al 2100!!
Li canten: – Visca en Marc Corbera!!
(Canto jo): «Perquè sóc un home amb molta trampera,
» Els temps han canviat, no sóc en VSB.
Apareix el VSB amb uns quants bitllets a la ma i diu: «Espera’t a cobrar uns quants billets ben macos, he he he!!».
Continuo cantant jo:
– I jo dic, la veritat,
» amb la cançó de sempre m’heu tractat.
(L’administrador em porta una ruleta amb varis missatges; me’n dóna un «a l’atzar». Al missatge diu: «tots et tenim respecte»).
– I això no és pas veritat, de respecte sempre n’ha faltat,
» només que a mi sempre m’heu fet destacar,
» com si fós l’únic que despotricà.
» Per això dic:
FUCKING RESPECT MAN;
» a les altres webs ja no n’espero més;
FUCKING RESPECT MAN;
» no m’imposeu canvis o us donc un revés!!
L’administrador canta:
– Tu sempre has estat molt exasperat,
» I la propaganda has volgut imposar.
(Canto jo):
– Si paciència no en teniu,
» jo en això no sóc passiu,
» sort del Facebook jo en tinc.
L’administrador canta:
– Recordo que en el passat d’una web sí senyor,
» tu vas ser com un viceadministrador,
» fins que et varen rebaixar a usuari sense perdó,
– (Canto jo): això és un cop baix, donat als co—-s,
» ells no em varen donar ni explicacions,
» però ja no tinc res a veure amb ells,
» ara faig una aposta diferent.
Canta l’administrador:
– Tu ara apostes en un portal,
» on fer propaganda no fa mal,
» però el poder vulguis o no,
» el tenim els administradors,
» però això jo et dic:
FUCKING HACKING MAN,
– Els administradors, si cal, brut jugarem,
FUCKING HACKING MAN,
» El respecte del teu portal no l’imitarem.
Jo em quedo en un racó escoltant a l’administrador; ve un amic meu escriptor i diu:
– No et vull importunar, Unicorn Blanc, però em sembla que tu l’èxit el tindràs DI-FI-CIL-MEN-TE, – dóna cops d’una mà a l’altra mentre afegeix verbalment: – ¡¡ta-ta!!
.
.
.
Pots llegir aquest article en Lletra Perenne http://ciutat-perenne.com/m/37n .