L’Auca d’Epicur 2.

L’Auca d’Epicur 2.

En el segle quart abans de Crist,
en Samos, ja ho has «vist»,

neix un nadó bo i pur,
que li posen Epicur.

Bon company i eixelebrat,
amb en Meandre fa amistat,

fins que un bon dia triaria,
d’abraçar la filosofia.

Per ciutats del món Egeu,
per tot arreu, com ja es veu,

i cansat de viatges i rondar,
per Atenes s’instal·là

«El Jardí» s’escola s’ha anomenat,
i un bon «sarau» s’ha aixecat.

Qui sap per quins motius,
els epicuris «ni morts ni vius»,

per algunes escoles intolerants,
amb Epicur «no són galants».

Malgrat les dificultats,
els epicuris són escampats,

pel món hel·lènic i africà,
doncs Epicur marca hi deixà.

Platònics i estoics se la juraren,
però a Epicur no el derrotaren.

Si la filosofia d’Epicur vols escoltar,
l’orella ja pots parar.

Un món d’àtoms i buit, la veritat,
segons Epicur, la realitat.

I malgrat déu no hi pinti res,
per Epicur existeix, ai ves!!

En aquest món on déu quasi «sobra»,
l’home a l’amistat s’obre.

Doncs Epicur vol una societat,
on el millor bé és l’amistat.

I els amics mengen plats de verdures,
que són les millors cures,

doncs per Epicur, la veritat,
el major bé és la tranquil·litat

«No cal menysprear la divinitat,
però tampoc mai ens ha preocupat».

Epicur, de la política, no en sap res,
la veritat, no li fa el pes,

tancat al seu «Jardí» a les afores,
i deixant passar les hores;

doncs el gran bé, ja us ho he explicat,
fer amics amb tranquil·litat

Algunes coses en el tinter m’he deixat,
és que tot, mireu, ho he abreviat.

Nietzsche, Marx i altres senyors,
d’Epicur feren «honors»,

i gent de la societat fa aquesta crida:
«l’epicureisme és estil de vida!».

I si alguna cosa més voleu consultar,
al portal perenne podeu anar,

i si potser no en teniu prou,
proveu amb la web «cibernous».

I si la vida i temps se’t fan dur,
tens com a consol el «col·lega» Epicur!!!

.

.

.

Aquí pots trobar més poesies de mi, Unicorn Blanc: http://ciutat-perenne.com/m/3tx