Tots sabem qui és Abraham Lincoln: el president nord-americà que va acabar amb l’esclavitud en Amèrica (dit així d’abreviat). El que potser no sabem, és que abans de ser president, va treballar com a advocat, i va viure algunes escenes ben curioses en la seva carrera. Aquí tenim una d’elles, que explicaré de forma amena.
En una ocasió, un home es va presentar davant Lincoln queixant-se que certa persona li devia dos dòlars, i demanant a Lincoln que, com a advocat, li aconseguís retornar aquests diners.
– No és una qüestió de diners, sinó de principis. Faci que aquest home em pagui el que em deu!
– Li aviso que els meus beneficis li costaran més que el deute. Pagui’m deu dòlars.
– Aquí els té. Però faci que aquest home em pagui!
Després Lincoln, pel seu compte, anà davant aquesta persona del deute i li parlà:
– Mira, noi, et dec un favor, perquè gràcies a tu vaig a fer un nou client. Aquí tens cinc dòlars. – Li explicà tots els fets del deute, i en acabat li afegí: – Té els diners, però m’has de prometre una cosa: agafaràs dos d’aquests dòlars i li pagaràs a aquell home els diners que li deus.
– Ho faré immediatament! – Va dir ell. – Confii en mi, senyor Lincoln!
I així es conta com Abraham Lincoln va resoldre aquest assumpte, posant pau entre tots.
.
.
.
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n
2 respuestas a «Abraham Lincoln i el deute de dos dólars»
Doncs això no ho sabia, avui ja he aprés alguna cosa nova d’Abraham Lincoln, curiós…
Sí, RM, diuen que molta gent té cops amagats positius… i et juro que l’anècdota és certa, la diu un llibre d’història… altrament, encara que fós falsa, no em negaràs que almenys versemblant sí que ho és…