Apreciats ciutat-perennes, tots sabem qui va ser en Lincoln: el noble president nord-americà que va eliminar l’esclavitud de la Terra i alhora el vencedor de la guerra dels unionistes contra els confederats. El que potser no sabem d’ell, és que durant uns anys va treballar com a advocat i va tenir una manera singular de solucionar amb èxit alguns dels seus casos. Ja us vaig parlar del cas del deute dels dos dòlars; ara us parlaré del cas dels seus dos amics enfrontats.
Quan Lincoln ja treballava com a advocat, va passar que un cop hi havia dos amics seus que estaven enfrontats en un litigi legal per causa d’un terreny del qual se’n disputaven la propietat; per un assumpte relativament secundari, pot dir-se.
El cas és que en una ocasió van estar junts a la mateixa habitació ell i els seus dos amics enfrontats, tots tres sols. Volien tractar de resoldre el conflicte, però els dos homes estaven ben cabrejats l’un amb l’altre.
Els dos homes demanaven a Lincoln que digués a quin dels dos defensaria com a advocat. En Lincoln s’ho pensava i no s’acabava de decidir per defensar a un o a l’altre dels dos i, pensant sobre aquest tema, de sobte, enfadant-se, va dir:
– Sou dos bons amics i no m’agrada veure-us enfrontats. Us tancaré en aquesta habitació durant una hora i espero que sapigueu resoldre els vostres conflictes entre vosaltres.
I, sense deixar-los temps a reaccionar, en Lincoln va sortir precipitadament de l’habitació i els va deixar a ambdós tancats amb clau a dintre, sense cap mitjà de sortida que la mateixa porta que Lincoln havia tancat.
Els dos homes començaven a discutir entre ells:
– La culpa és teva!!
– No, teva!!
I va anar passant el temps…
Al cap d’una hora, en Lincoln va tornar a l’habitació i va veure els seus dos amics somrients i asseguts, esperant-lo. Havien parlat entre ells prou com per resoldre el seu problema i fer les paus.
Un d’ells va dir a Lincoln:
– Vostè ens ha fet veure que no valia la pena enfrontar-nos.
Ell va somriure content i va dir:
– M’alegra veure’ls en pau els dos.
I així és com Lincoln va resoldre aquest problema, posant pau entre tots.
.
.
.
Sigues benvingut a Lletra Perenne, on trobaràs aquest i altres articles: http://www.ciutat-perenne.com/37n