Vaig a explicar algunes coses sobre Hegel, qui és considerat, no sense motius, el més gran filòsof de l’idealisme.
Per a Hegel, l’essencial és realitzar de manera completa i consegüent la noció de saber filosòfic.
Segons Hegel, és possible entendre la realitat sense presentar cap nova filosofia, sinó entenent cada filosofia com un moment o espai des del qual arribem al saber absolut. Així vol Hegel simplificar la filosofia (almenys, en certa manera) i trobar una notable filosofia pròpia.
Cal remarcar que l’objectiu de la filosofia i de la religió, segons Hegel, són el mateix: déu, la veritat o l’absolut. No obstant, cal remarcar que, com que posa l’absolut per sobre de déu, va fer la frase de «Déu està mort» (o sigui, «Déu està superat, ja és innecessari»). Però la posteritat no féu cas a aquesta frase fins que Nietzsche la va adoptar posteriorment amb una finalitat atea. Però això ja és una altra història…
Tornant a Hegel, caldria tenir present que fa crítica de moltes filosofies. Per exemple, diu de la il·lustració que no s’equivoca en la seva exigència de racionalitat, però que s’equivoca en ancorar-se en realitats finites. S’equivocava per exemple en la seva crítica (però no denegació) de la religió i de la veritat. No obstant, Hegel considera que, degudament enfocades, els coneixements dels il·lustrats són un pas endavant en l’esbrinament del saber absolut.
Hegel associa la seva filosofia a un tipus de ciència. Evidentment, no es tracta d’una ciència empírica, sinó més aviat a base de raonaments, o almenys en certa manera. El mateix Hegel titula un dels seus llibres «La ciència de la lògica».
Cal remarcar que en Hegel entén la filosofia (o, almenys, la seva filosofia) com un sistema, on hi ha una base i un cim superior. Precisament la feina és avançar cap a l’absolut a través de les afirmacions de sota.
Suposo que en futur explicaré més coses de Hegel, però per ara és suficient. ¿No trobeu?
.
.
.
Sigueu benvinguts al Fòrum Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/3nq