Adéu, avis!
Recordo els bons moments passats,
petons que trobaré a faltar,
els nostres sentiments amagats
i abraçades per no oblidar.
Estones que us trobo a faltar,
dies que amb vosaltres no paro de pensar,
però simplement us deixo clar
que res serà com abans.
Cada vegada que penso amb vosaltres,
se’m forma una dolça llàgrima,
que suaument em cau per la cara;
ho sento no puc evitar-la.
Què m’està passant?
Una força m’invita a plorar,
cada moment us estic recordant
i reconec que us trobo a faltar.
Cada cop em costa més fer-me l’idea,
però amb ira vaig lluitant cada dia,
que de vosaltres tan sols em queden records
i alguna que altra fotografia.
Per sempre ens hem dit adéu,
tot i així l’esperança no perdré,
encara que no sàpiga on esteu,
vull que sapigueu que sempre us estimaré!
by: Mònica Julià
Aquesta poesia fa temps que la vaig fer dedicada als meus avis que pobrets han passat a millor vida quan jo era molt petita. Fa tres anys la vaig presentar en un concurs de la meva escola, i, per sort vaig guanyar. L’any passat la vaig presentar en un concurs de tot Catalunya i també vaig quedar primera de tot Catalunya de tot ESO mentres que jo feia 1ESO. Per aquest motiu la presento i us demano que em feu un comentari encara que sigui negatiu, petons!»
.
.
.
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n