Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

Les emocions d’avorriment de Bartolomeu (company del gran xicot)

Després d’haver resolt (almenys, a mitges) el darrer cas, el Gran Xicot havia marxat a fer un viatge d’uns pocs dies i en Bartolomeu estava a casa. No tenia gaires amics, i menys amb temps lliure…

Es rasca les ungles del peu vàries vegades. Es posa la tele, la mira amb cara de tonto i l’apaga enseguida. Dona voltes per l’habitació sense decidir-se a fer res. Fulleja una revista molt per sobre. Es rasca la cara amb un gra que li molesta una mica. S’observa en el mirall amb expressió estúpida. Fa una cara com de decisió i agafa l’agenda de telèfons, mira varis números de telefon indicats i els examina amb cura; després, amb una cara que sembla de decepció, tanca l’agenda de telèfons i es posa a rumiar. Algú el truca i despenja ilusionat, però només és una companyia de telèfons que li vol oferir un canvi de compañía a una altra de més barata. Després de despenjar la trucada enfadat, amb cara indecisa, es posa al llit i deixa pasar el temps: una hora, dues hores, dues hores i mitja… Surt al carrer pensatiu, sense ningú, però no triga massa a tornar a casa.

En silenci pràcticament absolut, va llegint, llegint i llegint, i canvia de llibres ben sovint. Posa la ràdio per la tele i l’escolta en silenci. I així va passant la resta del dia…

Observacions finals (emoció escollida i sobre les dificultats trobades al fer el text):

L’emoció escollida és la solitud. Opino que queda mitjanament ben reflexada en aquest relat.

He trobat dificultats, sense bromes, a l’hora de comentar els sentiments del narrador semiomniscent. De fet, no sé si he comès algún error en, per exemple, al dir: “mira la televisió amb cara de tonto”. Això és, o podría ser considerat, crec, fer de narrador cámara, perquè no diu, almenys no exactament, una frase tipus: “mira la televisió sentint en els seus pensaments que posa cara de tonto” (això últim ja seria clarament dir en comptes de mostrar (diu els pensaments) ). Jo he volgut posar la cara que posava en Bartolomeu, que podría ser malinterpretada (posar cara de tonto podría no reflectir el pensament del protagonista; alguns diuen que la cara és el mirall de l’ànima però no sempre té que ser cert).

.

.

.

Sigues benvingut a les poesies i auques d’Unicorn Gris: http://www.ciutat-perenne.com/m/3yu

4 respuestas a «Les emocions d’avorriment de Bartolomeu (company del gran xicot)»

Magnífica narración de la soledad y del aburrimiento a que a conducido dicho estado al bueno de Bartolomé. Me encanta la narrativa que te adentra en su estado. Felicitats Marc!🥂

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.