Observació: aquest article va ser fet ja alguns anys enrera; no hi busqueu una correspondència, almenys no una d’exacta, amb l’actualitat.
.
L’auca del Tripartit valencià.
La candidatura del partit popular
queda primera,
i la cara dels socialistes esparvera.
Eleccions per triar nou president;
els del bloc prefereixen Catalunya a València
sorprenentment.
La Generalitat en mans del PSOE
i del Tripartit, fet constatat,
sobretot quan Zapatero, d’una patada,
del balcó ens ha expulsat!
Els senyors del bloc fan el ridícul
confonent català amb valencià;
primer ens transformen en un dialecte,
per la nostra identitat esborrar!
El partit popular defensava
del poble espanyol, la unitat;
els valencians voten separatisme,
i a la fi ens han sentenciat.
Amb tots els pressupostos,
els socalistes ens roben calerons;
no volíeu un govern honrat?
Doncs no haver-nos deixat segons!
El senyor Aznar ha estat detingut,
Al Tribunal Penal, a clau i pany!
Per tota Catalunya i mitja Espanya,
salten taps de xampany!
Al nostre gran líder li poden caure,
trenta anys i ben rodons;
mentre els socialistes només pensen en fer peles.
Per l’ànima de Franco, quins collons!
Amb la derrogació definitiva del PHN,
ens deixarà ben seca València;
ens prometen amb les noves dessaladores,
i armeu-vos de paciència!
Diu Zapatero a Camps: «Una Espanya de debò plural,
per la pau aconseguir».
Diu Camps: «Que no veus que al nostre país el volen diluir?».
Mentre el gran partit Unió se’ns afilia,
Convergència fa pactes amb republicans.
Com podeu pactar amb separatistes?
No ho permetem, castellans!
Amb la victòria quasi segura d’Esquerra Republicana,
el referèndum per la Independència pot dir que sí,
i Zapatero els somriu amb simpatia,
el que faltava per sentir!
No permetem la nostra ruina,
no ens hem de deixar derrotar,
perquè és el nostre destí el triomf,
visca el Partit Popular!
.
.
.
Sigueu benvinguts a Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n
2 respuestas a «L’auca del tripartit valencià»
M’ agrada perque fas un resum ràpid i clar del que va passar.
Estimada rm,
Un resum del que va passar no o, com a màxim, no del tot. És un resum del que (molt improbable però no impossible) hauria pogut passar. Llàstima que no va passar. En un moment d’eufòria meva col·lectivista se’m va donar per escriure aquest relat… En fi, no me’n penedeixo d’haver-lo escrit (si no, suposo que l’esborraria). Quedi com un símbol que la independència es pot aconseguir de mil i una maneres i que cal seguir lluitant.
Ens veurem per aquí, espero, rm. Gràcies pel comentari.