.
Introducció antigua.
Feia temps que havia promès als amics de la CAL (Coordinadora d’Associacions de la Llengua Catalana) una auca o cançó que tractés, precisament, del català (i no, almenys no principalment de política o temes indirectes).
Finalment he escollit fer una cançó. No és genial, d’acord, però penso que entreté, que, al capdavall, és el que compta. Aquesta cançó tracta de la història de la llengua catalana: des dels celtes fins al quatripartit, passant pels romans, musulmans, R. Llull, la difusió del català per Mallorca i València, Tirant lo Blanc, l’època de la decadència, el 1714, la renaixença, Franco, la dècada dels setanta, les publicacions en català i la immigració (els nouvinguts).
L’estructura de la cançó és molt senzilla (es basa en la del tranvia, recordeu? «I els del tranvia / tenen una baralla / mentre el conductor / es fot una palla / tralarà lararà collons quin tranvia / tralarà lararà que bé que s’hi va»), i això permet amb més comoditat explicar la història del nostre idioma milenari.
Esperem que us agradi.
.
La cançó de la història de la llengua catalana.
Vos fem la cançó,
de la llengua catalana,
una llengua milenària,
ferma com déu mana;
tralarà lararà, collons quina llengua,
tralarà lararà, fa de bon parlar.
Celtes, fenicis i grecs,
ses bases posaven,
i sense saber-ho,
es català adelantaren;
tralarà lararà, la llengua creant,
perquè aviat vindran, romans i cristians.
Els romans vingueren,
a Tarraco s’instalaren,
el llatí de l’imperi,
bona petja donaren;
tralarà lararà, de llatí feren classes,
i així del nostre parlar, crearen ses bases.
L’imperi decau,
venen musulmans,
sota la mitja lluna,
uniren ses mans;
tralarà lararà, llengua gran i noble,
que del català, es feu un sol poble.
La nostra gran llengua,
ses primers passos feia,
i el gran Ramón Llull
lluitava per ella;
tralarà lararà, sa llengua avança,
fem l’evolució, sense cap recança.
Per Mallorca i València,
anem terra enllà,
i per noves contrades,
escampem el català.
tralarà lararà, juntem nostres mans,
perquè aviat vindran senyors castellans.
Avança la llengua,
Tirant lo Blanc i Curial,
foren grans obres nostres,
del temps medieval.
tralarà lararà, foren temps nobles,
per la nostra llengua, la llengua d’un poble.
Pel segle divuit,
ens ve la decadència,
el català s’empobreix,
armem-nos de paciència.
tralarà lararà, juntem nostres mans,
perquè comença el patir, per els castellans.
Mil set cents catorze,
guerra de successió,
perdem nostros drets,
preguem-li al senyor;
tralarà lararà, decret Nova Planta,
fou una imposició «ferotge i geganta».
Amb la renaixença el català,
fort i poderós,
prepara bases fortes,
amb l’estatut del trenta-dos;
tralarà lararà, sa nostra llengua avança,
sense cap vergonya, mania ni recança.
El dictador guanya sa guerra,
imposat dictador,
enrera nostra llengua,
amb Companys al paredó;
tralarà lararano, habla en castellano
tralarà lararó, quin mal dictador!
El «senyor» va i la dinya,
el dictador al llit mor,
nostre idioma aixeca el cap,
el català marca un gol,
tralarà lararà, a ells no els fa gràcia,
però vulguin o no, hi haurà democràcia!
Els esforços per la llengüa,
fets pels anys seixanta,
en la dècada següent,
sa llengua bé aguanta;
tralarà lararà, sa lluita ha de continuar,
per sa identitat, visca el català!
Avui, Punt i Actual,
publicar en català,
i pels nou vinguts,
sa llengua ensenyar;
tralarà lararà, no ens rendim no senyor,
perquè vulguen o no, som una nació.
El Quatripartit i l’Estatut,
al president planten cara,
mentre l’opositor el barbut,
fot cara embolicada;
tralarà lararà, Catalunya vol més,
tot pel català, davant del Congrés!
Convergència ens traeix,
i amb el seu govern fa amics,
i Esquerra els rebutja,
ves quins malsortits,
tralarà lararà, amb el dictador i qui l’heredà,
i sempre amb tothom, ens toca lluitar!
No baixem la guàrdia,
la lluita continua,
perquè volguem o no,
el temps no s’atura;
tralarà lararà, llengua rica i plena,
fotrà fora sa gent, ufana i soberba.
El temps no s’atura,
però aquesta cançó ho fa,
tot sia per Catalunya,
els valents a lluitar;
tralarà lararà, la cançó s’ha acabat,
esperem que, almenys, us hagi agradat!
.
.
.
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n
2 respuestas a «La cançó de la història de la llengua catalana»
Bona nit Marc,
Un molt bon resum de la història de la llengua catalana. Felicitats!
Gràcies, Mont75, pel teu comentari. Sempre al teu servei!!!