La Brenda, entre els seus dos (o tres) amos, a qui li convé avenir-s’hi.
Inspirat en una cançó del Polònia anomenada «Junqueres juga a dues bandes».
En un llit, estan la meva mare en un extrem i jo mateix en l’altre; al mig hi ha la nostra gata Brenda. Sona una música. La Brenda (posem que en aquest relat pot parlar) es posa a dir:
– El dilema és comptat, ja veieu que sí, amb la mare en un lloc, i en l’altre Unicorn tenir!!
» Jo sempre me les veig passar – continua la Brenda, – no em vull definir, perquè si desagrado a un dels amos, al carrer per sempre puc sortir!!
La mare està ara en una habitació mirant la televisió mateixa; la Brenda s’asseu a la seva falda:
– Amb la mare, amb la mare, veig la televisió amb un somriure, mentrestant, mentrestant a ella li arrenco cuatre caricies!!
La Brenda aleshores salta de la falda de sa mare, la televisió i el menjador i passa a una altra habitació, l’anomenat «estudi», on jo manego l’ordenador amb cara d’enfadat; la Brenda se’m posa a la falda i jo l’acaricio; la Brenda diu:
– Els enemics frikies podrien tornar, Unicorn pot tenir conflicte a la seva web, jo li donc suport i companyia, doncs estic en aquesta casa gràcies a ell!!
» Però si després la mare insistent, em té presses per acariciar, jo canvio d’opinió, vaig on el vent em pugui guiar!!
Ara la Brenda està en el passadís i diu:
– No em penso decidir amb un sol, no no, no veig el perquè, si a mi em surt més a compte i tant, jugar amb els dos és el meu paper!!
» Com ningú, com ningú, jo em sé entendre en tots els racons, triumfita, filosòfica, sóc la gata camaleó.
Ara la Brenda està enfront de la mare; jo estic aprop; la Brenda diu:
» Ara estic amb la mare d’Unicorn, mentre la mare cuina jo faig companyia; però quan cal donar raó a Unicorn Blanc, amb la filosofia jo em quedaria!!
» I quan vingui el germà d’Unicorn jo sé, que, amb el seu rol faré bon paper!! Quan ell ens vingui a visitar, bones carícies em podrà donar!!
«L’Unicorn, l’Unicorn, la mare d’ell, els dos hi són, i jo que sóc llesta quedo bé amb tothom!! I el temps que vingui el germà amabilitat no li faltarà!!
Ara Brenda està junt a mi; em parla i jo l’escolto perfectament:
– En aquesta casa, en aquesta casa, en aquesta casa, en aquesta casa, m’hi vull quedar!!
Ara, la Brenda està junt amb la mare d’U.Blanc, que l’escolta i l’entén del tot:
– En aquesta casa, en aquesta casa, en aquesta casa, en aquesta casa, m’hi vull quedar!! Encara que, siguent jo algo tonta, per la temptació em voldria escapar!!
Ara està junt amb el meu germà, que l’escolta:
– En aquesta casa, en aquesta casa, en aquesta casa…
A l’escena final, la Brenda està en el centre de l’esquena, mentre que jo, ma mare i mon germà ens allunyem de la Brenda un tros lluny, de moment…
.
.
.
I aquí s’acaba aquesta cançó.
.
.
Visita Lletra Perenne: http://www.ciutat-perenne.com/m/37n