Sona pel fons una música des d’un tocadisc dels antics:
– Taaa, ta ta ta, ta ta taaa, ta taaa.
I jo, des d’un llit sol, tombat cap a la dreta mentre que a l’esquerra, on no hi ha ningú, és d’un altre color, canto…
– El dilema s’ha acabat, això crec jo – apareix com un fantasma dels forums que m’estira de la manta, pero jo la subjecto en ferm – i no vull tornar als fòrums d’Umbria, ni als del Racó – m’aixeco sobtadament.
– Jo no vull, jo no vull, trobar-me en cap folló, i si vull bona amistat en el Facebook l’he trobat.
– Potser cal, potser cal, en la meva vida més diversió, però me les vull apanyar i sense els fòrums avançar.
Es sent més música.
– Tinc en compte que no sé, que mai es pot dir «mai més», però per ara quan em parlen de forums, jo em giro del revés.
– Sense propaganda sense filosofia, obligat als seus temes cada dia, aquesta convivència a mi no em val, jo me’n vaig a un altre espai, qüestió de gustos què carai!!
– I mentre em reparteixo pel Facebook i per Relats en català, la vida vull provar de disfrutar. I els fòrums no els enyoro, no fan per mi, jo tinc els gustos cap aquí.
– A famoset, a famoset, a famoset vull arribar!! A famoset, a famoset, a famoset vull arribar!!
Em torno a veure al llit on el fantasma dels fòrums m’estira de la manta del llit inútilment, amb mi mantenint-me del tot ferm. Després torno a l’escenari.
– A famoset, a famoset, a famoset vull arribar!! A famoset, a famoset…
I així s’acaba la cançó.
.
.
Pots visitar la web Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n