Poesia sobre el bon viure i el bon parlar

Parlar (que no és escriure)
és un art de bon viure,
més has de procurar
unes normes adaptar.

.

La filosofia és bona cosa
però al parlar fa nosa;
i per tal d’adoptar un bon credo,
has de procurar moderar l’ego.

.

La gent al parlar
molt sensible és al filosofar,
i si li parles de ciència i teories,
la gent ho trobarà una tonteria.

.

Quan la gent surt de copes a xerrar,
de temes típics vol parlar,
cinema, futbol, fets quotidians,
en suma coses «poc pensants»,
i si en un mal tema fiques la pota,
al final pots ser la riota.

.

Si t’interessa, llegeix i escriu en solitari
i dedica’t a publicar en llocs que, malgrat un poc sectaris,
et vulguin acceptar el que escrius;
el que escrius, que a fora no ho dius.

.

Anima’t i fes cultura
i en conversa, sigues persona madura,
no barregis cultura amb festa,
no perjudiquis la gresca.

.

Un dels viures és pensar,
clar i català,
i un altre és divertir-se,
el qual val per un bon viure.

.

Un lloc per a cada cosa, cada cosa al seu lloc,
és un consell que no val per poc.

.

Llegeix i surt, no facis el pena,
i procura dur vida serena;
aquest és el meu consell, de veritat
a veure si el trobes prou encertat!!

.

.

.

Pots visitar Lletra Perenne: http://www.ciutat-perenne.com/m/37n