Mike »sense cor» amenaça la seva víctima (relat epistolar)

De Mike “sense cor” a Adela Rodríguez.

“Benvolguda” senyora,

Finalment he aconseguit allò que més desitjava des de fa setmanes: matar a la seva odiosa mare, cosa que m’ha omplert de plaer. Desitjava veure sang, i aquella m’ha fet més plaer que mai.

La vostra mare no hauria de jugar perillosament amb els sentiments amorosos de ningú, i menys amb els meus… però no aprofundiré més en aquest punt.

Espero amb tot el meu ànim que ara l’esperit de la vostra mare estigui rondant pels inferns bíblics i patint horriblement.

Suposo que ja us imaginareu que Mike és el meu pseudònim (no el meu nom real) i que, com és lògic, la carta no porta remitent postal. No sóc un ase, no vull que la jugada em surti malament.

Us vull fer saber que la mare va patir bastant durant els dispars que li vaig pegar, i que els seus crits de dolor “cullerada rera cullerada” em varen agradar molt.

Sapigueu que aquesta carta la he redactat per a fardar, només per a fardar (no sou la primera parent d’una víctima a qui li faig) i com una mena de diversió. Només imaginar-me el que deveu sentir al llegir això em fa escalfreds de plaer.

Sobretot, no envieu aquesta carta a la policia si no voleu pagar-ne les conseqüències horrorífiques de fer-ho.

Rebreu més cartes com aquesta de mi al llarg del temps. Segur que les llegireu ben atentament esperant buscar alguna pista de mi; perdreu el temps però em divertiré sàdicament amb vós. Insisteixo: ni una paraula a la policia, encara que no em vegeu us estic espiant.

Estarem en contacte, odioseta ex-filla de mil dimonis.

Atentament,

Mike “sense cor”.

.

.

Sigueu benvinguts a Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n