Estimat i desafiant full en blanc,
Cada vegada que et veig ets per a mi com un amic i alhora un enemic, en certa manera. Et veig al natural, sense continguts, com un multiplicat per zero, i no aguanto la temptació de pegar-te una bona escriptura, de plasmar-te les meves emocions, les meves vivències, la meva imaginació, la meva passió, la meva dolçura, el meu dramatisme…
El millor antídot contra el full en blanc és sempre no buscar la perfecció sinó la humanitat; és millor plasmar l’espontaneitat que el «no puc fallar». La naturalesa és el que vol ser plasmat, i la naturalesa mai és infalible, mai és perfecta. Literatura és bellesa, si bé mai (o molt rarament com a màxim) és perfecció.
No obstant, com que sense un paper en blanc no en podria sorgir un paper escrit, ets com aquella matèria informe de la qual un creador en va crear una forma. Només sorgeix la bellesa a partir de la matèria primària. La bondat necessita comprendre què és la maldat per a existir.
Per això t’aprecio, estimat full en blanc, perquè ets la meva possibilitat de crear i alhora ets el meu repte.
M’agrades.
Un dels teus afiliats que t’estima,
Marc Corbera, aleshores Unicorn Gris, ara Unicorn Blanc.
.
.
.
Sigueu benvingut a la secció de relats de Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/42b