¿Queda per dir molt més?
El Racó Català ja fa molt que per a mi és el passat; no sense desconfiança, els hi vaig donar una nova oportunitat fa uns quants mesos i em varen tornar a defraudar greument. Hi ha gent molt especial i sense escrúpols al món. Bah!! No em calen. Tinc altres mitjans per a aconseguir èxit en Internet (no diré el nom de les webs) i, si tampoc em funcionessin, buscaria ser famós com a escriptor sense Internet.
La vida és així. El Racó Català ja no el vull. El meu intent de retornar-hi no va fer sinó reafirmar-me el que vull. Bah!! Ja sé que no em necessiten. Per mi, ja esteu a l’oblit. I la vida continua.
Adéu per sempre, Racó!! Crec que sempre sereu benvinguts, altres espais d’Internet!!
I he dit ja tot el que pensava respcte a aquest punt…
5 respuestas a «Unicorn Blanc: «El Racó Català estic totalment segur que fa anys que no és una web per a mi. Desconec perquè m’han desprestigiat i humiliat però em fa igual no saber-ho i no dubto gens que ha estat així ja fa molts anys. El Racó, ja fa molts anys, mentre havia anat bé per a mi (no va ser per molt) era una de les meves webs preferides, però ara ja fa molt que veig que no. I no vull ni moure un dit per a canviar jo al seu gust. Ara aniré (o seguiré anant, segons cada cas) a altres webs on se m’accepti (o on se’m accepta) a mi i a la meva literatura, webs que existeixen però no en diré el nom».»
Home, al racó hi ha una mica de tot.
Sempre hi ha gent que genera desprestigi, però no a tu, a tothom. N’hi ha que tenen un sentit de l’humor una mica corrosiu…
Però d’altra banda també hi ha molt bona gent, i gent sensible amb inqüietuds literàries, igual que tu. Trobo que podries participar al fòrum sense dir qui ets, i aleshores podries gaudir del fòrum.
L’altra opció seria participar-hi sense que t’importés el que diguessin els usuaris tòxics i gaudir de la bona gent, que al final, agraeix que hi hagi contingut variat.
Una abraçada!
Gràcies pel teu comentari, crec que tens bona fe, però, i no voldria ofendre, crec que mires amb massa optimisme a la gent raconaire. A més, a aquestes altures de la meva vida ja estic de fa temps molt cremat dels fòrums (i no només del fòrum del Racó Català).
Em quedo creient el que crec i actuant com actuo.
En tot cas, moltes gràcies per posar aquest comentari, Un Raconaire, siguis qui siguis. Un comentari, sí, un comentari, a menys que sigui molt dolent, sempre és d’agraïr.
Sigui com sigui, bona tarda de divendres.
A veure, Un Raconaire, jo tinc ambicions propagandístiques (almenys, mínimes) i m’agradaria parlar de filosofia i de literatura, i tot això el Racó Català ja m’ha demostrat en vegades anteriors que no ho vol. Remarco lo de «ambicions propagandístiques». Hi ha un refrany que diu: «No tornis mai a un lloc on sàpigues que tu mateix i lo teu no són benvinguts».
Els del Racó Català, inclosa la bona gent, saben amb poc marge de diferència què volen i què no volen, i saben que no volen ni una gota de propaganda, entre altres coses que no volen.
Jo passo de tornar al Racó, suposo que mai més.
Bon vespre de divendres.
Unicorn Blanc.
Una pena Marc, a mi m’agradava llegir-te al Racó. Sempre em posava contenta quan intervenies, i sempre m’aturava a llegir les teves reflexions. Però bé, la vida continua 🙂
A tu et sembla una llàstima que jo no estigui al Racó Català, o almenys això dius. A mi mateix no m’ho sembla pas, que no estigui jo, pròpiament, al Racó Català; no hi vull tornar, suposo que mai ho voldré. Ho lamento si ets sincera en el que dius, però no ho lamento tant, ni de molt, com per voler tornar (sense cap sadisme). La meva paciència té un límit. És la vida. Salut i visca Catalunya.