S’escolta música de fons. Se sent parlar la meva veu:
¡¡Se’n va anar, de la meva vida fa temps se’n va anar, em refereixo al fòrum Sin Clasificar umbrià, i també al Racó Català!!
Més amunt en aquell racó d’Internet estan, els meus articles,
i que rebessin visites i comentaris, ¡¡jo bé voldria!!
La fama!!
Jo crec que algun dia tindré molta fama,
això si el remaleït destí no m’enganya,
esperem que un dia es faci realitat.
Perquè jo dels fòrums he passat,
però fins sense ajudant en l’administració he avançat,
al Facebook i a Relats ho vull seguir intentant,
a Internet, soc valent i per molt un dels més insistents!!
La fama!!
Jo crec que algun dia tindré molta fama,
això si el remaleït destí no m’enganya,
esperem que un dia es faci realitat,
¿qui em diu que mai podria ser realitat?
8 respuestas a «Poesia sobre la propaganda i el Portal Perenne.»
Vell amic, estem redefinint la nostra estratègia i analitzant la nova situació . La RFR continua ben activa i molt atenta als teus passos. Pots sentir el nostre alè al teu clatell.De moment et concedim una treva, però no ens donis per morts i enterrats, seria un greu error.
Ja en parlarem, de tot plegat, senyors de la RFR. M’esperaré assegut i sense por. I dongueu gràcies a que us publiqui aquest missatge que no us ho mereixeu gaire que em sembli a mi, i sóc qui regula el respecte (i la falta del mateix) en aquest portal. Convertiu-vos en bones persones i deixeu de fer disbarats, per la barba de Zeus. I bona nit.
Ah, senyors de la RFR, no em digueu «vell amic», no som amics en ningun sentit (no jugueu a alterar la realitat; jo no us aprecio GENS), de fet totalment al contrari, som enemics, i jo considero que vostès no juguen pas net (tampoc és que jo em consideri un sant a mi mateix). Vostès odien el meu projecte, preferirien que aquest mateix no existís (jo NO odio pas el Racó Català, no el vull pas veure destruït tot i que no hi vull tornar sembla que mai més). I prefereixo OBLIDAR-ME de vostès. I per mi com si no tornen mai més o, més ben dit, que no tornessin mai més ho preferiria, que fessin vida lluny dels meus portals igual que jo ja fa molt que faig vida lluny del Racó Català i (suposant que segueixi existint) lluny de la web de la RFR.
Vostès no em semblen GENS necessaris per a la meva web, senyors de la RFR, i podrien marxar ara mateix per sempre de les Webs Perenne. No veig quin bé positiu podrien portar als meus portals. En fi…
Que passin un bon dia i que es relaxin.
Tan de bo algun dia tinguis l’èxit que et mereixes ☺️
Bé, potser no me’l mereixo tant, l’èxit, no sé… però, en tot cas, gràcies pel comentari, Laia.
Per cert, Laia, ¿qui ets? ¿Et pots identificar, ni que sigui parcialment? ¿Em dones ànims sincerament o tens alguna jugarreta en ma (¿com ho puc saber)? ¿Participes a Relats en Català, per exemple de web? ¿Vols que et passi el meu correu electrònic en privat? Bé, de fet és públic, el pots trobar a Lletra Perenne…
Agraeixo els teus ànims, però se’m fa extrany fins que tingui un sol admirador, imagina’t si ha acabat fatal la cosa… Però seguiré endavant en tant en quan pugui.
¿I no em passaràs el teu número de telefon en privat? ¿No utilitzes el Facebook?