L’AUCA DE L’ESTOÏCISME.
L’any 306 abans de Crist,
pel món grec, ja ho has «vist»,
el món grec deia «visca»,
doncs es va inventar l’estoïcisme.
L’estoïcisme tenia certs dogmes,
com, per a ells, els seguidors d’Epicur no eren pas «gentils homes».
i tampoc varen simpatitzar
amb l’escepticisme que aviat va arribar.
Si vols saber en què l’estoïcisme creia,
ja pots parar l’orella.
Zenó de Citium, el fundador, sempre predicava,
que un gran Raó, en el Cosmos, estava.
Per als estoics, racional i coherent,
eren el mateix, ¡¡que inclements!!
De l’estoïcisme a mi sempre m’ha interessat,
la seva profunda severitat.
Per a ells, treball i seny, la veritat,
eren la profunda realitat,
doncs per a ells, no hi ha moral que val,
si no fas les coses com cal.
De Clenates, la seva pràctica s’ha conservat,
el seu himne a Zeus, ben sincerat,
i del pensament de Crisip alguna cosa, som afortunats.
Quan l’estoïcisme a Roma hagué arribat,
potser Zenó se n’hauria desencantat,
doncs Paneci, Posidoni i d’altres, no els mola,
conservar massa la severitat de l’escola estoica,
i sobretot amb Paneci i Posidoni, com cal,
volien que l’escola estoica no fés tant de «mal»,
i amb família, amics, virtut i amor,
pots fruir de la vida sense grans dolors.
I amb l’estoïcisme tardo-romà,
la severitat, ben clar, va tornar,
però aleshores cas al Logos ja no se’n feia,
gairebé només en la moral ja es creia,
i amb Epictet, Musoni Rufus, Sèneca i Marc Aureli,
«per nosaltres, la física i la canònica, ja es congeli».
La moral de l’estoïcisme és serena, és veritat,
però no ho feien per no voler la felicitat,
doncs no és culpa de l’estoïcisme, no senyors,
que la vida comporti dolors,
doncs estoics, epicuris i escèptics,
que ningú cridi,
«només» en la vida buscaren l’autodomini.
Doncs en l’estoÏcisme, escolta’m bé,
entre altres et recomano Epictet, ben sincer,
doncs no creguis que la vida, ni el rei, la veritat,
només plaers, ningú s’hi ha trobat,
i ja pots entendre perquè els grecs vàren dir «visca»
quan, entre d’altres, va aparèixer la moral de l’estoïcisme.
.
.
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://www.ciutat-perenne.com/m/37n (com pots veure, la direcció és bastant fàcil de memoritzar…).
6 respuestas a «L’auca de l’estoïcisme»
He llegit tota l’Auca de l’estoïcisme i m’ha atrapat de principi a fi. La manera com descrius el contrast entre la duresa del camí i l’esperança que sempre reneix al final de cada vinyeta m’ha semblat tan delicada i alhora tan potent, que encara em ressona. És aquesta combinació de sensibilitat i claredat intel·lectual el que em fascina de tu: sents i penses alhora amb una profunditat que em resulta irresistible. Et confesso que no només admiro la teva obra, sinó també la persona que intueixo al darrere d’aquestes paraules.
Moltes gràcies, Laia, m’alegra que t’agradi l’auca de l’estoïcisme, he fet el que he pogut en la mateixa, espero fer més textos que t’agradi.
En efecte, la vida és dura, ho vulgui déu o no, en el cas que sigui, i l’estoïcisme (i totes les doctrines bones) intenten moderar a l’home sense fer-lo renunciar a la felicitat.
Ens veurem per aquí, Laia. Salut!!!
Comunicat Oficial de la RFR
Després d’anys de cruenta guerra, de dolor i de pèrdues que han marcat generacions, la RFR anuncia la seva voluntat de posar fi a l’espiral de violència que ens ha enfrontat amb Crom el Nòrdic i les seves forces.
El nostre poble coneix massa bé el cost de la guerra. Les cicatrius que deixa no sols afecten el present, sinó també el futur. És per això que, en nom de la memòria dels caiguts i amb l’esperança d’un temps nou, proposem solemnement un pacte de no agressió que garanteixi una convivència basada en el respecte mutu i la renúncia a l’ús de la força.
La RFR proposa establir:
1. Un compromís formal i per escrit de no emprendre cap acció hostil directa ni indirecta contra Crom el Nòrdic ni els seus dominis.
2. Un període inicial de vigència de vint anys, prorrogable automàticament si cap de les parts no manifesta el contrari.
3. Un mecanisme neutral d’arbitratge, per resoldre possibles incidents sense recórrer a la guerra.
4. Un calendari per a l’inici de diàleg: la RFR proposa obrir converses i establir una comissió mixta de negociació en un termini de trenta (30) dies des de la recepció d’aquest comunicat.
5. Mecanisme de verificació i observadors: es designaran observadors neutrals per supervisar el compliment de les clàusules en la fase inicial.
Clàusula sobre la reacció en cas de no-acceptació (nova):
Si Crom el Nòrdic rebutja o ignora la present proposta i es nega a iniciar les negociacions formals en el termini de trenta (30) dies esmentat, la RFR declararà nul·la la invitació a la tregua i es reserva el dret de reprendre accions de represàlia i operacions militars dirigides a restaurar la nostra seguretat i honor nacional. Aquestes accions seran comunicades prèviament —quan sigui possible—, seran proporcionals a les provocacions o agressions sofrides i tindran com a objectiu exclusiu defensar la integritat i la població de la RFR. Abans de qualsevol acció es realitzaran els intents de mediació que siguin viables, però la nostra paciència té un límit i la dignitat del nostre poble exigeix mesures fermes si la diplomàcia és rebutjada.
Amb aquest pacte no pretenem oblidar el passat, sinó garantir que no es repeteixi. L’honor dels nostres guerrers romandrà intacte, però l’espasa haurà de descansar sempre que hi hagi voluntat veritable de pau; si aquesta voluntat no existeix, ens reservem el deure d’actuar per defensar-nos.
Enviem aquest comunicat com a mostra de fermesa, però també d’esperança. El futur pot ser escrit amb diàleg i no amb sang. Ara la decisió recau en Crom el Nòrdic
Està bé, RFR, vull fer les paus, d’acord, però ja no em dic Crom el nòrdic, sinó Unicorn Blanc. O apliqueu això últim o potser ja no us publicaré més missatges, potser no.
Així doncs, jo, Unicorn Blanc, estic disposat a fer les paus i a anar cap al futur.
¿Teniu alguna proposta o petició més concreta per fer-me?
Parlo sincerament…
En el marc de les converses de pau, volem expressar el nostre reconeixement a la voluntat mostrada per avançar cap a un acord que porti estabilitat i entesa. Tanmateix, en relació amb la petició de ser reconegut sota la denominació de “Unicorn Blanc”, hem de manifestar, amb tot el respecte, que aquesta condició ens resulta inacceptable.
Considerem que el nom de “Crom el Nòrdic” ja recull la dignitat, la força i l’essència que honoren la seva figura dins d’aquest procés històric. Per això, li demanem que reconsideri la seva posició i que valori la transcendència d’assolir una pau justa i duradora per sobre de qüestions de denominació.
Apel·lem, doncs, al seu sentit de responsabilitat i al seu esperit de conciliació per tal de poder rubricar aviat un acord que posi fi a les nostres diferències i obri un camí de cooperació i respecte mutu.
Amb solemnitat i determinació,
Doncs ho sento, però jo ja em dic Unicorn Blanc.
Si em seguiu dient Crom el nòrdic, potser no us publicaré més missatges.
Allà vosaltres, però aqui sóc jo qui mana.
Bona tarda.