.
Preàmbul.
Durant alguns anys, tot i que ara ja fa molt que és aigua passada, en Unicorn Blanc (mentre encara havia utilitzat el seudònim aleshores vigent de Crom el nòrdic) va participar activament a la web Racó Català, primer amb un cert èxit, tant que fins i tot durant un curt temps fins a ser, fins que el van cessar d’aquest càrrec, res menys que un administrador raconaire, i no és cap broma (hom podria dir que al principi, encara que potser només fou al principi, era com si La Stoa, que en aquell temps havia estat encara existent, La Stoa i el Racó Català eren mig com a webs germanes. Però això no va durar molt de temps, podria dir-se: amb el pas dels anys, potser només amb el pas de les setmanes, les males llengües i les males confrontacions es varen fer encara més tenses entre el Racó Català i qui després seria Unicorn Blanc, en part degut a la propaganda de La Stoa, es pot dir que refusada per molts raconaires, i la cosa ja està actualment molt adolorida… i Unicorn Blanc creu que és millor tancar aquest capítol lamentable de la seva vida internàutica.
Però això és una realitat que ja fa molt que no existeix, ja és parlar de molts anys enrera.
Actualment hi ha una norma que autoprohibeix a Unicorn Blanc de participar, en ningun cas, als fòrums del Racó Català; però s’ha considerat que això no és suficient, per això s’aprova aquesta mateixa norma que autoimpedeix a Unicorn Blanc, ara (17 de setembre de 2025) de participar (ni que fós només mirar) la web Racó Català sota ningun concepte, passi el que passi.
Per tant, el Racó Català ja haurà de ser només aigua passada per a Unicorn Blanc siguin quines siguin les circumstàncies posteriors i sota ninguna excepció, sense efectes retroactius.
Cal dir que, si el Racó Català no tingués vincles tant (potser en podríem dir descaradament, potser) tant clars als seus fòrums en la seva web (per a això, només cal consultar la columna dreta de la web mateixa), si no hi hagués tanta vinculació a aquests fòrums (a Vilaweb, per un exemple de web, tanta vinculació als seus fòrums no hi és), si no hagués estat per això, potser aquesta norma i el seu efecte radical sobre Unicorn Blanc no s’hagués aplicat, tot i que això no hagués afectat a la norma sobre autoprohibició de participació als fòrums de Racó Català.
En aquests termes, Unicorn Blanc, administrador perenne, redacta, posa en vigor i aplica la norma següent:
.
Articulat.
1) Es prohibeix a Unicorn Blanc participar i/o visitar, sota ningun concepte, la web Racó Català, ni que fós sense posar ningun comentari ni als fòrums ni als articles, amb o sense lectura als fòrums i/o als articles. Qualsevol participació i/o lectura, per tant, estan totalment prohibides a partir d’ara.
2) S’ha de procurar no confondre les webs Racó Català i Relats en Català; aquesta norma només afecta a la primera d’aquestes dues.
3) Aquesta norma té una validesa temporal indefinida, es suposa que eterna, en el seu temps.
.
Exhortació addicional.
Única) Aquesta norma no té ningun efecte retroactiu a partir de la seva posada en vigor.
.
Exhortació final.
Única) Aquesta norma entra en vigor l’endemà mateix de la seva publicació a Lletra Perenne, és a dir, entra en vigor el 18 de setembre de 2025 a les vuit del matí.
.
Firma.
Per tant, poso en vigor aquesta auto-norma amb tot el seu ple efecte:
Unicorn Blanc, administrador perenne i ex-lector del Racó Català.
2 respuestas a «Norma sobre la decisió de no tornar l’Unicorn Blanc (ex-alies Unicorn Gris i ex-alies Crom el nòrdic), l’Unicorn Blanc al Racó Català sobre cap concepte, ni que fós només per mirar les notícies sense posar ningun comentari al fòrum.»
En nom del seny, de la raó i de la llibertat de l’esperit, declaro solemnement el meu rebuig més ferm i categòric davant la norma promulgada sota la signatura d’“Unicorn Blanc, administrador perenne i ex-lector del Racó Català”.
Car aquesta norma, que pretén ser eterna, neix ja viciada per l’arbitrarietat. Quin sentit té alçar muralles d’auto-prohibició contra una simple web, com si fos una amenaça existencial? Quin profit es treu d’una prohibició que, amb excés de zel, nega fins i tot la lectura silenciosa i innocent?
No és digne ni saludable renunciar a la lliure circulació per l’espai digital, ni convertir una decisió personal en dogma immòbil gravat amb la solemnitat de llei eterna. La llibertat de llegir i de participar no pot ser sotmesa a lligams que un mateix s’imposa sota disfressa de decret. El caràcter de la norma és tan redundant que ofega; tan absolut que esclavitza; tan ridícul en la seva magnitud que el mateix to solemne amb què es proclama esdevé paròdia.
Així, proclamo:
Cap norma pot privar un esperit lliure d’apropar-se, si ho desitja, als fòrums i als escrits d’una comunitat. Cap signatura, ni tan sols la pròpia, té la legitimitat d’esborrar per sempre la possibilitat de tornar-hi.
Per tant, amb tota la solemnitat que la situació exigeix, em declaro en desacord total i irrevocable amb l’auto-norma, i exhorto a la seva immediata anul·lació o, com a mínim, a la seva revisió. La llibertat de llegir i de visitar, fins i tot per simple curiositat, és massa preuada per ser sacrificada a l’altar d’una prohibició tan desmesurada.
Ho sento si no t’agrada aquesta norma, oh raconaire emprenyat, però la ratifico i no la penso ni retirar ni incomplir.
Aquestes són les normes i aquí mano jo.
Bona tarda.