Autor: Admin

Inspirat en una cançó del Correllengua.

Nosaltres, els frikies, afirmem que som amics teus. (soroll d’escàndol en el fons). ¿Vols venir-te amb nosaltres, Crom el nòrdic…?

.

Viuré, viuré, per damunt de tot viuré!!
Viuré, viuré…

Per damunt del dolor de les putades dels frikies,
Viuré!!

Viuré, viuré…!!

Malgrat els problemes que costi tenir fama,
per damunt de tot viuré!!

Viuré, viure…!!
viuré, viuré…!!

Per damunt dels malvats frikies,
per damunt de la feina que demani la fama,
per damunt de tot viuré!!

Viuré, viuré…!!
viuré, viuré…!!

I els senyors de la web diuen que la teva web complica massa,
no deixis que et tallin la llengua per a acurtar-la,
no deixis que te la tallin,
tota la maniobra és una farsa.

Diuen que és massa llarga per no escoltar-la,
i amb la llengua tallada perds la paraula.

No deixis que la «cuidi» que vol tallar-la,
l’únic que es proposa és amagar-la,
no deixis que la «cuidi»,
tota la maniobra és una trampa,
i amb la llengua tallada no tindràs parla…

Per damunt de frikies i folloners,
per damunt dels mal fets pactes,
per damunt de «botiflers»,
per damunt de tot viuré!!

Si hem de fer política en clau possible,
mireu com no és possible i torno a casa,
mireu com no és possible,
veu política nostra i feu per la casa,
no em fiqueu per fora que el temps se’m passa,

agafeu la senyera que al calaix es guarda,
i deixeu l’espanyola que es torni a Espanya,
agarreu la senyera,
recobreu la memòria i feu per la casa,
treballeu per la terra que el temps se’ns passa…

Per damunt de frikies i folloners,
per damunt dels mal fets pactes,
per damunt de «botiflers»,
per damunt de tot viuré!!

Per damunt de «botiflers»,
per damunt de tot viuré!!

Per damunt de…

Per damunt de les muralles que han alçat en el carrer,
per damunt de tot viuré!!
per damunt de les muralles que han alçat en el carrer,
armaré la «muigaranga» i entre tots remontarem,
passarem a l’altra banda, per damunt de tot viuré!!!

Viuré, viuré…!!

---

Sigues benvingut a l’Osset de Peluix: http://www.ciutat-perenne.com/m/4ym

Introducció.

Aquest conte és una història d’amor. No és (ni he intentat que sigui) una història d’amor ni molt original ni tampoc extraordinària. Tampoc he intentat fer una història d’amor que agradi a tot el món: això, degut als gustos sempre plurals de la gent, és impossible fer una història d’amor que agradi “universalment”. No vull dir amb això que parteixo de la base que qualsevol opinió o gust de la gent no hi estigui en contra. Com a escriptor, he de dir “No” a alguna cosa.

En tot cas, una cosa és certa: he escrit aquest conte pensant més en històries clàssiques i consells morals, que no pas en reflexar els problemes i maldecaps de la gent moderna (dit sigui “moderna” sense despectivitat), ni tampoc en expressar un conte de malestar, drogues, vici i pessimisme. És un conte de gent benestant que afronta els problemes de la vida i de l’amor.

No vull desvetllar ni tant sols el principi de la història. Per això, he posat al final un capítol resum. També he procurat que la història fos prou comprensible com perquè tothom la pogués llegir amb la suficient fluidesa. Aquí veurem les dificultats amb que es trobaren Eric i Miranda des que es conegueren. El nom de la història (“Osset de Peluix”) ve d’un “mot”, un pseudònim que li dedica la Miranda a l’Eric res més coneixer-lo.

Així doncs, passem a la història.

“Miranda plora”.

La Miranda no és més que una noia d’aquelles que en podríem dir casamentera. Simpàtica i complaent amb els homes, últimament es barreja amb gent que, cada dia ho veu més clar, no li convenen. Per dir-ho amb poques paraules, el seu nuvi (un tal Armando) és un punk, atrevit, maleducat, de fals somriure i enganyador. La pobre Miranda, però, s’ha fet una promesa solemne: no quedar-se mai sense nuvi, encara que això signifiqui haver de canviar l’anterior per un de nou.

Per sort per a ella, la Miranda sí té algun vertader amic. El Joan, company de colegi, que sempre li ha desaconsellat la relació que té amb l’Armando i els seus colegues. Avui, Miranda, com fa ocasionalment, ha anat a visitar el Joan i a parlar una estona amb ell. No obstant, la seva paciència, gota a gota, s’ha desbordat, i plora pel carrer sense ni preocupar-se per eixugar-se les llàgrimes. Està trista, i l’Armando li ha malferit tant l’ego, que va perdent la preocupació per les petites coses.

Arriba a la porta i truca. Li obre el Joan, que ara estava en casa sol. La veu plorar i l’abraça.

– Un altre cop l’Armando, oi?

– Sí, Joan. Ja no puc més. No et puc ni explicar el que m’ha dit davant un cosí meu que havia vingut a visitar-me. A més, no té ni vista: jo estic farta d’ell, però es pensa que m’empasso la seva forma de ser i encara que el trobo sexy. Quins collons!

– Ja et dic que trenquis amb ell.

– No puc, Joan! – La Miranda el mira amb pena. – Quan estava en el seu llit de mort, li vaig prometre a la meva àvia que mai, mai, en la mesura del possible, estaria sense nuvi. Quan vaig fer la promesa encara no sabia com era l’Armando, em pensava que tot era diferent. Ara l’àvia ha mort. Mira, l’àvia me l’estimava molt, i ho tinc que complir. Si trenco amb l’Armando trenco la promesa.

– Segur que la teva àvia ho entendria. Bé, va ser la seva última voluntat, però trencaràs amb l’Armando i aviat en trobaràs un altre.

– No. A més, aquesta promesa la vaig jurar perquè, tu ja em coneixes, jo detesto la vida de la solteria. No sóc gaire una dona moderna, sóc més aviat clàssica, vull un matrimoni, vull ser fidel a un marit, tenint una feina pròpia i siguent independent però vull estimar apassionadament a algú.

– A veure, i em vols dir que et quedaràs amb l’Armando en nom d’aquesta promesa…

– No… Bé, des d’avui, estic pensant en si algú voldria sortir amb mi… però… però qui ho farà?

– Jo no puc fer-ho, Miranda. Ja ho saps: estic casat i estimo molt la meva dona. Jo estic segur que tu seràs una bona dona per a qui et trobis, com hauries pogut ser una bona dona per a mi si s’haguessin donat altres circumstàncies.

– Ho entenc, i t’ho respecto. Però què puc fer?

.

.

.

Pots visitar el món de Katar: http://www.ciutat-perenne.com/m/54h

Pots visitar aquest capítol i altres de l’Osset de Peluix en relats en català en aquesta direcció: http://ciutat-perenne.com/m/4ym

.

(En memòria d’Epicur (341-270 a.C.), mestre en l’art de viure en plaer.).

En el segle quart abans de Crist,
en Samos, ja ho has «vist»,

neix un nadó bo i pur,
que li posen Epicur.

Bon company i eixelebrat,
amb en Meandre fa amistat,

fins que un bon dia triaria,
d’abraçar la filosofia.

Per ciutats del món Egeu,
per tot arreu, com ja es veu,

i cansat de viatges i rondar,
per Atenes s’instal·là

«El Jardí» s’escola s’ha anomenat,
i un bon «sarau» s’ha aixecat.

Qui sap per quins motius,
els epicuris «ni morts ni vius»,

per algunes escoles intolerants,
amb Epicur «no són galants».

Malgrat les dificultats,
els epicuris són escampats,

pel món hel·lènic i africà,
doncs Epicur marca hi deixà.

Platònics i estoics se la juraren,
però a Epicur no el derrotaren.

Si la filosofia d’Epicur vols escoltar,
l’orella ja pots parar.

Un món d’àtoms i buit, la veritat,
segons Epicur, la realitat.

I malgrat déu no hi pinti res,
per Epicur existeix, ai ves!!

En aquest món on déu quasi «sobra»,
l’home a l’amistat s’obre.

Doncs Epicur vol una societat,
on el millor bé és l’amistat.

I els amics mengen plats de verdures,
que són les millors cures,

doncs per Epicur, la veritat,
el major bé és la tranquil·litat

«No cal menysprear la divinitat,
però tampoc mai ens ha preocupat».

Epicur, de la política, no en sap res,
la veritat, no li fa el pes,

tancat al seu «Jardí» a les afores,
i deixant passar les hores;

doncs el gran bé, ja us ho he explicat,
fer amics amb tranquil·litat

Algunes coses en el tinter m’he deixat,
és que tot, mireu, ho he abreviat.

Nietzsche, Marx i altres senyors,
d’Epicur feren «honors»,

i gent de la societat fa aquesta crida:
«l’epicureisme és estil de vida!».

I si alguna cosa més voleu consultar,
a «La Stoa» podeu anar,

i si potser no en teniu prou,
proveu amb la web «cibernous».

I si la vida i temps se’t fan dur,
tens com a consol el «col·lega» Epicur!!!

---

Visita l’Osset de Peluix: http://www.ciutat-perenne.com/m/4ym

(En castellà).

Tu belleza es mi riqueza,
Belleza que veo,
Belleza que deseo
Belleza que anhelo,

Tu belleza es mi riqueza,
Belleza que me agrada,
Belleza que me embriaga,
Alma enamorada,
Belleza apasionada.

(En català).

La teva bellesa és la meva bellesa,
Bellesa que veig,
Bellesa que desitjo,
Bellesa que anhelo,

La teva bellesa és la meva riquesa,
Bellesa que m’agrada,
Bellesa que m’embriaga,
Ànima enamorada,
Bellesa apassionada.

Marc y Ness poetes.

(En castellà).

La poesia està en el aire,
cabalga airada airosa
cual aroma de flor hermosa,
belleza poderosa espitosa
y a todo el mundo impresiona
a quien el oido y el alma ponga
a su melodiosa orazión
creación de alma y pasión

y en su profundo ser maravilloso
el del Dios más poderoso
de Él toma poder y brillo
por Él suspiro
y para Él hago un profundo rezo
el que ahora mismo empiezo.

La poesia está en el aire
cabalga poderosa espitosa
airada airosa
olor a rosa,

bonita, maravillosa,
nunca parecerá estrepitosa,
sonará siempre curiosa,
el alma afortunada que bien la coja.

«La poesia es hermosa,
cabalga poderosa espitosa
y deja olor a fresca rosa».

(En català):

La poesia està en l’aire,
cabalga airada airosa,
com aroma de flor hermosa,
bellesa poderosa espitosa,
i a tot el món impresiona
a qui l’oida i l’alma posi
a la seva meravellosa oració
creacions d’amor i passió

i en el seu profund ésser meravellós
el del Déu més poderós,
Ell pren poder i brillantor,
per ell suspiro
I per Ell faig una profunda pregària,
que ara mateix començo.

La poesia està en l’aire,
cabalga poderosa espitosa,
airada airosa,
olor a rosa,

bonica i meravellosa,
mai semblarà estrepitosa,
sonarà sempre curiosa,
l’alma afortunada que bé l’agafi.

«La poesia és bonica,
cabalga poderosa espitosa,
i deixa olor a fresca rosa.».

Marc y Ness poetas.

.

ELS BONS FILÒSOFS TAMBÉ S’EQUIVOQUEN; CANÇÓ DE REFLEXIÓ SOBRE LA FILOSOFIA.

[Basat en la cançó «Las chicas malas desafinan» de Ruslana.].

Es senten palmades i música.

Una veu diu: «Uhhh, uhhh…!!».

La veu d’Unicorn Blanc canta:

No tinc por de dir-te que els filòsofs som humans,
també encara que savis, ens podem equivocar,
que no facin les persones comunes el seu rollo tòpic,
de la filosofia per a què serveix o en què consisteix,
nosaltres els filòsofs fem el nostro rotllo, i tant, i no és perfecte,
¡¡i és que els bons filòsofs també s’equivoquen!!

Si vols que et digui per a què serveix la filosofia,
en quan a la ètica, dóna exemples de vida,
i em diràs que no sempre dóna consells bons,
¿qui ha dit que la filosofia mai s’equivocaria?

No em diguis que l’Aristòtil a vegades va posar,
la pota fins al fons, quina mania!!!
Els filòsofs en la nostra bona lluita contra la ignorància,
¿qui ha dit que mai equivocar-nos podríem?

No em diguis als filòsofs que hem de parlar
a l’estil normal i comprensible,
també tenim dret a identitat pròpia,
i si a vegades nosaltres bé que fiquem la pota,
¡¡és que els bons filòsofs també s’equivoquen!!

Els filòsofs d’abans i d’ara teníem vides en general bastant normals,
Vivíem, treballàvem, no solíem ser criminals i teníem fills… de fer polvets,
i no em diguis que erem bèsties tant rares, no,
som humans prou normals, i ben sencers,
i no sempre convencem tant com aspiraríem,
¡¡és que els bons filòsofs també s’equivoquen!!

No facis massa exigència a la filosofia, no massa censura,
no sigui tant, tu, caradura,
que els filòsofs tenim el dret de NO ser pas, no ser pas perfectes,
¡¡no podem evitar de cometre pífies, ricura!!

Els bons filòsofs, també s’equivoquen, no, sempre encerte, no, també s’equivoquen…

Els bons filòsofs també som
una incitació a pensar diferent,
i estem en contra de la ignorància,
doncs pensem que el pensament nihilista i la ignorància són, en el fons, no pas el mateix,
¿i què si una filosofia et desagrada?
Com t’he dit, els filòsofs també s’equivoquen.

De la filosofia, és la revolució del pensar, sempre la voldria,
malgrat que no podria evitar, que, a vegades, s’equivocaria.

No deixis mai que els passotes vencin i la filosofia aixafin,
perquè els filòsofs, ja ho admeten, a vegades s’equivoquen.

No em diguis a mi com a filòsof com pensar o com actuar,
no m’amarguis la partida,
perquè els filòsofs ho admetem de seguida, si cal,
que cometem errors durant la vida!!!

La filosofia és una ciència de veritat, difícil de descriure,
la ciència especulativa per excel·lència… ¡¡molt per dir i viure!!
a mi em mola que la filosofia segueixi endavant,
i que cometem errors ara ho dic… ¡¡¡cantant!!!

La filosofia, el meu dorat pensament,
ara ho dic, ¡¡cantant i rient!!
Vaig a filosofar com em dongui la gana,
¡¡¡set o cinc dies a la setmana!!!

No em diguis a mi com a filòsof com pensar o com actuar,
no m’amarguis la partida,
perquè els filòsofs ho admetem de seguida, si cal,
que cometem errors durant la vida!!!

Els filòsofs creu-me, els filòsofs creu-me, els filòsofs creu-me,
com a bons humans… ¡¡bé s’equivoquen!!

Com a filòsof creu-me amic, no creguis mai amargar-me el rotllo dient que és perfecte la filosofia,
perquè la filosofia té dret a ser un parcial error humà,
que, malgrat que alguns filòsofs potser poden dir que no… jo que es pugui equivocar ho admetria!!

Els filòsofs creu-me, els filòsofs creu-me, els filòsofs creu-me,
com a bons humans… ¡¡bé s’equivoquen!!

.

.

Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://www.ciutat-perenne.com/m/37n

1) A casa meva hi han vingut
dos gatets ben entremaliats,
trapelles i amb alguna diablura,
però en el fons amb mil bondats.

2) En una fàbrica, per sorpresa,
un nou conegut ens els encoloma,
fins un tercer em volia regalar,
però no més, no fem bromes!

3) Arribo a Tarragona, els he de dur a casa,
en una capsa de sabates han arribat,
mon germà pregunta d’on venen les bèsties,
i ma mare s’ha esverat.

4) Ma mare em fa un jurament,
«a la masia aniran de seguida!»,
però tota la família s’encarinya amb ells,
són les sorpreses de la vida!

5) Pensant-nos al principi que són dues gatetes,
Blondy li posem a la primera,
jo contraproposo al negre dir-li Blacky,
i aquests noms se li queden.

6) La veterinària ves què ens va dir:
«Aquests són mascles com la copa d’un pi!».

7) Els «gatets que abans eren gatetes»,
a casa es queden a viure «de gorra»;
menjar gratis, dormir, carícies i sostre fix,
ja em diràs, quina vidorra!

8) Però ronronejen agraïts i amables,
a la nostra falda se’ns han sentat,
i a vegades esperant-nos al portal amatents,
que amables, «ses majestats»!

8B) I quan es posen a fer corregudes per la casa,
o s’estarrufen amb posat de geperut,
o ens ensenyen el seu pel de colors,
ens tenen ben entretinguts,
per aquest i altres motius hem pensat
que agradable és tenir aquests gats!!

9) Però com que en la vida té inconvenients,
algun dia els havíem de capar;
l’operació es fa sense problemes,
tranquils ells poden respirar;
viure a casa nostra a ells els ha costat,
perdre «la seva masculinitat».

10) Quan volem canviar de pis,
tancats en una gàbia els vam portar,
no paraven de miolar per tot el carrer,
fins algú s’hi va inquietar.

11) El transport sense incidents,
porta a «ses majestats» al nou temple,
de seguida s’hi acostumen,
«doncs no fan pas tant mal exemple»,
són els dos una preciositat,
com, amb els anys, ens han mostrat.

12) Coloms morts, torretes i gerros trencats,
i algun altre disbarat,
els hem hagut de suportar,
a «ses nostres dues majestats».

13) La terra de cagar, el menjar, el veterinari,
i algun altre inconvenient,
ens fan fer-nos canviar l’ordre domèstic,
però com que no va tant malament,
la mare deixa que la parella es quedi,
«no fos cas que el Marc s’esveri».

14) Però els meus estimadets gatets,
s’han quedat a casa nostra anys i panys,
perquè la nostra economia pot amb ells,
«sort que tenim prous guanys».

15) No em digui ningú que em tregui de sobre els gatets,
«no fos cas que, de ràbia el mati»,
perquè jo, mare i germà,
estimem molt el Blondy i Blacky!

Aquesta és una imatge d’un monument del País Valencià.

.

La candidatura del partit popular
queda primera,
i la cara dels socialistes esparvera.

Eleccions per triar nou president;
els del bloc prefereixen Catalunya a València
sorprenentment.

La Generalitat en mans del PSOE
i del Tripartit, fet constatat,
sobretot quan Zapatero, d’una patada,
del balcó ens ha expulsat!

Els senyors del bloc fan el ridícul
confonent català amb valencià;
primer ens transformen en un dialecte,
per la nostra identitat esborrar!

El partit popular defensava
del poble espanyol, la unitat;
els valencians voten separatisme,
i a la fi ens han sentenciat.

Amb tots els pressupostos,
els socalistes ens roben calerons;
no volíeu un govern honrat?
Doncs no haver-nos deixat segons!

El senyor Aznar ha estat detingut,
Al Tribunal Penal, a clau i pany!
Per tota Catalunya i mitja Espanya,
salten taps de xampany!

Al nostre gran líder li poden caure,
trenta anys i ben rodons;
mentre els socialistes només pensen en fer peles.
Per l’ànima de Franco, quins collons!

Amb la derrogació definitiva del PHN,
ens deixarà ben seca València;
ens prometen amb les noves dessaladores,
i armeu-vos de paciència!

Diu Zapatero a Camps: «Una Espanya de debò plural,
per la pau aconseguir».
Diu Camps: «Que no veus que al nostre país el volen diluir?».

Mentre el gran partit Unió se’ns afilia,
Convergència fa pactes amb republicans.
Com podeu pactar amb separatistes?
No ho permetem, castellans!

Amb la victòria quasi segura d’Esquerra Republicana,
el referèndum per la Independència pot dir que sí,
i Zapatero els somriu amb simpatia,
el que faltava per sentir!

No permetem la nostra ruïna,
no ens hem de deixar derrotar,
perquè és el nostre destí el triomf,
visca el Partit Popular!

.

.

.

Sigueu benvinguts a Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n

En concret, ha estat afegit a la normatació el següent article, 13D, inclòs en el títol preliminar res menys:

.

13D. Principi de publicitat de les infraccions dels usuaris i de les degudes sancions (principi amb excepcions, especialment en el cas de la RFR). En un principi, quan l’administrador sancioni a un usuari, soldrà explicar quina infracció ha comès l’usuari; però aquest principi, especialment en el cas ja molt exagerat de la RFR, admet excepcions, excepcions en les quals el susdit usuari o conjunt d’usuaris no rebrà ni tant sols ningun avís de la sanció que ha rebut.

.

Crec que l’article no necessita més explicacions i que s’explica per si mateix, sol.

Fins la propera, perennies.

Benvolguts perennies,

Us ofereixo la següent cançó Suma’t al Perenne, ja publicada a Relats en català, inspirada en la següent cançó del Polònia.

Espero que us agradi!!!

.

Si aquest hivern t’has avorrit,
i no has sabut què llegir,
ja prou avorriment, que n’has de sortir!!

Si t’haguessin agradat
llegir poesies i relats,
al Perenne algun t’hagués quedat!!

Així que…

Suma’t al Perenne!!
Suma’t…

L’Unicorn la veritat,
bona poesia ens ha deixat,
quan de la seva vida ha parlat!!

En Vascorromanos, ho va dir,
i ho va dir com cal,
pinta la teva vida i seràs universal!!

Així que…

Suma’t al Perenne!!
Suma’t…

L’Èric i el Miranda no sabrem fins al final,
si es van a liar, el que seria com cal.

Però les dificultats envolten la relació,
amb l’Armando i els seus, com a odiosos rivals,
i el final del conte, top secret, només el sé jo!!

Així que…

Suma’t al Perenne!!
Suma’t al Perenne!!

I si t’agrada la filo, en el Perenne és veritat,
hi podràs trobar comentaris adequats.

I no tinguis cap por, no senyor,
crec que no hi trobaràs problemes de comprensió!!

Així que…

Suma’t al Perenne!!
Suma’t…

En Rajoy, en Zapatero, i altres tios de «glòria»,
agradi o no són part de la història.

Si en vols llegir bones poesies,
al Perenne hi trobaràs i de ben divertides.

Així que…

Suma’t al Perenne!!
Suma’t…
Suma’t…