1) A casa meva hi han vingut
dos gatets ben entremaliats,
trapelles i amb alguna diablura,
però en el fons amb mil bondats.
2) En una fàbrica, per sorpresa,
un nou conegut ens els encoloma,
fins un tercer em volia regalar,
però no més, no fem bromes!
3) Arribo a Tarragona, els he de dur a casa,
en una capsa de sabates han arribat,
mon germà pregunta d’on venen les bèsties,
i ma mare s’ha esverat.
4) Ma mare em fa un jurament,
«a la masia aniran de seguida!»,
però tota la família s’encarinya amb ells,
són les sorpreses de la vida!
5) Pensant-nos al principi que són dues gatetes,
Blondy li posem a la primera,
jo contraproposo al negre dir-li Blacky,
i aquests noms se li queden.
6) La veterinària ves què ens va dir:
«Aquests són mascles com la copa d’un pi!».
7) Els «gatets que abans eren gatetes»,
a casa es queden a viure «de gorra»;
menjar gratis, dormir, carícies i sostre fix,
ja em diràs, quina vidorra!
8) Però ronronejen agraïts i amables,
a la nostra falda se’ns han sentat,
i a vegades esperant-nos al portal amatents,
que amables, «ses majestats»!
8B) I quan es posen a fer corregudes per la casa,
o s’estarrufen amb posat de geperut,
o ens ensenyen el seu pel de colors,
ens tenen ben entretinguts,
per aquest i altres motius hem pensat
que agradable és tenir aquests gats!!
9) Però com que en la vida té inconvenients,
algun dia els havíem de capar;
l’operació es fa sense problemes,
tranquils ells poden respirar;
viure a casa nostra a ells els ha costat,
perdre «la seva masculinitat».
10) Quan volem canviar de pis,
tancats en una gàbia els vam portar,
no paraven de miolar per tot el carrer,
fins algú s’hi va inquietar.
11) El transport sense incidents,
porta a «ses majestats» al nou temple,
de seguida s’hi acostumen,
«doncs no fan pas tant mal exemple»,
són els dos una preciositat,
com, amb els anys, ens han mostrat.
12) Coloms morts, torretes i gerros trencats,
i algun altre disbarat,
els hem hagut de suportar,
a «ses nostres dues majestats».
13) La terra de cagar, el menjar, el veterinari,
i algun altre inconvenient,
ens fan fer-nos canviar l’ordre domèstic,
però com que no va tant malament,
la mare deixa que la parella es quedi,
«no fos cas que el Marc s’esveri».
14) Però els meus estimadets gatets,
s’han quedat a casa nostra anys i panys,
perquè la nostra economia pot amb ells,
«sort que tenim prous guanys».
15) No em digui ningú que em tregui de sobre els gatets,
«no fos cas que, de ràbia el mati»,
perquè jo, mare i germà,
estimem molt el Blondy i Blacky!
