¿Coneixeu el semi-real Tito Gris? Basat en la popular cançó Tio Canya, aquí us oferim la cançó del militant, casolà i lluitador Tito Gris, basat en alguns aspectes en jo, Unicorn Blanc (el poema ja té una certa antiguetat).
Avui vull invitar-vos a visitar (i no només perquè l’administri jo) el Fòrum Perenne, els drets dels quals estan en la normatació, i que parla de Filosofia, Relats, Webs Perenne i altres temes. Està obert a suggerències d’acord amb el dret de petició, admès en la normatació i regulat per norma.
Totes les webs prometen respecte moral als seus usuaris… però ¿és parauleria per a permetre «maleducació social» o permeten realment aquest respecte moral que diuen?
En tot cas, la normatació o norma primera, en el seu article 17, reconeix, en els seus termes, el dret i deure moral al respecte, que afecta també a l’administrador en règim d’autoresponsabilitat en contacte amb els seus usuaris.
Avui recomano la que, segons la meva opinió, és una de les millors auques que he fet, que ha agradat a gairebé tothom (encara que haig de reconèixer que no a exactament tothom, però això ja sol passar).
Tot comença quan a mi em regalen dos petitons gatets (fet verídic, com tot en l’auca) i els porto a casa. En un principi els gats no són benvinguts per ma mare i mon germà, però després la cosa cambia…
En aquesta ocasió, us presento una cançó bastant bona de Chenoa, una dona que no necessita presentació.
En aquesta cançó Chenoa i una companya seva que sembla que es diu Farei, alhora que simpatitzen (com a personatges del videoclip, vull dir) es disputen el mateix home i se’l reparteixen en la durada del temps. ¿Seguiran avingudes al final del videoclip? T’animo a comprovar-ho.
Us donc la benvinguda (potser en el futur en faré més històries) a les aventures de Edu Destroyer, cruel amb els seus enemics (i, a vegades, es suposa que injustament, amb gent qualsevulga de la que no sap res). Armat amb armes generalment letals, amb poques ganes de discutir, amb puntuacions (a vegades una mica tramposes) el personatge dirigit per un conegut meu, Edu Destroyer, no és algú amb qui fer gaires bromes… encara que aprop d’ell mai es pot estar del tot segur…
Nasrim (ciutat imaginària, és clar) era coneguda com la ciutat perfecta: molta pràctica de la fe cristiana, felicitat obligatòria, molta disciplina, però ¿això és tot el que ha de tenir una ciutat? ¿Era realment la ciutat perfecta?
En aquest article t’invito a reflexionar sobre les utopies, la disciplina i la llibertat. Espero que visitis l’article i que t’agradi.
Aquesta dedicatòria crec que Catalunya i la gent catalana se la mereix. Passi el que passi dintre de 200 anys, amb o sense Catalunya (o, qui sap, amb o sense Espanya).
Ofereixo als lectors aquest vincle que podria agradar-vos. Una dedicatòria a la que considero la meva única pàtria, Catalunya (i que es passin pel forat Espanya, digui el que digui la constitució).