Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

Jo al racó no hi tornaré (cançó paròdia sobre el Portal Perenne i els fòrums)

(Basat en la cançó «Gentle Mas» del Polònia.).
.
Es sent una cançó trepidant. En Rei del Mam i varis administradors raconaires caminen pel carrer. En Rei del Mam diu:
.

  • Ei, tu, Unicorn, per on vas?
    Tu al Racó hi tornaràs!!
    La filosofia no ens cau gens bé!!
    (Mira un retrat meu):
    M’he quedat amb la teva cara nen!!
    .
  • Tu ja ho sabies,
    que la filosofia no me la tragaria,
    te’ls vaig a apretar fins a fer-ne papilla,
    fes-me cas, no et flipis o deixo anar la «pandilla»!!
    perquè aquí mana l'»admni»!!!
    .
    Rei-rei-rei-del-mam!! (Canten varis).
    Rei-rei-rei-del-mam!!
    (Això sona fatal!! [murmura un d’ells] au!!).
    Rei-rei-rei-del-mam!!
    (Canta Rei del mam sol) Tu al Racó hi tornaràs!!
    .
    (Jo i varis dels meus familiars):
  • No ens aturaràs!!
    sempre tindré la ilusió
    no ens aturaràs!!
    perquè per sort ja no tinc pas
    cap viceadministrador!!
    .
    (Un viceadministrador protesta): – Ja he rebut!!
    .
    (Jo) – A en Mitnick no el vull fer res
    (faig relliscar a en Mitnick que cau a terra).
    Ara m’ho faig tot jo solet.
    .
    (Un altre escenari amb Rei del Mam; canto jo):
  • Jo de tu no ho faria,
    buscar-me la contra en la meva web és una tonteria,
    perquè en Internet tinc suport d’una gran majoria.
    .
    (En Rei del Mam em mira atentament, jo em quedo quiet i dic).
  • Bé, potser no tant gran.
    .
    (Pico els dits i apareix inesperadament en Gatboig):
  • El Racó és bona gent i jo hi tornaria!!
    (M’enfado jo i dic):
  • Ja hi som, és que això és can pixa!!
    .
    (En Rei del Mam i jo anem a un restaurant i, mentre mengem, es senten dues paraules):
  • Po-p.or-portal perenne!! Po-por-portal perenne!! Po-por-portal perenne!!
    .
    (Surt mon germà i em treu fora, dient):
  • Nosaltres no cedirem!! (I jo afegeixo):
  • En principi!!
    .
    (En un altre escenari, en Rei del Mam té actituds més agressives):
  • No t’has enterat, per ta orella no t’ha entrat!!
    Jo t’aixafaré…
    ¡¡Matat!!
    .
    (Jo): – Jo estic ben clavat,
    (Un sotsadministrador): – i al Facebook quasi t’han ignorat.
    (Jo): – Però guanyaré, ho sé, ho sé, ho sé, ho sé…!!!
    (Salto pels aires de la cadira d’on estic, caien de ple de la piscina): – però per ara pringaré.
    .
    (Més tard, cantant pel carrer amb uns quants):
  • Jo mai en lluita cediré.
    (Un amic meu, Lluis V., diu:
  • Ostia, Unicorn, com mola!!
    (En Rei del Mam): Tu al Racó hi tornaràs.
    (Es sent música).
    (Rei del Mam i Unicorn) alhora:
  • Tu al Racó hi tornaràs!!/Jo mai en lluita cediré!!
    .
    (I així acaba la cançó.).

.

.

Sigueu benvinguts, a les auques, poemes i cançons de Lletra Perenne: http://www.ciutat-perenne.com/m/429

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

«Jo, jo vull ser jo».

Quan els del fòrum bé se me’n reien,
i en el Facebook no em fan massa cas,
jo al Portal Perenne sempre hi estic,
si tu no em vols, ja callaràs!!

Mentre tinc, de veritat,
unes bones amistats,
segueixo públic en el marc general,
a l’enemic li dic «no em desinflo pas».

Jo!! Jo vull ser jo!!
A sol i a sombra,
filòsof en dedicació!!

Jo!! Jo vull ser jo!!
Un bitxo ben excèntric,
i quan creuen poder-me bé me’n ric!!

(Moment de pausa.).

Encara que en el món real tinc coses per fer
i ilusions, i també feina que buscar,
a les meves ambicions no hi renuncio,
ja ho podeu tenir ben clar!!

Encara que la panxa i el cap bé em dolguin,
procuraré no fer-ne massa cas,
article, poema o auca,
faré un bon material, ja ho veuràs!!

Jo!! Jo vull ser jo!!
Un filòsof que lluita,
que ho porto dintre del cor!!

Jo!! Jo vull ser jo!!
Ni boig ni tarat,
que l’avorriment algun cop he matat!!

(Moment de pausa.).

I si amb el temps
la cosa no funciona,
hi posaré diners,
que la meva bossa ja prou bé que sona.

I si potser algun dia
em dóna per abandonar,
no pensaré mai en ma vida,
que mala lluita vaig crear.

De moment la lluita continua,
els follons del fòrum s’han marxat,
almenys això sí,
ja que jo els vaig abandonar!!

Jo!! Jo vull ser jo!!
Filòsof de normes,
drets i els principis rectors.

Jo!! Jo vull ser jo!!
Vull recuperar el temps perdut,
i als fòrums dir-los-hi tururut.

Jo!! Jo vull ser jo!!
Filòsof educat,
com en la meva norma he plasmat!!

Jo!! Jo vull ser jo…

.

.

.

Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://www.ciutat-perenne.com/m/37n .

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

Poesia sobre el bon viure i el bon parlar

Parlar (que no és escriure)
és un art de bon viure,
més has de procurar
unes normes adaptar.

.

La filosofia és bona cosa
però al parlar fa nosa;
i per tal d’adoptar un bon credo,
has de procurar moderar l’ego.

.

La gent al parlar
molt sensible és al filosofar,
i si li parles de ciència i teories,
la gent ho trobarà una tonteria.

.

Quan la gent surt de copes a xerrar,
de temes típics vol parlar,
cinema, futbol, fets quotidians,
en suma coses «poc pensants»,
i si en un mal tema fiques la pota,
al final pots ser la riota.

.

Si t’interessa, llegeix i escriu en solitari
i dedica’t a publicar en llocs que, malgrat un poc sectaris,
et vulguin acceptar el que escrius;
el que escrius, que a fora no ho dius.

.

Anima’t i fes cultura
i en conversa, sigues persona madura,
no barregis cultura amb festa,
no perjudiquis la gresca.

.

Un dels viures és pensar,
clar i català,
i un altre és divertir-se,
el qual val per un bon viure.

.

Un lloc per a cada cosa, cada cosa al seu lloc,
és un consell que no val per poc.

.

Llegeix i surt, no facis el pena,
i procura dur vida serena;
aquest és el meu consell, de veritat
a veure si el trobes prou encertat!!

.

.

.

Pots visitar Lletra Perenne: http://www.ciutat-perenne.com/m/37n

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

Poesia sobre el final de la por del retorn de la en el seu cas mala gent del Racó Català i de Comunidad Umbría

Un nuvol passa i un pensament m’ha atravessat,
és que, al final, la por a que ells retornin se m’ha acabat.
Els mals senyors (els qui ho eren) de Racó Català i de Comunitat Umbria,
ja fa temps que m’han oblidat (mai els enyoraria).
.
Ells només jugaven sobre segur per a fer-me mal,
i no dialogaven, el que seria com cal,
i els meus pressumptes viceadministradors,
crec, i ho crec molt, que eren, al seu servei, uns traidors.
.
Però ara La Stoa ja fa temps que no existeix,
i espero que algun dia la Web Perenne tingui l’èxit que, crec, es mereix.
Ara és hora de fer la web sense viceaministradors,
que és el més segur, que collons!!
.
Amb total convenciment,
dic que a ells no els trobo a faltar absolutament gens.
I crec que no tinc que tornar-hi mai,
que es quedin la seva web, que carai,
.
i ho dic sense haver-m’hi volgut burlar.
Ara és hora de pensar
com podria el Cosmos Perenne fer-lo jo triumfar,
segur que un bon esforç em costarà.
.
Ja tinc les meves línies definides a Internet,
doncs a fer-les operar, ben claret.
Ara és hora de deixar de pensar en el passat i de fer, en el fum, gresca,
doncs cal pensar en la victòria, ¡¡visca el Portal Perenne!!

.

.

.

Sigues benvingut al Fòrum Perenne: http://forum-perenne.foroactivo.com/

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

Cançó del no retorn als fòrums

Sona pel fons una música des d’un tocadisc dels antics:

– Taaa, ta ta ta, ta ta taaa, ta taaa.

I jo, des d’un llit sol, tombat cap a la dreta mentre que a l’esquerra, on no hi ha ningú, és d’un altre color, canto…

– El dilema s’ha acabat, això crec jo – apareix com un fantasma dels forums que m’estira de la manta, pero jo la subjecto en ferm – i no vull tornar als fòrums d’Umbria, ni als del Racó – m’aixeco sobtadament.

– Jo no vull, jo no vull, trobar-me en cap folló, i si vull bona amistat en el Facebook l’he trobat.

– Potser cal, potser cal, en la meva vida més diversió, però me les vull apanyar i sense els fòrums avançar.

Es sent més música.

– Tinc en compte que no sé, que mai es pot dir «mai més», però per ara quan em parlen de forums, jo em giro del revés.

– Sense propaganda sense filosofia, obligat als seus temes cada dia, aquesta convivència a mi no em val, jo me’n vaig a un altre espai, qüestió de gustos què carai!!

– I mentre em reparteixo pel Facebook i per Relats en català, la vida vull provar de disfrutar. I els fòrums no els enyoro, no fan per mi, jo tinc els gustos cap aquí.

– A famoset, a famoset, a famoset vull arribar!! A famoset, a famoset, a famoset vull arribar!!

Em torno a veure al llit on el fantasma dels fòrums m’estira de la manta del llit inútilment, amb mi mantenint-me del tot ferm. Després torno a l’escenari.

– A famoset, a famoset, a famoset vull arribar!! A famoset, a famoset…

I així s’acaba la cançó.

.

.

Pots visitar la web Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

El crustaci seductor

El llamàntol més maco de la costa podríem dir-ne, elegant com sempre, un crustaci digne d’una certa admiració, va decidir sortir de l’aigua del mar per uns moments abans de tornar. De sobte, va veure una cosa que li cridava l’atenció: una criatura de gran tamany (ell no ho sabia, però era un ésser humà, més concretament un lampista) que tirava un objecte al mar ben alt i lluny que el llamàntol va creure, sense veure’l massa clarament, que era un altre crustaci com ell. El crustaci, dominat per la ira, es va decidir a atacar a l’ésser humà.

En realitat, però el crustaci llamàntol no sabia que el que l’ésser humà tirava al mar no era ningun crustaci sinó una làmpara amb la que el lampista portava hores barallant-s’hi per poder-la arreglar i al final, malgrat les insistències del client per fer-la reparar a tota costa, s’havia adonat que la làmpara era totalment irreparable. Malgrat ser conscient que això li podria haver de suposar pagar una indemnització (que pagaria gustós, siguent com era una làmpara la mar de comuna i corrent), no podia ni tant sols conservar la làmpara amb la ràbia que li donava el pensar en la de temps que li havia costat intentar reparar-la sense ni tant sols èxit,

Podria haver-la tirat a un contenidor ni que fós lluny de casa, però, no volent que ningú sabés mai més res de la làmpara ni del temps de reparació que li havia costat infructuosament, li va donar el rampell de llençar-la al mar. I això estava fent…

El llamàntol s’apropava cuita-corrents a l’home que “havia tirat violentament un crustaci al mar”, com si anés a combat mortal. Però el lampista, girant-se de sobte, va veure el llamàntol que se li apropava amb rapidesa, i, coses de la vida, va passar que el va trobar molt bonic. El va agafar amb suavitat i afecte i, com si resultés que el llamàntol entengués tot el que ell li deia (¿qui no ha parlat mai a un gat o a un gos, per exemple?), l’home lampista, agafant-lo del terra i acariciant-lo amb l’epiteli dels seus dits, li va dir:

– Ui, quin crustaci més bonic!! ¿Com estàs, bufó? ¿A què vens? ¿T’agradaria ser la meva mascota? Apa, vine a casa meva que et prepararé alguna cosa de menjar improvisada.

El crustaci anava a reaccionar en contra, però les carícies de l’epiteli el varen convèncer, almenys en part de moment, i es va deixar portar, a veure què passava, per l’ésser humà, qui el transportava amb delicadesa com si fós la seva mascota de tota la vida.

L’home, un cop arribat a casa seva, va posar el crustaci dintre d’un pot gran a l’espera de comprar-li una peixera més apropiada. Però resulta que l’home no vivia sol, sinó que vivia amb la seva muller, que en aquest moment no era pas a casa, sinó que havia anat a fer un encàrrec. El lampista, que per cert es deia Johnny, va decidir que el seu nou crustaci es diria “el Pinces”. Li va posar una mica d’aigua al pot, li va posar una mica de menjar per a que estigués còmode, i, segur que el crustaci no es podria escapar malgrat que ho intentés, i suposant que la seva dona no tornaria tant aviat de fer els encàrrecs, se’n va anar a fer un passeig.

Deu minuts més tard, la seva dona, no sospitant res del nou “inquilí” com era obvi, va sentir certs sorolls com d’una rata… va apropar-se a poc a poc cap al pot d’on venia el soroll i es va quedar de pedra al veure al crustaci tranquil·lament fent lo seu.

Quan l’home va retornar, la seva dona, que es deia Maria per cert, li va fer una bona bronca al lampista, dient-li: “Què és això? Jo ja puc sortir de casa? Bé… Aquest diumenge el portarem al nostre mas i allí es quedarà”.

En Johnny es va disgustar al sentir això, però sentia que no ho podia impedir. Va fer carícies al “Pinces” amb l’epiteli, per dir-ho així, dels seus dits i li deia paraules suaus. Semblava que el Pinces estava condemnat perquè a la seva dona no li queia bé…

Però passaven les setmanes i la dona ja ni parlava d’enviar el Pinces, el llamàntol, al seu mas… al contrari, fins li feia alguna carícia a la bèstia. Després d’un temps, el Pinces es va integrar a la família com si fós un familiar de rang especial.

Un dia el Johnny li va dir a la seva dona Maria, pel que ell pensava:

– Tu et penses que ell és una closca-trencacoses amb tubs digestius.

I ella li va dir tranquil·lament:

– Si jo pensés això, aniria a parar… ¡¡al matadero!! – dient l’expressió final en castellà.

I l’endemà el Johnny va veure a la dona acariciar amb l’epiteli de tota la ma al crustaci mentre deia, sense que el Johnny li preguntés res al respecte per anticipat; deia això:

– Jo també me’l estimo…

¡¡L’amor a vegades triomfa, amics!!

.

.

.

SIgues benvingut a Lletra Perenne: http://www.ciutat-perenne.com/m/37n

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

Ni Hitler, ni Franco. En comptes d’això, justícia vertadera, sufragi i drets fonamentals!!

Hi ha qui m’ha pretès fer creure que ni Franco ni Hitler han comès cap crim en la seva vida de repugnants dictadors.

Jo, que tinc criteri i coneixements propis, no m’ho crec ni gota, que Franco i/o Hitler fossin cap mena d’angelets.

Avall els tirans!!! Visca la democràcia autèntica, sufragi i drets fonamentals inclosos!!

Perdoneu, però crec que algú ho havia de dir!!!

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

El rock d’Unicorn Blanc.

Jo l’Unicorn només fama vull tenir,
més de fet és complicat d’obtenir,
m’agradaria saber quina és la solució,
potser m’ho he treballar millor!!

Rock, rock, rock, rock
és el rock d’Unicorn, corn, corn
les visites em farien feliç
però això ho veig tot molt gris!!

Als fòrums ja ni aigua
d’ells ja vaig plegar,
i de moment a l’altre Internet
no em fan gaire cas,
jo la meva lluita vull continuar,
algun dia la fama em somriurà!!

Rock, rock, rock, rock,
és el rock d’Unicorn, corn, corn,
de moment no em volen visitar,
algun dia els sabré motivar!!

A la meva web hi ha molts articles bons,
o almenys, bé xicots, això em penso jo,
si algun dia em vols visitar i comentar,
jo agrait te n’hi penso estar!!

Rock, rock, rock, rock,
és el rock d’Unicorn, corn corn,
no em penso promocionar al fòrum del Racó,
però hi ha altres llocs, déu n’hi do!!

L’Èric i la Miranda s’estan esperant,
però articles nou tard o aviat ja tindran
ho juro pel meu honor d’administrador Unicorn,
jo no me’n canso, tinc molta sort!!

Rock, rock, rock, rock,
és el rock d’Unicorn, corn, corn,
mai se sap fins quan durarà el temps gris,
mira de fer articles i d’estar ben feliç!!

De moment cal escriure més coses
però ho deixo, no faci nosa
ara me’n vaig a fer un mos
potser un dia faci el rock d’unicorn dos!!

Rock, rock, rock, rock,
és el rock d’Unicorn, corn, corn,
espero que s’hagi agradat,
això de moment s’ha acabat,
això de moment s’ha acabat,
de moment s’ha acabat… de moment s’ha acabat… de moment s’ha acabattt…

.

.

.

Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

La Brenda, ‘seductora’

La Brenda, entre els seus dos (o tres) amos, a qui li convé avenir-s’hi.

Inspirat en una cançó del Polònia anomenada «Junqueres juga a dues bandes».

En un llit, estan la meva mare en un extrem i jo mateix en l’altre; al mig hi ha la nostra gata Brenda. Sona una música. La Brenda (posem que en aquest relat pot parlar) es posa a dir:

– El dilema és comptat, ja veieu que sí, amb la mare en un lloc, i en l’altre Unicorn tenir!!

» Jo sempre me les veig passar – continua la Brenda, – no em vull definir, perquè si desagrado a un dels amos, al carrer per sempre puc sortir!!

La mare està ara en una habitació mirant la televisió mateixa; la Brenda s’asseu a la seva falda:

– Amb la mare, amb la mare, veig la televisió amb un somriure, mentrestant, mentrestant a ella li arrenco cuatre caricies!!

La Brenda aleshores salta de la falda de sa mare, la televisió i el menjador i passa a una altra habitació, l’anomenat «estudi», on jo manego l’ordenador amb cara d’enfadat; la Brenda se’m posa a la falda i jo l’acaricio; la Brenda diu:

– Els enemics frikies podrien tornar, Unicorn pot tenir conflicte a la seva web, jo li donc suport i companyia, doncs estic en aquesta casa gràcies a ell!!

» Però si després la mare insistent, em té presses per acariciar, jo canvio d’opinió, vaig on el vent em pugui guiar!!

Ara la Brenda està en el passadís i diu:

– No em penso decidir amb un sol, no no, no veig el perquè, si a mi em surt més a compte i tant, jugar amb els dos és el meu paper!!

» Com ningú, com ningú, jo em sé entendre en tots els racons, triumfita, filosòfica, sóc la gata camaleó.

Ara la Brenda està enfront de la mare; jo estic aprop; la Brenda diu:

» Ara estic amb la mare d’Unicorn, mentre la mare cuina jo faig companyia; però quan cal donar raó a Unicorn Blanc, amb la filosofia jo em quedaria!!

» I quan vingui el germà d’Unicorn jo sé, que, amb el seu rol faré bon paper!! Quan ell ens vingui a visitar, bones carícies em podrà donar!!

«L’Unicorn, l’Unicorn, la mare d’ell, els dos hi són, i jo que sóc llesta quedo bé amb tothom!! I el temps que vingui el germà amabilitat no li faltarà!!

Ara Brenda està junt a mi; em parla i jo l’escolto perfectament:

– En aquesta casa, en aquesta casa, en aquesta casa, en aquesta casa, m’hi vull quedar!!

Ara, la Brenda està junt amb la mare d’U.Blanc, que l’escolta i l’entén del tot:

– En aquesta casa, en aquesta casa, en aquesta casa, en aquesta casa, m’hi vull quedar!! Encara que, siguent jo algo tonta, per la temptació em voldria escapar!!

Ara està junt amb el meu germà, que l’escolta:

– En aquesta casa, en aquesta casa, en aquesta casa…

A l’escena final, la Brenda està en el centre de l’esquena, mentre que jo, ma mare i mon germà ens allunyem de la Brenda un tros lluny, de moment…

.

.

.

I aquí s’acaba aquesta cançó.

.

.

Visita Lletra Perenne: http://www.ciutat-perenne.com/m/37n

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

Definició de »Trifachito»

Rep o havia rebut, el nom de Trifachito una hipotètica unió electoral entre el PP, C’s i VOX per a intentar governar en Espanya. El nom va ser creat en les xarxes socials, i Miquel Iceta, especialment, es va encarregar de popularitzar-lo.

Alguns varen pensar que el Trifachito faria unió el 2017, però la victòria per majoria simple del PSOE i, amb el pacte amb Podemos i ERC, la seva futura entrada en el govern, varen impedir aquesta unió.

Actualment podria dir-se que el trifachito, si és que mai ha tingut o havia tingut una existència real, ha desaparegut o està en crisis, degut ni que sigui només al gran enfonsament que ha tingut un dels seus «membres»: el partit polític de Ciutadans, davant el fatal resultat obtingut en les eleccions catalanes i madrilenyes.

El nom de Trifachito és una unió, un tant sarcàstica, entre les paraules «tripartit» i «facha».

Basada en el Trifachito i en la Trinca, el programa de televisió Polònia va fer la cançó Arriba el Trifachito

També, basat parcialment en la informació del Trifachito i també en vivències seves d’Internet, n’Unicorn Blanc va fer la cançó, en vers, sense música i per escrit, d’una cançó anomenada Arriba el Perennito .