Un bon dia, a casa de mon pare, un veí li va trucar; portava un gatet deliciós en braços, i si era d’ell li va preguntar.
Mon pare li va dir que d’ell no era, però que el cuidaria bé si li volia donar; el veí no va trobar inconvenient en donar-se-li i el petit gatet s’hi va quedar.
Però mireu si sóc despistat, que en antecedents no us he posat. Mon pare i ma mare, cap al 96 es va separar, doncs tal i com diu el poeta, «el amor eterno como viene se va».
Durant llargs anys i panys, convivien amb nosaltres dos gatets simpaticons, però el negret va morir de dolor d’una malaltia, mira que el destí els té grossos, els collons!!
Algun temps després, el meu pobre pare va morir en un hospital i el gatet, sol i cuidat a estones per una veïna, s’ho passava trist i fatal.
Però no estava sol d’esperit, doncs jo pensava en ell sovint, i a la mare li vaig dir que, de no fer res, el pobret s’aniria, de tristesa, pansint.
«¿I doncs, què en fem del gat?» deia ma mare, i jo responia: «Ens el quedem de bona gana».
Així doncs, ma mare, mon germà i jo, un dia que anàvem a la casa que era de mon pare, sentiem el pobret com plorava pel moment, «tranquil, que et farem bona empara».
El gat ros que encara teníem viu a casa al veure al Mixinet, es va enrabiar, però com el destí és gran, els dos gatets es van reconciliar, i al final el Mixinet feia llepades a la cara del Blondy «vull que el meu carinyo sempre el recordis».
Però el Blondy, que ja era vellet, ja tenia la cara i la salut matxacada el veterinari li va fer la injecció letal i no va patir més, bo i encara!!
El Mixinet va resultar tan bon gat que a la falda de ma mare s’hi pot estar i ma mare, a diferència dels dos altres, això i més li vol tolerar.
El Mixinet a vegades fa alguna destrossa, i els diners del menjar bé costen una mica, però la bona alegria que ens dóna, no és pas pobra ni xica.
Que ningú em digui que em tregui de sobre el gatet, no sigui que en la cara li faci un dolorós bolet, doncs jo, mare i germà estimem molt al dolç Mixinet.
La senyora Matilda Gumespiérez escriu aquesta nota al seu actual (de moment) marit:
«¡¡Senyor Manel Cervera!! ¿Com és possible?
Tu que a dures penes mereixes el nom de marit…
Un altre cop t’has deixat la teva habitació feta un camp de batalla i de bravante, amb els llibres escampats de la forma més deixada i bruta, i els cendrers sense buidar, i una olor extranya per tot arreu, que si no arribo a obrir les finestres quasi m’asfixio… i el terra ple de papers, que és quasi per relliscar… ¿Com pot ser que vós, marit meu, siguent un artista pintor de professió, no tingueu ni el més mínim art a l’hora d’endreçar l’habitació, que és el MÍNIM que podríeu fer algun cop?
Sapigueu que, per tal de no desendreçar més aquesta casa, he advertit als vostres quatre amigots de taberna que MAI MÉS tornin a trepitjar aquesta llar nostra, no sigui que els tregui a cops d’escombra. Ara, aprofitant que els vostres amics no vindran més aquí a deixar cendres de cigarret a la pica del lavabo, i que jo, dit sigui de pas, no tinc cap amiga que pugui venir a aquesta casa, la podré mantenir ben neta i lluent per a que estigui presentable, almenys per a nosaltres.
I que no us torni a veure mai més rondant d’aquesta forma una amiga meva… ¿Què significa això que estàveu parlant de futbol a dures penes uns minuts, ella i tu? I els carinyitos amb la criada, i les confiances amb ma germana… Sou ben bé un «sortit»!! Pocavergonya…
I feu el favor de no gastar-vos fins l’últim dels pocs cèntims que tingueu a la taberna!! Dues cerveses màxim cada setmana, i a callar. ¡¡I no li demaneu diners a cap dels vostres amics per a vicis!! Nosaltres som persones dignes i autosuficients, no captaires de carrer.
I feu-me el favor de no fer tant de soroll quan jo miro els meus Trimfitos a la televisió!! Quan no és per dedicar-vos a la vostra feina pictòrica, és per la ditxosa videoconsola de Nintendo, o és perquè us dóna per fer neteja a la casa sense el meu permís previ. ¡¡No interrompeu les meves distraccions quan estic concentrada!! ¿Entesos? ¿Oi que no cal pas que us ho deletregi?
Si no fós perquè, en el llit, sou apassionant, vehement, atractiu i sensual, ja us hauria engegat a fer punyetes fa temps. Però bé… suposo que una mica acostumadeta sí que encara ho estic a vós, vaja…
Us espera amb afecte perquè torneu abans de dos quarts de dotze de la nit, la vostra esposa…
1) Qui és Fraga, aquest home? Escolta’m bé, estimat company, i et diré com aquest amant de dictadures, ens ha tractat al llarg dels anys.
2) 27 de juny, dia crucial, Galícia compta els segons, els socialistes guanyen amb el Bloc, Fraga pensa: «seran cabrons!».
3) Com que el Fraga passa a l’oposició, ara en farem la seva història, perquè així explicarem de la seva vida, ses penes, maldecaps i glòries.
4) Amb Fraga jove, perdem la Guerra, Franco és nomenat dictador; temps difícils per la nostra causa, ja li podem resar al senyor.
5) Fraga és nomenat conseller nacional, del nou govern de la dictadura, bé s’esmera, 22 anys dura en el càrrec, sempre fidel a «sa» bandera.
6) Fraga fa barbaritats contra el poble, sempre amb la rojigualda al cor, com quan li toca, pel seu càrrec, el firmar sentències de mort.
7) J. Grimau, afusellat pel «Movimento», Fraga redacta la sentència; molts més pateixen el flagell de Franco, senyor tingues clemència.
8) Una bomba nuclear cau a les aigües de Palomares, Fraga es fot un banyet al càlid mar per tal de «demostrar» que no hi ha contaminació, i així als pardillos enredar.
9) El 1975 Franco al llit mor, i Catalunya marca un gol, però molts polítics del passat com Fraga, el franquisme porten al cor.
10) Entre pactes i coalicions, Fraga aspira a ser president de Galícia, sempre essent una antiga glòria del movimiento, (a Franco mai perd de vista).
11) 1989, apareix el Partit Popular, Fraga dóna el càrrec a Aznar, què ens espera! El nostre «heroi» passa a candidat de la Xunta, mentre la cara dels demòcrates esparvera.
12) Fraga president de la Xunta quatre vegades, majoria absoluta sempre, sí senyor, mentre el partit socialista i el Bloc, des de la sombra en l’oposició.
13) Fraga fa un comentari «ocurrent» a una dona, «Amb quants homes ha anat al llit?». Fraga el «dinosaure» no es mossega la llengua, una nova «glòria» a la història ha escrit.
14) Actualment als vuitanta-dos anys, Fraga perd les eleccions, decidit; no s’hi valen trampes i regatejos, aviat manarà el bipartit!
15) El Bloc nacionalista gallec, vol que Galícia sigui una nació, fot-li canya! Fraga resa a l’ànima de Franco perquè no es trenqui la unitat d’Espanya
16) Quin és el futur de Fraga, siguent cap de l’oposició? Amb vuitanta-dos anys a l’esquena, no li esper pas el millor.
17) Galícia enterra a Fraga, potser per sempre, que se’n vagi, i bon vent. Bloc foteu-li canya, a Turiño vostro president!
18) Al cap d’uns quants anys i panys el destí i la mort amb Fraga no fou galants i jo espero personalment que a l’infern al Fraga se li faci, o quasi, etern i aquí s’acaba l’auca de Fraga, a veure si tenim sort i us agrada!!
.
Explicacions:
Pàrraf 1: Introducció a Fraga.
Pàrraf 2: Fraga queda a un escó de la majoria absoluta mentre que el Partit Socialista de Galícia i el Bloc aconsegueixen exactament els 38 escons. Actualment El PSdG i el BNG estan provant de fer pactes, si bé la majoria de gent creuen indubtable que es farà el «bipartit gallec».
Pàrraf 3: Passem del present al passat de Fraga.
Pàrraf 4: Fraga neix el 1922. El 1939 es perd la Guerra Civil a Espanya.
Pàrraf 5: Fraga dura 22 anys com a conseller nacional del Moviment i procurador en Corts. Es pot dir que sempre ha portat les creences franquistes al cor.
Pàrraf 6 i 7: Fraga durant la dictadura firmà moltes sentències de mort, entre d’elles la del jove Joaquim Grimau, per la qual mai va demanar disculpes (ni tant sols actualment).
Pàrraf 8: És possiblement el fet més clàssic de la vida de Fraga. Cau una bomba nuclear en les aigües de Palomares i Fraga «es fa el machote» banyant-se en aquelles aigües volent demostrar que no hi ha contaminació. Un fet que (tot s’ha de dir), va impressonar bastant al poble d’aleshores.
Pàrraf 9: Franco mor el 1975, fet que, naturalment, va canviar el rumb de la vida d’Espanya i, no cal dir-ho, la de Fraga.
Pàrraf 10 i 11: Promou la fundació d’Aliança Popular (el que seria l’actual PP, format per personalitats del règim franquista). És reelegit secretari general d’AP el 1978. Després passa a ser elegit president d’AP. Forma coalicions amb d’altres partits i arriba a ser nomenat cap de l’oposició. Després dimiteix com a president d’AP. Es elegit després president d’AP, dimitint poc després donant el càrrec a Aznar.
Pàrraf 12: És elegit president de la Xunta a Galícia el 1989. (Va mantenir la majoria absoluta durant quatre mandats, i per un escó aquest no arriba a ser el cinquè, essent derrotat, com hem dit, pel bipartit.).
Pàrraf 13: Fraga diu la següent frase (que s’ha fet «clàssica») a una dona, crec que a una diputada: «Un indeciso no dice lo que piensa igual que una mujer no dice con cuantos se acuesta». La frase, naturalment, arriba a fer-se un escàndol poc abans d’aquestes últimes eleccions. Fraga va afirmar que la seva frase va ser «malinterpretada».
Pàrraf 14: Fraga perd les eleccions per un escó. Actualment tot el món presuposa que socialistes i del bloc gallec faran govern en coalició. Bipartit gallec!
Pàrraf 15: Segons notícies recents el Bloc afirma que potser no pactarà si els socialistes no accepten considerar Galícia com una nació. A veure què tal acaba la cosa…
Pàrraf 16: Un interrogant sobre el futur de Fraga, qui ja té 82 anys d’edat i una salut bastant fràgil.
Pàrraf 17: Fraga expulsat del govern. Turiño serà el nou president socialista, amb el Bloc a la conselleria. Endavant cap al futur!
Pàrraf 18: Fraga mor i l’auca s’acaba. ¡¡A veure si té en l’infern el càstig que hauria merescut en vida!! Salut, compatriotes!!
