Mes: agosto 2023

De Mike “sense cor” a Adela Rodríguez.

“Benvolguda” senyora,

Finalment he aconseguit allò que més desitjava des de fa setmanes: matar a la seva odiosa mare, cosa que m’ha omplert de plaer. Desitjava veure sang, i aquella m’ha fet més plaer que mai.

La vostra mare no hauria de jugar perillosament amb els sentiments amorosos de ningú, i menys amb els meus… però no aprofundiré més en aquest punt.

Espero amb tot el meu ànim que ara l’esperit de la vostra mare estigui rondant pels inferns bíblics i patint horriblement.

Suposo que ja us imaginareu que Mike és el meu pseudònim (no el meu nom real) i que, com és lògic, la carta no porta remitent postal. No sóc un ase, no vull que la jugada em surti malament.

Us vull fer saber que la mare va patir bastant durant els dispars que li vaig pegar, i que els seus crits de dolor “cullerada rera cullerada” em varen agradar molt.

Sapigueu que aquesta carta la he redactat per a fardar, només per a fardar (no sou la primera parent d’una víctima a qui li faig) i com una mena de diversió. Només imaginar-me el que deveu sentir al llegir això em fa escalfreds de plaer.

Sobretot, no envieu aquesta carta a la policia si no voleu pagar-ne les conseqüències horrorífiques de fer-ho.

Rebreu més cartes com aquesta de mi al llarg del temps. Segur que les llegireu ben atentament esperant buscar alguna pista de mi; perdreu el temps però em divertiré sàdicament amb vós. Insisteixo: ni una paraula a la policia, encara que no em vegeu us estic espiant.

Estarem en contacte, odioseta ex-filla de mil dimonis.

Atentament,

Mike “sense cor”.

.

.

Sigueu benvinguts a Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n

(Basat en la cançó «Gentle Mas» del Polònia.).
.
Es sent una cançó trepidant. En Rei del Mam i varis administradors raconaires caminen pel carrer. En Rei del Mam diu:
.

• Ei, tu, Unicorn, per on vas?
  Tu al Racó hi tornaràs!!
  La filosofia no ens cau gens bé!!
  (Mira un retrat meu):
  M’he quedat amb la teva cara nen!!
  .
• Tu ja ho sabies,
  que la filosofia no me la tragaria,
  te’ls vaig a apretar fins a fer-ne papilla,
  fes-me cas, no et flipis o deixo anar la «pandilla»!!
  perquè aquí mana l'»admni»!!!
  .
  Rei-rei-rei-del-mam!! (Canten varis).
  Rei-rei-rei-del-mam!!
  (Això sona fatal!! [murmura un d’ells] au!!).
  Rei-rei-rei-del-mam!!
  (Canta Rei del mam sol) Tu al Racó hi tornaràs!!
  .
  (Jo i varis dels meus familiars):
• No ens aturaràs!!
  sempre tindré la ilusió
  no ens aturaràs!!
  perquè per sort ja no tinc pas
  cap viceadministrador!!
  .
  (Un viceadministrador protesta): – Ja he rebut!!
  .
  (Jo) – A en Mitnick no el vull fer res
  (faig relliscar a en Mitnick que cau a terra).
  Ara m’ho faig tot jo solet.
  .
  (Un altre escenari amb Rei del Mam; canto jo):
• Jo de tu no ho faria,
  buscar-me la contra en la meva web és una tonteria,
  perquè en Internet tinc suport d’una gran majoria.
  .
  (En Rei del Mam em mira atentament, jo em quedo quiet i dic).
• Bé, potser no tant gran.
  .
  (Pico els dits i apareix inesperadament en Gatboig):
• El Racó és bona gent i jo hi tornaria!!
  (M’enfado jo i dic):
• Ja hi som, és que això és can pixa!!
  .
  (En Rei del Mam i jo anem a un restaurant i, mentre mengem, es senten dues paraules):
• Po-p.or-portal perenne!! Po-por-portal perenne!! Po-por-portal perenne!!
  .
  (Surt mon germà i em treu fora, dient):
• Nosaltres no cedirem!! (I jo afegeixo):
• En principi!!
  .
  (En un altre escenari, en Rei del Mam té actituds més agressives):
• No t’has enterat, per ta orella no t’ha entrat!!
  Jo t’aixafaré…
  ¡¡Matat!!
  .
  (Jo): – Jo estic ben clavat,
  (Un sotsadministrador): – i al Facebook quasi t’han ignorat.
  (Jo): – Però guanyaré, ho sé, ho sé, ho sé, ho sé…!!!
  (Salto pels aires de la cadira d’on estic, caien de ple de la piscina): – però per ara pringaré.
  .
  (Més tard, cantant pel carrer amb uns quants):
• Jo mai en lluita cediré.
  (Un amic meu, Lluis V., diu:
• Ostia, Unicorn, com mola!!
  (En Rei del Mam): Tu al Racó hi tornaràs.
  (Es sent música).
  (Rei del Mam i Unicorn) alhora:
• Tu al Racó hi tornaràs!!/Jo mai en lluita cediré!!
  .
  (I així acaba la cançó.).

.

.

Sigueu benvinguts, a les auques, poemes i cançons de Lletra Perenne: http://www.ciutat-perenne.com/m/429

Quan els del fòrum bé se me’n reien,
i en el Facebook no em fan massa cas,
jo al Portal Perenne sempre hi estic,
si tu no em vols, ja callaràs!!

Mentre tinc, de veritat,
unes bones amistats,
segueixo públic en el marc general,
a l’enemic li dic «no em desinflo pas».

Jo!! Jo vull ser jo!!
A sol i a sombra,
filòsof en dedicació!!

Jo!! Jo vull ser jo!!
Un bitxo ben excèntric,
i quan creuen poder-me bé me’n ric!!

(Moment de pausa.).

Encara que en el món real tinc coses per fer
i ilusions, i també feina que buscar,
a les meves ambicions no hi renuncio,
ja ho podeu tenir ben clar!!

Encara que la panxa i el cap bé em dolguin,
procuraré no fer-ne massa cas,
article, poema o auca,
faré un bon material, ja ho veuràs!!

Jo!! Jo vull ser jo!!
Un filòsof que lluita,
que ho porto dintre del cor!!

Jo!! Jo vull ser jo!!
Ni boig ni tarat,
que l’avorriment algun cop he matat!!

(Moment de pausa.).

I si amb el temps
la cosa no funciona,
hi posaré diners,
que la meva bossa ja prou bé que sona.

I si potser algun dia
em dóna per abandonar,
no pensaré mai en ma vida,
que mala lluita vaig crear.

De moment la lluita continua,
els follons del fòrum s’han marxat,
almenys això sí,
ja que jo els vaig abandonar!!

Jo!! Jo vull ser jo!!
Filòsof de normes,
drets i els principis rectors.

Jo!! Jo vull ser jo!!
Vull recuperar el temps perdut,
i als fòrums dir-los-hi tururut.

Jo!! Jo vull ser jo!!
Filòsof educat,
com en la meva norma he plasmat!!

Jo!! Jo vull ser jo…

.

.

.

Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://www.ciutat-perenne.com/m/37n .

Parlar (que no és escriure)
és un art de bon viure,
més has de procurar
unes normes adaptar.

.

La filosofia és bona cosa
però al parlar fa nosa;
i per tal d’adoptar un bon credo,
has de procurar moderar l’ego.

.

La gent al parlar
molt sensible és al filosofar,
i si li parles de ciència i teories,
la gent ho trobarà una tonteria.

.

Quan la gent surt de copes a xerrar,
de temes típics vol parlar,
cinema, futbol, fets quotidians,
en suma coses «poc pensants»,
i si en un mal tema fiques la pota,
al final pots ser la riota.

.

Si t’interessa, llegeix i escriu en solitari
i dedica’t a publicar en llocs que, malgrat un poc sectaris,
et vulguin acceptar el que escrius;
el que escrius, que a fora no ho dius.

.

Anima’t i fes cultura
i en conversa, sigues persona madura,
no barregis cultura amb festa,
no perjudiquis la gresca.

.

Un dels viures és pensar,
clar i català,
i un altre és divertir-se,
el qual val per un bon viure.

.

Un lloc per a cada cosa, cada cosa al seu lloc,
és un consell que no val per poc.

.

Llegeix i surt, no facis el pena,
i procura dur vida serena;
aquest és el meu consell, de veritat
a veure si el trobes prou encertat!!

.

.

.

Pots visitar Lletra Perenne: http://www.ciutat-perenne.com/m/37n

Un nuvol passa i un pensament m’ha atravessat,
és que, al final, la por a que ells retornin se m’ha acabat.
Els mals senyors (els qui ho eren) de Racó Català i de Comunitat Umbria,
ja fa temps que m’han oblidat (mai els enyoraria).
.
Ells només jugaven sobre segur per a fer-me mal,
i no dialogaven, el que seria com cal,
i els meus pressumptes viceadministradors,
crec, i ho crec molt, que eren, al seu servei, uns traidors.
.
Però ara La Stoa ja fa temps que no existeix,
i espero que algun dia la Web Perenne tingui l’èxit que, crec, es mereix.
Ara és hora de fer la web sense viceaministradors,
que és el més segur, que collons!!
.
Amb total convenciment,
dic que a ells no els trobo a faltar absolutament gens.
I crec que no tinc que tornar-hi mai,
que es quedin la seva web, que carai,
.
i ho dic sense haver-m’hi volgut burlar.
Ara és hora de pensar
com podria el Cosmos Perenne fer-lo jo triumfar,
segur que un bon esforç em costarà.
.
Ja tinc les meves línies definides a Internet,
doncs a fer-les operar, ben claret.
Ara és hora de deixar de pensar en el passat i de fer, en el fum, gresca,
doncs cal pensar en la victòria, ¡¡visca el Portal Perenne!!

.

.

.

Sigues benvingut al Fòrum Perenne: http://forum-perenne.foroactivo.com/

Sona pel fons una música des d’un tocadisc dels antics:

– Taaa, ta ta ta, ta ta taaa, ta taaa.

I jo, des d’un llit sol, tombat cap a la dreta mentre que a l’esquerra, on no hi ha ningú, és d’un altre color, canto…

– El dilema s’ha acabat, això crec jo – apareix com un fantasma dels forums que m’estira de la manta, pero jo la subjecto en ferm – i no vull tornar als fòrums d’Umbria, ni als del Racó – m’aixeco sobtadament.

– Jo no vull, jo no vull, trobar-me en cap folló, i si vull bona amistat en el Facebook l’he trobat.

– Potser cal, potser cal, en la meva vida més diversió, però me les vull apanyar i sense els fòrums avançar.

Es sent més música.

– Tinc en compte que no sé, que mai es pot dir «mai més», però per ara quan em parlen de forums, jo em giro del revés.

– Sense propaganda sense filosofia, obligat als seus temes cada dia, aquesta convivència a mi no em val, jo me’n vaig a un altre espai, qüestió de gustos què carai!!

– I mentre em reparteixo pel Facebook i per Relats en català, la vida vull provar de disfrutar. I els fòrums no els enyoro, no fan per mi, jo tinc els gustos cap aquí.

– A famoset, a famoset, a famoset vull arribar!! A famoset, a famoset, a famoset vull arribar!!

Em torno a veure al llit on el fantasma dels fòrums m’estira de la manta del llit inútilment, amb mi mantenint-me del tot ferm. Després torno a l’escenari.

– A famoset, a famoset, a famoset vull arribar!! A famoset, a famoset…

I així s’acaba la cançó.

.

.

Pots visitar la web Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n