Crec seriosaament i sincerament que aquest titol ja diu prou, almenys per ara.
Bon dia a tothom.
.
Post-data 1: I si calgués que s’iniciés o es continués la guerra del mediatisme, ACCEPTO LA GUERRA (TAL I COM JO L’ENTENC). Potser és a la seva manera David contra Goliath, però jo, anomeneu-me David el Perenne, no sento por i, si cal, ens veurem la cara, raconaires en el seu cas dolents. És clar que no sóc invencible, això ja ho sé i ja ho sabia, però em rendiré si mai vull, si mai vull, amb èxit o amb fracàs. ¿Parlo clar, oi?
Post-data 2: I si algú no descansarà mentre el projecte segueixi existint (suposo que ja heu llegit la post-data anterior, ¿no?) em penso que no li servirà de gaire resar a cap divinitat, jo d’ell no resaria massa al respecte (i això no ho dic gens per fotre’m amb les divinitats, existeixin o no, que jo ja tinc les meves, sí, les meves, però no en parlaré d’aquestes mateixes aquí) i si malgrat tot no vol fer la guerra, el que li queda, molt em temo, és no mirar cap web del meu projecte i pensar en altres coses. Perquè, en tot cas, qui em busqui la guerra me’n tindrà. Crec que parlo clar, no creieu?
A qui li interessi, pot mirar aquest pàrraf normatiu de la norma perenne per veure que aquesta prohibició està ja clarament definida i, com a prohibició a la seva manera, en actiu.
1.31. Evitar completament rondar, ni que fós només mirant lleugerament, els fòrums d’Umbria i la web completa del Racó Català i, en general, de qualsevol altre fòrum. L’administrador Perenne evitarà completament en tot cas, ni que fós només mirant lleugerament, els fòrums d’Umbria i la web completa, en qualsevol de les seves seccions incloses les notícies i els fòrums, la web completa del Racó Català. Això s’evitarà, o almenys es procurarà evitar, malgrat la tendència a la hiperactivitat d’Unicorn Blanc i la potencial temptació de l’activitat constant dels fòrums. Aquest apartat s’aplicarà d’acord amb, en els casos que correspongui, les normes que desenvolupin el fet d’evitar els fòrums i la web completa aquí mencionats. Això d’evitar-ne el contingut s’aplicarà també a qualsevol altre fòrum. Cal recordar que el Fòrum Perenne va ser suprimit en el seu temps. Aquest aspecte contre gairebé tots els fòrums no s’aplicarà a ninguna altra web ni secció de web aquí no mencionada excepte, si fós el cas, expressa indicació en contra. Això vol dir que l’administrador perenne s’autoprohibeix per termes normatius el visitar la gran majoria de fòrums existents en els termes d’aquest article i, en tant en quan sigui així, en els altres termes normatius, siguin quins siguin, aplicables al tema dels fòrums regit en aquest article.
Crec que queda ben clar. Una promesa és una promesa, pactada o sense pactar.
Qui tingui dubtes, si vol, em pot escriure al següent email: webmestre2(arroba)gmail(punt)com …
Per suposat, qui no cregui gens amb mi i/o amb les meves promeses ho pot dir lliurement de moltes maneres, però no oblidem que en les webs perenne les faltes de respecte estan prohibides fins a l’administrador en aquestes webs…
Diuen que el temps, amb bondat o sense, posa les coses al lloc en el qual pertoqun. Potser això, respecte a mi, fa referència a Relats en Català i a altres espais… però, i no en tinc el més mínim dubte, al Racó Català en ple i a Comunidad Umbría és diferent.
Sóc conscient que a Relats en Català obtinc ben pocs comentaris i que sospito que el Racó Catala (C. Umbría crec que no hi té cap o gairebé cap relació amb aquest problema, no són ni la dècima part de pro-hackers que el Racó; ho podria dir amb un superior o inferior respecte, però sospito sincerament que és la realitat pura i dura, i a més desagradable) sospito que el Racó Català està fermament relacionat amb l’espant de les meves potencials visites a altres webs fora del Racó.
Però, sigui quina sigui la causa de les meves enemistats sobretot amb el Racó, la veritat és que, facin bé o malament els administradors raconaires si és que fan prou, ells són qui manen em foti o no em foti (si jo fós l’administrador únic del Racó Català i no pogués renunciar al càrrec i a les responsabilitat dels mateixos, fotria mil cops d’escombra, cent mil si calgués, per a que s’acabés tant de sarau en conta meva i en contra d’altres. Però si m’oferissin el càrrec d’administrador únic podent renuncair al càrrec, hi renunciaria enseguida, perquè penso que potser fins seria de malvats modular a la meva manera una web de milers d’usuaris fent-los rennciar als usuaris realment o aparentment folloners a… el que entenen ells com a drets i llibertats. No vull jjugar a ser un déu, amb raó o sense raó.
Lo dit, jo no tinc ni els coneixements (no llegeixo massa, i una mica menys encara la premsa) ni el caràcter psicològic (no em ve de gust fer bromes massa pesades ni rebre’n, jo sóc així) ni el potencial (només sóc una sola persona, i no massa brillant de salut) per a ser administrador, ni tant sols per a ser un simple usuari, de ja sabeu quins dos fòrums (raconaire i S.C.Umbrià) penso que, jo sol o no només jo, si participo a la meva manera, ells probablement actuaran com si no tinguessin ni drets, malgrat que es suposa ((¿dirien el contrari?) que la majoria del pes de la web recau en els pocavergonyes, que, crec saber jo, són molts a ambdos fòrums.
I, crec serenament, que tant aquests dos fòrums com jo hi sortim guanyant si persistim a seguir sense participar l’un amb els altres.
Admeto que la meva acusació no té cap prova rotunda (però sí alguns indicis probables), pero que en tot cas jo em sento segur que els raconaires, almenys alguns d’ells, referint-me tant als usuaris com als administradors que, en tot cas, m’han intentat desprestigiar a mi i/o al meu projecte.
No mencionaré aquí seudònims que no vull ni recordar (a Intenret, que jo sàpiga, no hi ha cap norma que impedeixi canviar de seudònim i de renegar i no voler que s’hi utilitzi el seudònim antic intentant, per les bones o per les dolentes, que la persona retorni al seu seudònnim. Tampoc mencionaré al projecte internàutic que tenia abans de l’actual projecte meu que és el Portal Perenne. Si peferiu que en mencioni el nom, m’haureu d’obligar, si és que em podeu obligar, ha ha ha…
Sé que fa alguns mesos vaig veure que, per mil trucs i simulacions, el meu antic seudònim, i el meu anterior projecte encara seguien en vida (no per part meva) en el Racó Català, intentant difamar-lo per persones que poden semblar bones o senzillament no fer-se notar. Mentre estigui clar que la víctima (jo) etstigui clarament al centre de la mala «broma», ells en tindran prou.
Però jjo no em sento desanimat; em desanimaré quan voldré, si és que mai volgués. Ja veurem si el Racó Català podrà més que el portal perenne. Tots hauríem de tenir un espai lliure i respectat a Internet, dintre i fora del Racó Català, inclòs el Portal Perenne.
Jo ja fa uns quants anys (no ho dic com a cap ironia) que en tot cas no poso ningun comentari al Racó Català i ells (alguns dels racocatalans, sé que no pas tots) segueixen al «dale que te pego».
Que el Racó Català tingui clares aquestes coses:
Per un temps intencioalment etern, jo no tornaré pas al Racó Català. No tinc prou en comú amb ells, els raconaires. I si hi retornés potser faria propaganda impopular malgrat el pro-anti-spam que sé que tenen molts raconaires. Pero no necessito pas el Racó Català per a poder ser famós a Internet… de fet, si el necessités imprescindiblement abans de tornar al Racó destruiria tot el Cosmos Perenne; no, no, ho dic realment.
Jo penso continuar amb els meus escrits i, a qui no li agradi, que s’hi posi fulles. No sento por. Ja veurem qui pot més, Racó. I si no tinc gaires o ningun comentari això no m’ha de dissuadir de no continuar. Potser estaré en Internet tota la vida insistint… potser ho deixi dintre d’uns anys… ni jo mateix ho sé. De les moltes coses que sé i que vull dir, és que la meva sospita contra el Racó no necessita proves irrefutables per a mantenir-la. Són així, les coses.
Que el poral perenne obtingui un escàs èxit, és cosa de la que sempre n’he estat conscient, i que, es dedueix d’aquest mateix article, n’acuso al Racó de jugar a maltractar-me, qui sap si amenaçant als que em defensin a Internet de que, si no es posen de la seva part, mai més tornaran al Racó. A mi aquesta amenaça no em fa cap por, posatt que jo en el meu cas ni tant sols visito el Racó; com si em prohibissin ballar amb una dona extremadament lletja, prohibir-me una cosa que no faig per mi és perdre el temps; m’ho poden prohibir, al capdavall jo no sóc qui mana al Racó i ho sé, però és que ja no vull ser res per al Racó, ni tant sols miar-ne les notícies i res més. Si el Racó volen fer-me la guerra eterna no sento por; potser perdré, però si estigués segur que perdria, abanonaia les meves webs ja fetes.
Crec que de moment he dit prou sobre el tema. Si algú té alguna queixa sobre això i me la vol dir, aquest és el meu correu electrònic: webmestre2(arroba)gmail(punt)com (escrit així per reduir el risc de pirateria).
Fa com unes dues hores que tant el Makoto com la Yura, després de conversar com un quart d’hora més amb la Misaki, havien marxat. La Misaki, encara adolorida en un llit, mata el temps llegint a estones o pensant.
De sobte algú truca a la porta. És l’enfermera que diu, darrera la porta, que li diu a la Misaki que té una visita. La Manaka diu que passi.
S’obre la porta i apareix la Miyuki, coneguda de feina i amiga molt apreciada per la Manaka. La Miyuki demana a l’enfermera que els deixi sols i així ho fa la mateixa. Després, la noia corre a abraçar a la Misaki.
Hola, bufona!!! Com estàs? Tens una bona ferida en el coll i algunes contusions, però res ‘ permanent; en una setmana es calcula que et recuperaràs.
Sí, així m’ho han dit. Estic molt content de veure’t, amiga meva.
També sé que t’has enamorat d’un rei del passat i gairebé arribes a ser la reina consort en el reialme d’aquest monarca.
Com… com saps tot això, Miyuki?
No hi ha cap misteri, el Makoto i la Yura m’ho han explicat tot. Tranquila, he jurat no dir res a ningú. Ja sóc consccient del que podria fer la gent si aquest secret de la màgia anés a ser una informació pública.
¿I ara què farem, Miyuki, per a dissimular la meva vinguda al present com si fós un fet normal?
Hem dit que el teu vestit medieval és una vulgar imitació; hem fingit que ens l’han robat però el guardem per a quan puguis tornar al passat, bé, esperem que puguis fer-ho.
I respecte a la meva ferida en el coll?
Ja he parlat amb les enfermeres. Diran que vares tenir una relliscada i que et vares clavar accidentalment una punta de fletxa que casualment estava allí.
Jo que, abans de caure en la disrupció del temps, seguia enamorada encara del Makoto… i vaig i caic en el passat i m’encapritxo amb un rei, per lo guapo que el vaig trobar, i per la seva simplicitat i cortesia… i haver-ne estat separat per la força, ¡¡i ell que estava disposat a renunciar a la condició de rei per venir-se amb mi al passat i no perdre’m!! Mai havia vist un home tant devot de mi… segur que les meves dues virtuts hi tenen una mica a veure – es refereix, és clar, a les seves dues tetes enormes.
Crec que tu mateixa ho ignores, el que vals. Per cert, quan puguis aixecar-te i caminar, el Makoto et durà a un expert en viatges temporals on podries, si la sort ho vol, retornar al passat i retrobar-te amb el Serafí.
Això seria genial!! – diu la Manaka sense cap ironia en la veu. – Però et vull fer una pregunta, Miyuki. ¿Puc?
Bé, pregunta – diu la Miyuki, una mica intrigada.
Com és que tu i el Makoto, des que em coneixeu, em protegiu de qui sigui que intenti burlar-se’m, en l’oficina, de companys de feina una mica impertinents?
Suposo que deu ser perquè tant jo com el Makoto som gent de bon caràcter, i et veiem a tu com una igual, i suposem que hi hem de fer alguna cosa.
Però tingues ben clar, tu i el Makoto (la Yura no ho ha de saber) que, malgrat ara el meu amor vull que sigui per al rei Serafí, en Makoto em segueix semblant un home amable i, a la seva manera, atractiu. Si acabo retornant al passat, intentaré d’alguna manera contactar amb vosaltres per a explicar-vos coses.
Comptem amb tu perquè no ens oblidis, amiga nostra. Entre tots buscarem una forma de veure’ns i d’escoltar-nos, amb dissimul és clar.
¿I què passarà quan torni al passat i ja no estigui en el present? Tothom es farà preguntes de on sóc i què puc estar fent.
D’això ja en parlarem després, tinc una idea al respecte.
¿I no me la pots dir ara?
Serà una sorpresa. Vinga, bufona, tombat al llit a descansar i a distreure’t. Vindrem a veure’t de tant en tant.
La Misaki fa una mica cara d’intrigada però no respon res. Així, doncs, la Misaki i la Miyuki es dediquen a conversar com uns vint minuts i, després, la Miyuki fa un peto al front de la Misaki i s’acomiada amablement d’ella.
