Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

Jo sóc l’Unicorn, l’Unicorn Blanc. Cançó per agafar ànims.

Jo soc l’Unicorn, l’Unicorn Blanc,
sempre buscant visites, per la web rondant,
els maleïts frikies raconaires em van les pessigolles buscant.

Per Relats en Català vaig buscant visites i atenció,
espero algun dia ser famós,
jo l’esperança no deixo, no senyor,
jo sempre confio en l’improbable destí,
¡¡què collons se’m dona, si sóc així!!

A Relats en Català i en el Portal Perenne jo hi tinc confiança,
sobretot ara que la RFR ja m’ha abandonat, quines coses,
podria abandonar, més no ho faré per ara,
jo seguiré buscant visites, bo i encara,

jo buscaré més fama, en Catalunya el meu país,
en el bon català, la meva llengua, doncs sí,
¿és la meva culpa, de ser així?

Visitant articles d’altres usuaris coses jo puc aprendre,
i si visiten els meus articles es fa de molt bon veure,
i si així puc satisfer una mica les meves ambicions,
¡¡no em vull desanimar, pels meus collons!!,

jo buscaré més fama, avui i demà,
i demà passat seguiré, ai sí,
i potser tota la vida, tocant el «flautí»,
¿és la meva culpa, de ser jo així?

.

.

.

.

Aquí pots visitar l’Osset de Peluix: http://www.ciutat-perenne.com/m/4ym

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

Web solitària… i lluitant. Una cançó per a tenir ànims

Basat en la cançó «El cine» d’Aitana, que hom pot trobar en aquest vincle: https://www.youtube.com/watch?v=l8O_NfFKpms&list=RDMM&index=11

Avui connecto Internet, com sempre,
i veig Racó que no estàs ja gens en la meva ment,
i encara que els teus maltractes no els «enyoro» pas gens,
i el teu record encara em ressona, una mica, actualment.

En aquest final en què m’hagueres volgut portar tu,
empitjorar la meva fama a base de portar-hi merda i fum,
en el vostre fòrum no hi tindria res a fer-hi realment,
no hi ha forma de lluitar contra la «corrent»,

ja fa unes setmanes que ni tant sols et vull mirar,
és que de fet ja no et puc ni suportar,
vosaltres el meu cor d’internauta, en certa manera, em vàreu trencar…

La pel·lícula ja s’ha acabat,
i, pel que a mi respecta, el Racó s’ha fulminat,
és que la meva paciència, és clar, infinita mai s’ha assolit pas,
mai hi haurà bona relació al Racó si no es materialitza realment el respecte moral
i el bon, seria de reclamar, pluralisme social!!

Juro que al Racó mai hi vaig a retornar,
ja he comprès com és la vida real,
no puc negar que estem realment fatal,
¡¡un final millor, entre el Racó i jo, mai n’hi haurà!!

La nostra relació es va acabar
quan el gamberrisme, mala cosa, es va tolerar (i «se m» va tolerar),
i el Racó, de mal viure, se’m va quedar.

I jo ja sé que no hi haurà pas segona part,
perquè jo, al Racó, per millorar la relació, no hi haurà pas cap mena d’esforç ni art,
jo d’ignorar-vos és la única «relació» que us vaig a donar pas,
perquè no vull que al meu respecte li torneu a faltar,
perquè el Racó «faltar al respecte amb elegància» us és, respecte a mi una «obra d’art»,
una «obra d’art» de la qual ja n’estic massa cansat.

Les coses dolentes a vegades es perdonen,
però jo sé que el Racó, ni per dintre ni per fora ploren,
i el Racó falta al respecte a qualsevol hora,

jo sí que vaig tractar de parlar amb respecte al Racó
però per a ells només seré el maltractable Crom,
i això no hi jugo pas, no senyor!!

Aquesta «pel·lícula» ja s’ha acabat,
i el maleït «cine» ja tancat,
no hi haurà mai més peli perquè el respecte moral me l’heu denegat,
sense mi, us agradi o no, us n’heu quedat!!

Juro que així no tornaré a actuar,
això ja és la vida real,
ja entenc que tot això ja va fatal,
mai hi haurà un final millor,
¡¡si, per a vosaltres i el vostre sadisme, jo sempre seré un «famós» Crom!!

Jo hauria volgut un final millor,
però la «pel·lícula» s’ha acabat, ai, senyor!!

Sé que no és la primera vegada que dic que plego,
però ara molt em penso que no hi haurà cap mena de marxa enrere,
¡¡sort de Relats en Català i de Comunidad Umbria encara em queda!!

Sona una música: «ohhhh… ohhh…».

Sé que la gent vol pensar,
que jo, malgrat tot, al Racó vaig a retornar,
però aquest cop molt em penso que va de veritat,
que, a Internet, prefereixo, infinitament més que al Racó, la web, en Català, Relats,
i que allà buscaré, la veritat,
la fama que el Racó i el seu fòrum sempre m’ha denegat.

¡¡Vaig a mirar de fer, de web, un millor final
amb Relats tornaré a començar…!!

.

.

.

.

Sigues benvingut a Lletra Perenne: www.ciutat-perenne.com/m/37n

Categorías
Filosofia, relats, literatura i altres temes

L’auca de l’escepticisme

.

Pels voltants de l’any 300 abans de Crist,
pel món grec, bé ho has «vist»,

alguns del món grec fan, d’alegria, una crida,
doncs va néixer, entre altres pensaments, l’escepticisme.

Per l’escepticisme, per ser sincers, la més pura veritat,
el seu pitjor enemic sempre va estar

el dogma intolerant
que sempre et lliga de peus i de mans,

i ells creien, una mica innocents,
que l’epicureisme i l’estoïcisme només eren dogmes; que impacients!!!

L’escepticisme el va inventar, sí senyor,
un atontat de nom Pirró,

que va intentar de ser pintor, la veritat,
però en això mai va triomfar, amb sinceritat,

i en Atenes s’instal·la,
però l’atontament no va deixar,

porser això va influenciar
en què inventés l’escepticisme, qui sap.

Però aviat va dir, la veritat,
que mai deixaria res escrit… què carat!!

I sort que va tenir, trobo jo,
que sí que escrivís, entre d’altres, el seu deixeble Timó,

qui, malgrat contra Epicur i els estoics es «blasma» el tòtil,
més atacà a Plató i a Aristòtil.

De la doctrina de l’escepticisme no es pot dir «res»,
no es transformés en dogma… ¡¡ai ves!!

Però una cosa us en puc dir, amb bona vista,
és que potser és pare de l’empirisme,

i potser simpatitzà amb ells, i ho dic de ferm,
l’escriptor modern Paul Strathern.

Quan l’escepticisme arriba a l’Acadèmia Platònica,
passa una curiosa «cosa»,

doncs Arcilesau un escèptic, i Carnéades, s’ha vist,
passa a dirigir els platònics per un temps, ¡¡dit i escrit!!

Després l’Acadèmia l’escepticisme va abandonar,
però, com ja se sap, aquest, va continuar,

i encara segueix avui en dia, com és vist,
malgrat la persecució dels escolàstic de Jesucrist.

L’escepticisme, en la seva forma més radical,
pot semblar una tonteria «no gens genial».

Però no és culpa de l’escepticisme, què haig de dir,
que NO TOT en la realitat es pugui «saber i seguir».

Doncs per als escèptics una cosa és certa, ho aplaudís o ho cridis,
que vol aconseguir, de la moral, l’autodomini.

I a l’escepticisme no li facis massa mal,
doncs dubtar una mica és com cal.

.

.

.

.

Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://www.ciutat-perenne.com/m/37n