La poesia està en el aire, cabalga airada airosa cual aroma de flor hermosa, belleza poderosa espitosa y a todo el mundo impresiona a quien el oido y el alma ponga a su melodiosa orazión creación de alma y pasión
y en su profundo ser maravilloso el del Dios más poderoso de Él toma poder y brillo por Él suspiro y para Él hago un profundo rezo el que ahora mismo empiezo.
La poesia está en el aire cabalga poderosa espitosa airada airosa olor a rosa,
bonita, maravillosa, nunca parecerá estrepitosa, sonará siempre curiosa, el alma afortunada que bien la coja.
«La poesia es hermosa, cabalga poderosa espitosa y deja olor a fresca rosa».
(En català):
La poesia està en l’aire, cabalga airada airosa, com aroma de flor hermosa, bellesa poderosa espitosa, i a tot el món impresiona a qui l’oida i l’alma posi a la seva meravellosa oració creacions d’amor i passió
i en el seu profund ésser meravellós el del Déu més poderós, Ell pren poder i brillantor, per ell suspiro I per Ell faig una profunda pregària, que ara mateix començo.
La poesia està en l’aire, cabalga poderosa espitosa, airada airosa, olor a rosa,
bonica i meravellosa, mai semblarà estrepitosa, sonarà sempre curiosa, l’alma afortunada que bé l’agafi.
«La poesia és bonica, cabalga poderosa espitosa, i deixa olor a fresca rosa.».
ELS BONS FILÒSOFS TAMBÉ S’EQUIVOQUEN; CANÇÓ DE REFLEXIÓ SOBRE LA FILOSOFIA.
[Basat en la cançó «Las chicas malas desafinan» de Ruslana.].
Es senten palmades i música.
Una veu diu: «Uhhh, uhhh…!!».
La veu d’Unicorn Blanc canta:
No tinc por de dir-te que els filòsofs som humans, també encara que savis, ens podem equivocar, que no facin les persones comunes el seu rollo tòpic, de la filosofia per a què serveix o en què consisteix, nosaltres els filòsofs fem el nostro rotllo, i tant, i no és perfecte, ¡¡i és que els bons filòsofs també s’equivoquen!!
Si vols que et digui per a què serveix la filosofia, en quan a la ètica, dóna exemples de vida, i em diràs que no sempre dóna consells bons, ¿qui ha dit que la filosofia mai s’equivocaria?
No em diguis que l’Aristòtil a vegades va posar, la pota fins al fons, quina mania!!! Els filòsofs en la nostra bona lluita contra la ignorància, ¿qui ha dit que mai equivocar-nos podríem?
No em diguis als filòsofs que hem de parlar a l’estil normal i comprensible, també tenim dret a identitat pròpia, i si a vegades nosaltres bé que fiquem la pota, ¡¡és que els bons filòsofs també s’equivoquen!!
Els filòsofs d’abans i d’ara teníem vides en general bastant normals, Vivíem, treballàvem, no solíem ser criminals i teníem fills… de fer polvets, i no em diguis que erem bèsties tant rares, no, som humans prou normals, i ben sencers, i no sempre convencem tant com aspiraríem, ¡¡és que els bons filòsofs també s’equivoquen!!
No facis massa exigència a la filosofia, no massa censura, no sigui tant, tu, caradura, que els filòsofs tenim el dret de NO ser pas, no ser pas perfectes, ¡¡no podem evitar de cometre pífies, ricura!!
Els bons filòsofs, també s’equivoquen, no, sempre encerte, no, també s’equivoquen…
Els bons filòsofs també som una incitació a pensar diferent, i estem en contra de la ignorància, doncs pensem que el pensament nihilista i la ignorància són, en el fons, no pas el mateix, ¿i què si una filosofia et desagrada? Com t’he dit, els filòsofs també s’equivoquen.
De la filosofia, és la revolució del pensar, sempre la voldria, malgrat que no podria evitar, que, a vegades, s’equivocaria.
No deixis mai que els passotes vencin i la filosofia aixafin, perquè els filòsofs, ja ho admeten, a vegades s’equivoquen.
No em diguis a mi com a filòsof com pensar o com actuar, no m’amarguis la partida, perquè els filòsofs ho admetem de seguida, si cal, que cometem errors durant la vida!!!
La filosofia és una ciència de veritat, difícil de descriure, la ciència especulativa per excel·lència… ¡¡molt per dir i viure!! a mi em mola que la filosofia segueixi endavant, i que cometem errors ara ho dic… ¡¡¡cantant!!!
La filosofia, el meu dorat pensament, ara ho dic, ¡¡cantant i rient!! Vaig a filosofar com em dongui la gana, ¡¡¡set o cinc dies a la setmana!!!
No em diguis a mi com a filòsof com pensar o com actuar, no m’amarguis la partida, perquè els filòsofs ho admetem de seguida, si cal, que cometem errors durant la vida!!!
Els filòsofs creu-me, els filòsofs creu-me, els filòsofs creu-me, com a bons humans… ¡¡bé s’equivoquen!!
Com a filòsof creu-me amic, no creguis mai amargar-me el rotllo dient que és perfecte la filosofia, perquè la filosofia té dret a ser un parcial error humà, que, malgrat que alguns filòsofs potser poden dir que no… jo que es pugui equivocar ho admetria!!
Els filòsofs creu-me, els filòsofs creu-me, els filòsofs creu-me, com a bons humans… ¡¡bé s’equivoquen!!
.
.
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://www.ciutat-perenne.com/m/37n
1) A casa meva hi han vingut dos gatets ben entremaliats, trapelles i amb alguna diablura, però en el fons amb mil bondats.
2) En una fàbrica, per sorpresa, un nou conegut ens els encoloma, fins un tercer em volia regalar, però no més, no fem bromes!
3) Arribo a Tarragona, els he de dur a casa, en una capsa de sabates han arribat, mon germà pregunta d’on venen les bèsties, i ma mare s’ha esverat.
4) Ma mare em fa un jurament, «a la masia aniran de seguida!», però tota la família s’encarinya amb ells, són les sorpreses de la vida!
5) Pensant-nos al principi que són dues gatetes, Blondy li posem a la primera, jo contraproposo al negre dir-li Blacky, i aquests noms se li queden.
6) La veterinària ves què ens va dir: «Aquests són mascles com la copa d’un pi!».
7) Els «gatets que abans eren gatetes», a casa es queden a viure «de gorra»; menjar gratis, dormir, carícies i sostre fix, ja em diràs, quina vidorra!
8) Però ronronejen agraïts i amables, a la nostra falda se’ns han sentat, i a vegades esperant-nos al portal amatents, que amables, «ses majestats»!
8B) I quan es posen a fer corregudes per la casa, o s’estarrufen amb posat de geperut, o ens ensenyen el seu pel de colors, ens tenen ben entretinguts, per aquest i altres motius hem pensat que agradable és tenir aquests gats!!
9) Però com que en la vida té inconvenients, algun dia els havíem de capar; l’operació es fa sense problemes, tranquils ells poden respirar; viure a casa nostra a ells els ha costat, perdre «la seva masculinitat».
10) Quan volem canviar de pis, tancats en una gàbia els vam portar, no paraven de miolar per tot el carrer, fins algú s’hi va inquietar.
11) El transport sense incidents, porta a «ses majestats» al nou temple, de seguida s’hi acostumen, «doncs no fan pas tant mal exemple», són els dos una preciositat, com, amb els anys, ens han mostrat.
12) Coloms morts, torretes i gerros trencats, i algun altre disbarat, els hem hagut de suportar, a «ses nostres dues majestats».
13) La terra de cagar, el menjar, el veterinari, i algun altre inconvenient, ens fan fer-nos canviar l’ordre domèstic, però com que no va tant malament, la mare deixa que la parella es quedi, «no fos cas que el Marc s’esveri».
14) Però els meus estimadets gatets, s’han quedat a casa nostra anys i panys, perquè la nostra economia pot amb ells, «sort que tenim prous guanys».
15) No em digui ningú que em tregui de sobre els gatets, «no fos cas que, de ràbia el mati», perquè jo, mare i germà, estimem molt el Blondy i Blacky!
Aquesta és una imatge d’un monument del País Valencià.
.
La candidatura del partit popular queda primera, i la cara dels socialistes esparvera.
Eleccions per triar nou president; els del bloc prefereixen Catalunya a València sorprenentment.
La Generalitat en mans del PSOE i del Tripartit, fet constatat, sobretot quan Zapatero, d’una patada, del balcó ens ha expulsat!
Els senyors del bloc fan el ridícul confonent català amb valencià; primer ens transformen en un dialecte, per la nostra identitat esborrar!
El partit popular defensava del poble espanyol, la unitat; els valencians voten separatisme, i a la fi ens han sentenciat.
Amb tots els pressupostos, els socalistes ens roben calerons; no volíeu un govern honrat? Doncs no haver-nos deixat segons!
El senyor Aznar ha estat detingut, Al Tribunal Penal, a clau i pany! Per tota Catalunya i mitja Espanya, salten taps de xampany!
Al nostre gran líder li poden caure, trenta anys i ben rodons; mentre els socialistes només pensen en fer peles. Per l’ànima de Franco, quins collons!
Amb la derrogació definitiva del PHN, ens deixarà ben seca València; ens prometen amb les noves dessaladores, i armeu-vos de paciència!
Diu Zapatero a Camps: «Una Espanya de debò plural, per la pau aconseguir». Diu Camps: «Que no veus que al nostre país el volen diluir?».
Mentre el gran partit Unió se’ns afilia, Convergència fa pactes amb republicans. Com podeu pactar amb separatistes? No ho permetem, castellans!
Amb la victòria quasi segura d’Esquerra Republicana, el referèndum per la Independència pot dir que sí, i Zapatero els somriu amb simpatia, el que faltava per sentir!
No permetem la nostra ruïna, no ens hem de deixar derrotar, perquè és el nostre destí el triomf, visca el Partit Popular!
.
.
.
Sigueu benvinguts a Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n
En concret, ha estat afegit a la normatació el següent article, 13D, inclòs en el títol preliminar res menys:
.
13D. Principi de publicitat de les infraccions dels usuaris i de les degudes sancions (principi amb excepcions, especialment en el cas de la RFR). En un principi, quan l’administrador sancioni a un usuari, soldrà explicar quina infracció ha comès l’usuari; però aquest principi, especialment en el cas ja molt exagerat de la RFR, admet excepcions, excepcions en les quals el susdit usuari o conjunt d’usuaris no rebrà ni tant sols ningun avís de la sanció que ha rebut.
.
Crec que l’article no necessita més explicacions i que s’explica per si mateix, sol.
Hola, lectors i usuaris de Ciutat Perenne (aquesta web que ara, suposo, llegeixes).
Com a administrador perenne, jo, n’Unicorn Blanc (no vull recordar antics i ja del tot descartats seudònims meus, que per mi són un plusquamperfet ja oblidat) jo asseguro que contestaré als dos dubtes de filosofia dels usuaris en tant en quan ho permetin els meus no pas molt abundants coneixements de filosofia i el meu actualment no molt abundant temps lliure setmanal, però no serà immediatament que resoldré aquests dos dubtes perquè tinc les meves ocupacions (no vull explicitar quines són) i em sento ocupat i tens i, a més, en ningun cas ho publicaré al Racó Català (sinó al Fòrum Perenne).
Espero que Fill de Plató i Zenó de Cition tinguin paciència; intentaré en ferm que COM A MÀXIM en dos mesos els seus dubtes estiguin suficientment resolts, dintre dels meus, insisteixo, no molt amples coneixements filosòfics i científics, i confessant que la filosofia actual no és tampoc molt el meu fort.
Trobo que no és molt prioritari en mi resoldre dubtes d’altres usuaris (ho faig, vull dir, ho faré per vocació i per gust, no com a cap feina imposada), no estant pas compromès a mi mateix per cap norma perennia ni, tot sigui dit, no cobrant pas ninguns diners per resoldre aquests mateixos dubtes.
Per tant, resolc que les preguntes de la gent seran respostes com a màxim el 15 de desembre d’aquest any, 2025, procurant de complir això mateix.
Bé, res més a dir per ara, suposo que amb això ja m’explico. Que passeu un bon dia.
Aquesta imatge és de Baruch Spinoza, un dels principals seguidors de Descartes i un dels principals filòsofs del segle XVII després de Crist, qui, com de costum, fou més famós després de mort que abans, malgrat que tingué alguna fama abans de morir…
.
Benvolguts usuaris i lectors de Ciutat Perenne,
Us anuncio que començo a publicar en el Fòrum Perenne una Nova Ètica demostrada segons l’Ordre Geomètric, ho podeu llegir aquí .
De moment només estic fent uns esbossos, però espero després anar fent més interessant la obra; fins tinc pensant d’afegir-hi aspectes neoplatònics…
Bé, de moment només dir això, per a qui pugui estar-hi interessat. Salut i molta bona sort!!!
Es modifica la norma primera en aquest apartat, que s’afegeix ara mateix:
Article 16.15 de la normatació: A partir d’ara, es podria considerar com una falta de respecte intentar motivar a l’administrador a que deixi d’aplicar alguna norma o auto-norma inclosa en l’articulat o les exhortacions de la normatació o d’alguna altra norma (sigui auto-norma o no). Els usuaris no es poden considerar com a antagonistes a l’aplicació de la normativa, fins i tot si fós amb educació per la ressolució d’algun dubte i/o per alguna petició educada; ni així poden intentar canviar, proposar la no-aplicació o l’eliminació d’alguna norma, inclosa especialment la normatació. La condició d’aquest article està aprovada a partir del 21 de setembre de 2025 a les vuit del matí i no té efectes retroactius.
